La Catalunya Central va registrar el 2018 un total de 157.000 trasllats de transport sanitari no urgent. Es tracta de trasllats que es fan en ambulància perquè ho requereix un metge però que no estan considerats urgents, és a dir, que no són de vida o mort. Són els trasllats sanitaris de pacients per a proves diagnòstiques, per a sessions de rehabilitació, per a diàlisi o un cop són donats d'alta de l'hospital, per exemple.

La xifra de 157.000 trasllats a l'any a les comarques centrals -que en aquest cas inclouen Osona, però no la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord (vegeu mapa)- representa el 6,28% dels trasllats no urgents que es van fer a Catalunya el 2018, que van ser un total de dos milions i mig. Són dades facilitades a aquest diari pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

Les xifres han crescut els darrers anys a causa de l'envelliment de la població, que fa que hi hagi més persones amb necessitats assistencials. Ho ha explicat a aquest diari Yolanda Ferreres, sotscap territorial del SEM a la Catalunya Central. Malgrat això, apunta que no es tracta d'un augment destacat respecte a les dades d'anys anteriors, que també eren al voltant dels 150.000 serveis anuals a la regió central, sinó d'una crescuda progressiva respecte d'anys enrere.

Tenint en compte que l'any passat les ambulàncies de transport sanitari no urgent a la Catalunya Central van fer 157.000 trasllats, la mitjana mensual a les nostres comarques és de 13.000 trasllats, uns 433 diaris si ho comptem de dilluns a diumenge, ja que és un servei de 24 hores. D'aquests trasllats, entre el 85 i el 90% es fan, però, de dilluns a divendres, segons el SEM.

Una setantena d'ambulàncies

Des del 2015, el SEM gestiona tant el transport sanitari urgent com el no urgent a Catalunya, excepte al territori de l'Aran. Abans, la gestió del no urgent la feia el departament de Salut a través de concessions del servei a empreses privades. Des del darrer concurs, que data del 2014, aquesta concessió continua en mans d'empreses privades però és directament el SEM qui ho gestiona. Això permet, segons Ferreres, «crear sinergies i treure més profit dels recursos que tenim».

En el cas de les comarques centrals, l'empresa adjudicatària del servei és Transport Sanitari de Catalunya (TSC), que en té la concessió des de l'any 2000. Les ambulàncies de TSC també operen a l'Alt Pirineu, a Girona, al Maresme i al Barcelonès Nord. En total, hi ha 13 regions.

Tal com es pot apreciar a la infografia, a la Catalunya Central hi ha operatives actualment 72 ambulàncies de TSC per al transport no urgent. La comarca on n'hi ha més és el Bages, amb 23, seguida d'Osona, on n'hi ha 21; Anoia, amb 14; Berguedà, amb 10; i Solsonès, on n'hi ha 4. En el cas dels vehicles destinats al Bages fan servei també a la comarca del Moianès, segons fonts del SEM, però es comptabilitza com si fos una única comarca.

Les 72 ambulàncies donen cobertura a tota la zona i hi ha mobilitat interna, especifiquen les mateixes fonts. No es distribueixen per nombre d'habitants, sinó per volum d'activitat. Si tenim en compte la mitjana de 433 trasllats sanitaris no urgents a la Catalunya Central, dividint-los entre les 72 ambulàncies disponibles al territori surt una mitjana de poc més de 6 trasllats per ambulància al dia. Malgrat això, no tots els vehicles estan sempre operatius, fet que podria fer augmentar el nombre de trasllats diaris per ambulància.

Dins el transport no urgent, cal diferenciar entre els trasllats programats i els no programats. Els primers representen, segons Ferreres, el 78% dels serveis de transport no urgent. Són trasllats de pacients per a tractaments de diàlisi, principalment (un 45%), o per a rehabilitació. La resta, el 22%, són trasllats no programats. Bàsicament són altes hospitalàries o pacients que han de desplaçar-se amb ambulància per a proves diagnòstiques.

Es fan menys trasllats urgents

Una altra xifra a destacar és que el nombre de serveis sanitaris no urgents que es fan a Catalunya a l'any, dos milions i mig, està bastant per sobre de la xifra de trasllats urgents, que el 2018 es va situar en un milió set-cents mil. Les ambulàncies que porten a terme els trasllats urgents són medicalitzades i disposen d'una única llitera per transportar el pacient. Són les ambulàncies de color groc. El trasllat es fa des del lloc on hi ha hagut l'emergència fins al primer centre amb capacitat per atendre el pacient. El transport urgent pot requerir una primera assistència al lloc on ha ocorregut l'emergència o bé en ruta per part de personal qualificat. Aquestes ambulàncies també operen quan es requereix un trasllat urgent entre dos centres sanitaris.

Pel que fa al transport no urgent, fa referència al trasllat programat entre el domicili de l'usuari i un centre sanitari o a la inversa, i també entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnosticoterapèutiques o tractaments especialitzats. Els pacients són persones malaltes o accidentades que, per impossibilitat física o altres causes clíniques, no poden utilitzar transport ordinari per desplaçar-se a rebre assistència sanitària o al seu domicili després de rebre atenció mèdica. El trasllat s'ha de sol·licitar amb suficient antelació als centres d'atenció primària i als hospitals.

Només un metge, infermer o fisioterapeuta pot prescriure aquest servei. Els mateixos professionals prescriuen si és necessari que un pacient vagi o no acompanyat. A la Catalunya Central, les ambulàncies de TSC que assumeixen aquests trasllats són blanques i vermelles. N'hi ha de col·lectives, amb seients -o amb una llitera i alguns seients-, que són un 70% de la flota, ja que la majoria de trasllats d'aquest tipus es fan de forma col·lectiva. També hi ha ambulàncies amb només una llitera que s'utilitzen quan el personal sanitari fa la petició de transport individual. Són un 30% de la flota.