Els mòbils, ordinadors i tauletes no són xumets digitals o cangurs que s'hagin de fer servir perquè el petit no molesti i faci bondat. Són eines tecnològiques que s'han d'utilitzar amb seny. En cas contrari, si se n'abusa, pot causar problemes importants en l'adquisició de vocabulari, el llenguatge, el son i generar conductes d'hiperactivitat, falta d'atenció i concentració. A més a més de miopia.

La Fundació Althaia de Manresa ha fet un avís d'alerta sobre l'ús excessiu de les pantalles, també la de la televisió, per part dels menors i adolescents. Coincidint amb l'estiu, quan tenen més temps lliure i els pares corren el perill de relaxar-se i ser més permissius, ha iniciat una campanya sobre prevenció i addicció a les pantalles. A més a més actualitzarà la guia que havia editat anys enrere sobre el tema però amb noves aportacions i prestant especial atenció als més petits. Fa recomanacions contundents, com per exemple que els menors de 2 anys ni s'acostin a les pantalles.

Línies vermelles

Veure nens i nenes petites amb un mòbil o una tauleta és una escena més que freqüent, però «hi ha un desconeixement dels efectes reals de les pantalles sobre els nens», explica a Regió7 la doctora en Psicologia i responsable de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques de la Fundació Althaia, Dominica Díez.

Per exemple hi ha estudis que demostren que els menors més enganxats a les pantalles adquireixen menys vocabulari i que tenen més problemes d'hiperactivitat. «Acostumen a funcionar amb alts nivells d'excitació cerebral» que provoquen els colors i la música. Llavors les activitats que serien naturals per a la seva edat no els hi genera el mateix interès. «Són més inquiets, els hi costa centrar-se i a més a més de la falta de vocabulari tampoc no presten atenció i tenen problemes per concentrar-se», comenta Díez.

Destaca que en menors de 2 anys els infants necessiten relacionar-se a través de mirades, contactes i llenguatge amb les persones afectives de referència per desenvolupar-se adequadament. No entenen la representació real que emet la pantalla ni el contingut perquè el seu cervell no és prou madur. Ni tampoc el seu sistema visual.

La guia d'Althaia recomana que entre els 2 i 3 anys la utilització de mòbils, taules, ordinadors o la televisió no superi la mitja hora diària i sempre amb la supervisió d'un adult. Aquesta edat és clau el joc simbòlic, ressalta Díez. «Comencen a imitar accions que fan els adults i té un efecte estructurador pel desenvolupament psicoafectiu» que l'abús de les pantalles anul·la. Dels 3 als 6 no s'ha d'arribar a una hora diària i sempre parant atenció que els jocs siguin apropiats i evitar el seu ús mentre es fan tasques quotidianes; i dels 6 als 12 aconsella ajudar els menors a ser crítics i a reflexionar sobre el contingut que fan servir. També que no hi hagi dispositius electrònics a l'habitació.

Althaia recomana no utilitzar les noves tecnologies una hora abans d'anar a dormir perquè pot alterar el son, igual que els adults, i alerta que a la llarga poden sorgir problemes d'obesitat i cardiovasculars perquè fomenta el sedentarisme.

Els pares, el model

Per a Díez, haurien de ser els adults qui fessin una anàlisi «de l'ús que fan de les les noves tecnologies. Si el model som els pares i els nens veuen que tot el dia estan enganxats al mòbil o a sèries, consideren que és més important el que veuen que el que els diem».

Díez també desmunta el mite que els nadius digitals són capaços de fer més d'una tasca al mateix temps. «Ni ells ni ningú té la capacitat de fer diverses coses a la vegada. No poden fer els deures, estar pel mòbil i mirar una sèrie. Està demostrat que els costa més concentrar-se i són menys eficaços».

A partir d'una certa edat, però, cal relaxar-se i conviure amb normalitat amb les noves tecnologies perquè, sobretot per als adolescents, és una eina de relació social. «És dolent el sobreús, però també ho pot ser la manca».