Un fet excepcional. Així defineix el biòleg manresà Ferran Fitó que s'hagi pogut veure un flamenc al parc de l'AgullaPel que sembla, però, la seva ha estat una visita breu perquè, ni ahir ni tampoc diumenge passat, ja no hi era.

L'observació la va fer Núria Camps, que el va fotografiar divendres passat. Comenta que, si bé és un tipus d'au «molt fàcil de veure al delta de l'Ebre i als aiguamolls de l'Empordà, la seva presència a Manresa és extraordinària». Ahir, Fitó ho corroborava. Marc Illa, ornitòleg de referència al Bages, també, tot i que posava en relleu que «no és la primera observació de flamenc a la comarca. N'hi ha almenys cinc d'anteriors». Insistia que «aquests casos són excepcionals i no s'ha de molestar l'animal». Recomanava que «si algú es troba un animal d'aquests, és interessant documentar-ho, no molestar-lo i, si observa que potser no està en bones condicions, avisar els agents rurals».

Tant Camps com Fitó coincidien que es tracta d'un exemplar jove pel plomatge. Camps en donava més detalls, com ara que «els flamencs adults tenen tons rosats i les plomes més boniques. Els tons grisos són típics de les cries».

Quan Camps el va fotografiar, «dinava amb la família al Berenador del parc de l'Agulla. Devien ser 2/4 de 2 del migdia i, mentre fèiem el primer plat, el vam veure a l'aigua. El meu marit va anar a casa a buscar la càmera de fotos i, després de dinar, n'hi vaig poder fer». L'exemplar «estava a la vora de la riba, al costat del Berenador, davant l'aparcament de caravanes. No tenia por, m'hi vaig poder acostar força i, al final, va marxar nedant. Diumenge al matí vam tornar per veure'l, però no hi era».

Separat del seu estol

Fitó està d'acord amb Camps que possiblement s'havia separat del seu estol i s'havia perdut. El biòleg confirma que a l'agost la majoria d'espècies ja han criat i que alguns ja migren, la qual cosa ho explicaria. Illa afegia que el fet que en una fotografia surti nedant «és estrany (solen caminar) i un senyal que probablement estava dèbil».