Tancats en una caixa de cartró, plens de puces per tot el cos i deixats de la mà de Déu en un camí de terra a ple sol. Sense aigua. A 40 graus. A punt de morir van estar els deu cadells de gos trobats al camí de Can Poc Oli de Manresa Va ser Rafaela González, la presidenta de la protectora d'animals (Aixopluc), qui se'ls va trobar. Abandonats en una capsa a l'entrada del camí d'accés a les instal·lacions. Amb la boca oberta perquè quasi no podien ni respirar i deshidratats. Era el 23 de juliol, en plena onada de calor.

Algú va deixar la capsa a ple sol entre les 3 i les 4 de la tarda i va marxar. Estava tapada amb una caixa reixada de plàstic perquè els cadells no poguessin escapar-se. González se'ls va trobar a quarts de 5: «Havia de ser aquí a les 6, però tenia feina i vaig decidir venir-hi abans. Sort, perquè, si no, potser me'ls hauria trobat morts». Segons González, en aquell moment deurien tenir uns dos mesos. Creu que podria haver estat un caçador qui els abandonés, per l'aparença dels animals.

No és la primera vegada que responsables o voluntaris de la protectora es troben amb una desagradable sorpresa com aquesta. Gats o gossos abandonats en caixes, dins d'una bossa de plàstic o, fins i tot, solts pels camins que envolten la finca on hi ha l'Aixopluc, a Can Poc Oli. En aquesta ocasió, explica González, a més del dèbil estat de salut dels deu cadells, calia tenir en compte les condicions en què es trobaven. Per no enganxar puces a altres animals, González els va haver d'entrar de dos en dos per una porta lateral, i banyar-los i desparasitar-los abans de deixar-los en un espai comú. Algun tenia tantes puces entre el pèl que semblava fins i tot d'un altre color. González es pregunta «com deu estar la mare d'aquests cadells, si ells estaven en aquestes condicions?».

Dos cadells encara esperen

A la protectora, un cop nets, els van donar menjar i llet. A poc a poc han guanyat pes i tots deu han sobreviscut. En les tres setmanes des que van ser recollits, se n'han adoptat vuit, i ja només en queden dos en espera de trobar una família. La presidenta fa notar que «hi ha gent que diu que fem negoci, però no sap el que arribem a gastar en el menjar i en l'atenció dels animals. La mar de pinso i llaunetes que han menjat, pobres, aquests cadells!», exclama.

Adoptar als 75 anys

Roser Llausàs visita la protectora amb la seva filla i la seva neta. Esperen que la presidenta acabi de parlar amb Regió7 per finalitzar els tràmits d'adopció d'un dels cadells rescatats el 23 de juliol. Llausàs, de 75 anys, adoptarà el Popi, un cadell de color crema que jau endormiscat amb dos dels seus germans en un tancat provisional que s'ha adaptat al pati de la protectora. Explica que ja havia tingut un altre gos, que va recollir del car-rer, i que ara volia un gos petit. «M'han dit que aquest no creixerà gaire», comenta amb il·lusió als ulls, tot i que la seva filla i la seva neta l'adverteixen que potser es fa més gran del que s'imagina.

Cap cadell sense adoptar

A qui adopta un cadell, se li donen medicaments per desparasitar-lo fins als sis mesos. La protectora també es fa càrrec de les primeres vacunes, de posar el xip a l'animal i d'esterilitzar-lo a partir del mig any. El preu de l'adopció és de 245 euros. El registre de sortides de la protectora posa en relleu que els cadells s'adopten més fàcilment que no pas els gossos o gats adults. De fet, la presidenta de l'Aixopluc assegura que en els deu anys que fa que és al capdavant de l'equipament «no ha quedat cap cadell sense adoptar».

Per incentivar que la gent també adopti animals adults, la protectora en fa difusió a les xarxes. Va ser a través d'Instagram, precisament, com la neta de Llausàs es va assabentar que s'havien recollit els deu cadells abandonats i va animar la seva àvia a anar-los a veure. També, a través de les xarxes, una altra noia va saber del cas del Kabul, un gat a qui havien hagut d'amputar una pota, i el mateix dia que Llausàs va anar a buscar-lo per regalar-li al seu cosí.