L'any 1945 es va posar fi a la Segona Guerra Mundial. Setanta-quatre anys més tard, el Butlletí Oficial de l'Estat publica una llista amb els noms de més de 4.400 espanyols que van morir a Mauthausen i Güsen per fer-los constar com a difunts dins del Registre Civil Central. Es tracta d'una iniciativa que preveu la llei de Memòria Històrica. Segons els historiadors locals, aquest reconeixement arriba tard. Lamenten que, malgrat tenir la informació a l'abast, s'ha deixat passar massa temps per reconèixer-los com a morts a l'estranger, una condició que fins ara no tenien. A més, assenyalen que s'ha tingut poca sensibilitat a l'hora de difondre una llista amb faltes d'ortografia i amb l'absència d'alguns noms.
L'equip d'investigació que ha elaborat la llista ha tret la pols dels llibres guardats al Registre Civil Central, que contenen dades personals dels certificats de defunció que, els anys cinquanta, va enviar el govern francès. Aquests documents es van arraconar durant el franquisme i no van veure la llum fins a l'any 2006, quan es van escanejar i es van publicar al portal del Ministeri de Justícia. Amb l'anàlisi d'aquest material, contrastat amb altres bases de dades, s'ha donat forma a la llista de noms. Segons el Ministeri de Justícia, es tracta del registre més complet de morts als camps de concentració de Güsen i Mauthausen, tot i que també s'inclouen altres camps.
No obstant, dos historiadors locals de Manresa, que lluiten contra l'oblit del rastre del feixisme a través del portal Memòria i Història de Manresa, afirmen que la «publicació presenta força llacunes». Noms escrits de forma errònia, localitats equivocades o persones que van patir l'horror nazi que no hi apareixen. «Inscriure les víctimes en el Registre Civil Central era un tema pendent des de fa molts anys, però allò que desprèn la llista és que s'ha fet a cor-recuita sense contrastar les dades amb els estudis rigorosos que existeixen», afirma l'historiador Joaquim Aloy. En la mateixa línia, l'historiador Jordi Pons destaca que la «llista repeteix errors que apareixen corregits en altres bases de dades o estudis sobre els deportats espanyols als camps nazis».
Tots dos citen una investigació de l'any 2006 elaborada pels investigadors Benito Bermejo i Sandra Checa que conté una informació molt detallada sobre els noms, la data i el lloc de mort de les víctimes espa-nyoles del nazisme.
De fet, el Ministeri de Justícia assenyala que, més endavant, reconeixerà unes 700 víctimes més, aproximadament, a banda de les que ja consten al BOE. Els dos historiadors consideren que «s'hauria d'haver esperat a tenir més dades per publicar una llista oficial més completa perquè les persones que no trobin el nom del seu familiar es poden sentir ofeses». Recorden que cada nom amaga històries d'horror al darrere i, per tant, la «base de dades s'hauria d'haver elaborat amb el màxim rigor i incloent-hi tots els noms dels deportats coneguts, que apareixen en altres estudis». A més, critiquen que el Ministeri de Justícia «només dona un mes per fer les al·legacions i corregir els errors».
Errors i buits de la llista
Setanta-vuit és el nombre de veïns de la regió central que apareixen a la llista publicada al BOE. Manresa i Gironella són dues de la poblacions que presenten un nombre més elevat de veïns deportats als camps nazis. En el cas de Manresa, van ser vint-i-nou les persones que van viure aquell infern, de les quals divuit van ser assassinades. «Del total de veïns manresans morts, n'hi ha dos que no apareixen a la llista», assenyala Aloy. És el cas de Pere Brunet i Isidre Serra.
Els altres manresans apareixen a la llista però amb errors. «La llista mostra que el manresà Agapit Colom i Armengol va néixer a Baronia de Gausá, però va néixer a Vilanova de Meià. També escriuen malament el nom de Jaume Viladrosa Montraveta, a qui li diuen 'Vilagrosa Montrabeta'», lamenta Aloy. En el cas de Gironella, on hi va haver set persones deportades als camps nazis, de les quals només dues van sobreviure, «escriuen malament el nom de Ramon Pujol i Soler, a qui li diuen 'Pajol'», destaca el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Gironella, Lluís Vall. Apunta que en aquest municipi sí que apareixen tots els noms de les víctimes publicades.
La lluita per no oblidar
Els dos historiadors confirmen que la publicació al BOE és un avenç i un gest que feia anys que s'esperava. «Aquest fet facilitarà els tràmits a les persones que vulguin acreditar que el seu familiar va ser víctima del genocidi nazi», afirmen. Per primera vegada podran demostrar de forma oficial que el seu ésser estimat va patir aquell horror.
Durant els anys del franquisme, la informació sobre els deportats als camps nazis es va amagar a les famílies. «Al principi dels anys cinquanta, França va enviar les partides de defunció dels espanyols als camps nazis a Espanya, però el Govern, en mans de Franco, va amagar aquesta documentació», relata Pons. L'historiador afirma que el Govern espanyol mai va enviar un comunicat a les famílies sobre la mort del seu marit, germà o fill.
Per tant, com se'n van assabentar les famílies de la mort del seu parent desaparegut? «Quan es va acabar la guerra, l'any 1945, alguns supervivents van passar casa per casa i d'altres van enviar cartes a les adreces que trobaven en el registre de noms dels camps», assenyala Pons.
Però, remarca, que en alguns casos la família s'ha quedat amb la incògnita. «És el cas de Juan José Pastor, un veí de Ciudad Real, que a través de la llista del BOE s'ha adonat que una de les víctimes de Manresa, Bernat Comín Igualada «No sabia res d'aquesta història, ningú de la família m'havia parlat d'ell», explica Pastor. «La troballa és casual i, sense dubte, el dolor i les conseqüències de la seva absència les van patir la família més directa, però em sorprèn assabentar-me'n tan tard».
