Molt millor estèticament, però poc funcional. Així veuen els veïns del Centre Històric de Manresa la nova Baixada dels Drets, a qui no convenç com ha quedat resolta després de les obres de reurbanització. Regió7 ha volgut copsar l'opinió de qui transita pràcticament cada dia per aquest vial i ha reunit els presidents veïnals de Vic-Remei, Vicenç Cano; de les Escodines, Carme Carrió; i del Barri Antic, Anna Martínez.

Tots tres coincideixen que malgrat el rentat de cara de la Baixada, que la fa molt més amable a la vista de qui hi passa i dels mateixos veïns, hi ha elements tant importants com el pendent que no han quedat resolts. De fet, aquest diari ja es va fer ressò el mes d'abril (vegeu edició del 2 d'abril) que la inclinació del carrer seria fins i tot més pronunciada que abans de les obres, ja que l'antic paviment tenia uns petits graons que suavitzaven el pendent. Responsables del projecte, però, van assegurar uns dies després que la xifra real del pendent era d'un 15%, mentre que abans era d'un 17% (vegeu edició del 10 de maig).

Segons la presidenta de les Escodines, Carme Carrió, la nova Baixada dels Drets no és funcional i «coarta la llibertat» de les persones amb mobilitat reduïda, que van amb cadira de rodes o amb crosses, per exemple, i que «es veuen obligades a anar a buscar l'ascensor de Santa Llúcia perquè per aquí és impossible que puguin passar-hi». Carrió assegura que usuaris del Centre de Diminuïts Físics del Bages li han traslladat aquesta preocupació. «S'ha limitat la llibertat de les persones que entren a la ciutat», insisteix, contradient les paraules de l'alcalde, Valentí Junyent, que en la inauguració va destacar que s'havia millorat l'accessibilitat i va dir que ara es podia fer aquest desnivell amb cadira de rodes.

Una pista per a monopatins

Una veïna de les Escodines, l'Angelina, explica que «costa més de pujar ara que abans. Jo hi passo perquè no tinc més remei, tinc claustrofòbia i no puc fer servir l'ascensor, però no m'agrada com ha quedat». Fa notar, a més, que el nou paviment -lloses de pedra granítica i lloses prefabricades de formigó gris- «és més brut». Una altra veïna, la Rosa, s'atura a comentar que «la Baixada s'ha convertit en una pista per a monopatins». Diu que molts vespres es creua amb joves que baixen a tota velocitat pel carrer amb monopatí, patinet o bicicleta, fent «competicions», i que «un cop arriben a la via Sant Ignasi creuen el carrer sense ni mirar si venen cotxes».

Per a Anna Martínez, presidenta de l'ens veïnal del Barri Antic, les obres han permès endreçar el carrer, «que ja tocava», i l'han dignificat. Li agrada la vegetació que s'ha plantat a la part alta i als murs laterals. La preocupa, però, la seguretat dels vianants pels alts graons que hi ha a banda i banda de la Baixada, a les sortides de les cases. «La setmana passada un veí va caure quan sortia de casa. Cal que s'hi instal·lin baranes de seguretat per evitar ensurts com aquest», subratlla. Des d'abans de l'estrena del carrer, el 15 de juliol, ja hi ha una barana provisional en un graó (davant l'entrada del restaurant El Celler), fixada al terra per evitar caigudes de gent que camini de baixada i no apercebi el desnivell.

Martínez, que també veu necessari arreglar les façanes dels edificis dels Drets «en una segona fase d'obres», reprova alguns actes vandàlics que es produeixen als Drets, com ara que la gent faci servir les papereres «com a contenidor on llançar-hi la brossa», i avança que l'associació vol iniciar una campanya contra l'incivisme al barri, amb fullets informatius.

Més xivarri fins tard

Pel que fa a la imatge de l'entorn de la Baixada després de les obres, Vicenç Cano, president de Vic-Remei, apunta irònic: «El canvi és espectacular, però no millora els nostres problemes. Seguim tenint els mateixos carrers estrets i les mateixes cases antigues a Manresa. Sempre dic que hauria de passar una tuneladora i foradar tota la ciutat per fer-la nova».

Una altra de les problemàtiques que expressen els presents és l'augment de xivarri, sobretot a les nits, provocat, diuen, per grups de joves que seuen als graons de la nova Baixada. «No vull que es converteixi en un gueto», lamenta Carrió, tot i que és recriminada per Cano i Martínez: «Ja ho era abans de les obres».

La Carme, una altra veïna de les Escodines consultada per aquest diari, expressa el seu grat per com ha quedat el carrer: «M'agrada la nova imatge. El pendent és el mateix que abans, però tal com ha quedat no em canso pujant i baixant», comenta, i aprova amb il·lusió que s'hagi recuperat l'antiga font al capdamunt del carrer: «Recordo que hi rajava aigua quan jo era petita», diu.