Turisme a prova de cadira de rodes?

Segons la Fundació de Turisme i Fires de Manresa, són més de deu els atractius turístics de la capital del Bages i, malgrat que alguns estan perfectament adaptats per a persones discapacitades físicament, altres no disposen de les habilitacions suficients, fet que pot incomodar-les. Residents del Centre de Disminuïts Físics del Bages ho corroboren, i diuen que «els arquitectes haurien de seure en una cadira i comprovar si el que fan és del tot funcional».

Els accessos adaptats, un a un

La Fundació de Turisme i Fires assenyala el santuari de la Cova de Sant Ignasi com el principal atractiu turístic a Manresa i, possiblement, és el més mal habilitat de tots. Per entrar-hi, les persones que van a peu hi accedeixen pujant un graó que està just abans d'una porta de fusta. Si qui visita la Cova és una persona que va en cadira de rodes, ha d'entrar pel mateix lloc. El que es fa és obrir una segona porta per fer l'espai més gran i posar una rampa mòbil de fusta sobre el graó.

Un cop dins del santuari, hi ha un passadís que condueix a l'avantcova. Per baixar-hi hi ha quatre graons i, més endavant, n'hi ha tres més de pedra més que porten a la Coveta. Aquest conjunt d'escales no tenen cap sistema que permeti que hi entri algú que vagi en cadira i, per tant, les persones afectades no poden gaudir d'aquest espai. Segons explica el personal del santuari, aquesta zona és patrimoni i no es pot tocar.

La Seu presenta un cas similar. Quan es vol entrar dins, primer s'han de pujar una escala que porta a la recepció. És aquí on, de la mateixa manera que a l'entrada a la Cova, s'hi col·loca una rampa de fusta mòbil quan les persones que la necessiten avisen que volen entrar. Dins l'església ja hi ha un sistema de rampes fixes que permet l'entrada sense problemes a tothom. A més a més, els espais del voltant de l'església, com el camí dels Corrals, o el parc de la Seu no són del tot còmodes per poder passejar-hi en cadira, segons informen alguns dels afectats, perquè tenen unes juntes que provoquen sotracs.

Tant la Cova com la Seu posen aquestes rampes de fusta permanentment durant els esdeveniments festius (festa major, fires...). Ara bé, residents del Centre de Disminuïts Físics del Bages demanen que s'hi habiliti una rampa fixa, que hi sigui sempre i serveixi d'accés per a tothom perquè «haver de demanar constantment que t'ajudin o que t'obrin portes especials no és la situació més còmoda per a nosaltres», diuen.

Un altre dels indrets més visitats és el carrer del Balç. A l'interior de l'oficina hi ha un elevador per a les cadires de rodes o cotxets, que serveix per baixar les escales que porten a l'ascensor, el qual descendeix fins al vial pròpiament dit. Sònia Martín, coordinadora del centre, assegura haver tingut visitants en cadira de rodes, que han pogut seguir bé la visita «tret d'alguns sotracs fàcilment salvables».

Fins aquí tot bé. El problema apareix a l'exterior perquè, a manca de la parada al carrer del Balç de l'ascensor que connecta la plaça Major amb el carrer de Santa Llúcia, la baixada del Pòpul, per on s'accedeix al carrer del Balç, té tant pendent que és quasi impossible que les cadires de rodes hi circulin. A més, just abans d'entrar a l'oficina hi ha un petit graó, que pot dificultar el pas.

Els aprovats amb bona nota

L' Oficina de Turisme, a la plaça Major, i l' Espai Manresa1522, al carrer del Mestre Blanch, estan perfectament habilitats, amb una rampa fixa a l'entrada i el terra pla a tot l'establiment. És el mateix cas que el Museu de la Tècnica, que està molt ben adaptat: a l'entrada principal, que és a la carretera de Santpedor, hi ha una rampa i, si fes falta acostar la persona en qüestió fins a la porta, hi ha la possibilitat de baixar els pilons que impedeixen l'accés als cotxes.

A més, al mateix carrer, però més amunt (en direcció a la plaça de Mallorca), hi ha una segona entrada, que és a la part del darrere del museu. La porta dona accés directament a un ascensor de grans dimensions que té parada a totes les plantes de l'equipament. El personal entén que és un element bàsic, i que «seria de delicte no tenir un accés permanent per a les persones en cadira, que s'han de sentir igual de còmodes que la resta a l'hora de visitar el museu».

Els residents del Centre de Disminuïts Físics del Bages expliquen que un altre lloc molt ben adaptat és el Museu Comarcal, a la via de Sant Ignasi, i també el parc de l'Agulla, que no té graons per entrar i els camins són força accessibles i còmodes per passejar-hi. En canvi, ells mateixos asseguren haver presentat diverses queixes a l'Ajuntament perquè, des que es va arreglar el mirador del Pou de Llum, sobre la Renfe, no hi poden anar. Diuen que el nou terra que hi han posat, que està fet amb grava, és un «trinxa esquenes» i, a més, posa en risc el motor de les cadires, perquè les pedretes podrien posar-s'hi dins i espatllar-lo.

Els afectats denuncien que no se'ls té gaire en compte a l'hora de fer noves obres, com va ser en el cas de la reforma del mirador del Pou de Llum.