La Xurreria Alba fa més de 40 anys que és a Manresa i, actualment, és l'única que hi queda, després que tanqués la de la plaça de Catalunya. Aprofitant la finalització de la plaça Simeó Selga, la seva propietària, Alba Pio (Manresa, 1958), ha remodelat el local perquè quedi en sintonia amb el nou espai. Aquests dies, clients que la coneixen la feliciten pel nou aspecte del seu negoci.

Sempre ha estat a la xurreria?

Sempre hi he treballat. El meu pare tenia altres xurreries i jo, des dels nou anys, ja l'ajudava. Als 12 anys vaig deixar d'estudiar per posar-me a treballar de manera més permanent i, quan el meu pare va obrir aquesta xurreria, hi vaig estar treballant des del primer dia, fins que ell es va jubilar i ja en vaig agafar jo el càrrec.

Quines altres xurreries tenia la seva família?

N'havíem tingut diverses. El meu pare en tenia una altra al Passeig, on hi havia hagut els cinemes Atlàntida i també una altra al carrer del Joc de la Pilota, d'on vam haver de marxar i, posteriorment, vam obrir aquesta. El meu avi també en tenia una davant de Crist Rei.

Actualment ja no en queda cap d'aquestes...

No, la meva és l'última. A banda de les tres que he dit, a Manresa n'hi havia hagut una a la plaça de Catalunya i una altra al carrer de Guimerà. No eren del meu pare però eren de parents nostres. Les xurreries de Manresa han pertangut sempre a la nostra família.

Costa fer-la sobreviure?

Paradoxalment, quan hi havia més xurreries, hi havia més activitat, més alegria. Es treballava més fa uns anys, tot i haver-hi més competència. Tanmateix, el fet d'estar jo sola, tant a la xurreria com en el comerç de xurros a Manresa en general, fa que em pugui guanyar bé la vida i no tinc problemes per fer sobreviure el negoci. Estic contenta amb la clientela que tinc i amb les vendes que faig. Ja és un local de tradició, tothom sap que hi és i això beneficia molt.

A què creu que es deu aquesta davallada de l'oferta?

La gent canvia els costums. Ara, potser hi ha més forns de pa que tenen servei de cafeteria, hi ha més pastisseries, i és possible que la gent mengi més brioixeria industrial... Els hàbits alimentaris van canviant i abans potser la gent tenia el costum de menjar més xurros i ara no tant. Les tradicions canvien i potser d'aquí a uns anys torna a revifar. Però no em queixo gens, puc dir que tinc la sort que em va prou bé.

Després de 40 anys ha decidit abaixar la persiana i remodelar tot el local. Per què ara?

Vaig aprofitar l'inici de les obres de la plaça de Simeó Selga per fer el pensament. Després de tants anys, ja havia quedat una mica desfasada. Em van dir que potser volien moure el local dins la plaça i, quan ja vaig saber definitivament que la xurreria es quedaria al lloc de sempre, vaig començar els tràmits per remodelar-la per tal que quedés més arreglada, que no es veiés tan vella, en consonància amb la nova plaça.

Hi ha hagut veïns que s'han queixat sobre certs aspectes en relació amb la xurreria, com per exemple, que el terra enrajolat del voltant no lliga amb el terra llis i ataronjat de tota la plaça.

A mi no se m'ha queixat ningú. Jo el terra el veig bé. La resta de la vorera del Passeig també està fet d'aquesta rajola i, com que la xurreria no està dins la plaça, no ho trobo malament. El tros final dins la plaça potser sí que desentona amb la resta de la superfície i crec que no queda gaire bé. De tota manera, les crítiques o queixes dels veïns no han anat dirigides a mi, suposo que és un tema més burocràtic.

L'obertura de la nova plaça afavorirà el negoci?

Jo crec que sí, que pot donar més vida a la xurreria. Ara a l'estiu fa molta calor a la plaça perquè hi toca el sol durant quasi tot el dia, però estic segura que, quan s'acabin les vacances i la ciutat torni a la normalitat, aquesta plaça agafarà molta més vida i això afavorirà el consum del meu negoci.

Té clientela fidel?

I tant! Tinc molta gent que ve sovint i ja ens coneixem. A més, és un lloc que ve de pas i molta altra gent, que potser no és tan habitual, para i compra alguna cosa. També va bé tenir l'institut, perquè alguns joves paren i compren.

Quin preveu que serà el futur de la xurreria?

No en tinc ni idea. Em faria molt feliç que la xurreria continués, però mai se sap. El comerç avui en dia va i ve i els locals obren i tanquen amb molta rapidesa. Vull pensar que la tradició xurrera de Manresa no morirà i que la meva xurreria, tampoc, però sóc conscient que no se sap mai. Jo mateixa no m'imaginava que estaria tota la vida aquí i mira'm on soc.