A Manresa hi ha inventariades més de 350 barraques de pedra seca, principalment de vinya. Però a més a més també hi ha camins empedrats, feixes per separar camps i anivellar terrenys en terrasses, ponts, cisternes, i fins i tot pous de glaç on hi caben, al seu interior, una vintena de persones sense problemes. Tot són construccions amb pedra seca, un patrimoni que ahir van redescobrir 280 persones amb les Visites a la Manresa Desconeguda. En aquest cas es va fer a l'entorn de la riera de Rajadell.

Les construccions de pedra seca són «un gran patrimoni que està oblidat», va assegurar Jaume Plans, un dels guies de la visita d'ahir. Va explicar que només s'hi utilitza la pedra com a element d'unió i que han modelat el paisatge de la comarca al llarg dels anys, i també van fer que el terreny fos productiu. Per a Plans, s'hauria de vetllar i donar-hi nous usos per garantir la seva conservació.

La visita va començar a l'entorn de Can Poc Oli. De seguida els participants van agafar un camí empedrat -de pedra seca, naturalment- per on passaven carruatges i ramats. En moltes ocasions a banda i banda hi havia murs, que ara ja han desaparegut, perquè el bestiar no saltés a l'altra banda i entrés als camps. En alguns camins també hi havia trencaaigües per aprofitar la pluja per regar els camps dels costats.

A un quart caminant des de Can Poc Oli hi ha una de les estrelles de la visita. Una paret de 7 metres d'alçada que té la singularitat que hi ha una mena d'escales incrustades al mateix mur per salvar el desnivell. Es tracta d'una construcció singular que dataria de final del XVIII o principi del XIX.

A partir d'aquí els visitants van descobrir més marges i feixes, i tot de barraques de diferents dimensions, estils i usos. A la comarca del Bages els pagesos i constructors plantaven lliris a la teulada per subjectar millor la terra. A prop de les construccions acostuma a haver-hi cisternes d'aigua que recullen la que es filtra entre la terra i les roques.

Una de les barraques més enigmàtiques de la visita, sempre a l'entorn de la riera de Rajadell, està construïda sota una bauma. Al llindar de la porta hi ha gravades les lletres JHS (Jesús Home Salvador) i està datada de final del XIX. No se sap exactament quins usos tenia, però es creu que hi podien haver fet estada ermitans.

Una de les construccions més antigues és del 1789. És de les poques que hi ha datades. A prop hi ha una tina que encara conserva un empostissat de fusta on trepitjaven el raïm.

L'altra estrellaSe'n tenen les primeres referències el 1617 i, segons va explicar l'historiador Francesc Comas, va funcionar fins al segle XIX. Es va construir al mig d'una obaga i al costat d'un curs d'aigua. S'hi emmagatzemaven blocs de gel separats per palla que posteriorment es venien sobretot a Manresa, sota les voltes de l'edifici de l'ajuntament perquè no hi toca mai el sol.

Els tiquets per participar a les Visites a la Manresa Desconeguda ja s'han esgotat.