«Estem assistint un canvi a nivell social fruit de la transformació de la mateixa societat», assegura la doctora en Psicologia i responsable de l'esmentada unitat de l'àrea de Salut Mental d'Althaia, Dominica Díez. I això es tradueix en el fet que les escurabutxaques cedeixen terreny a uns jocs emergents. El 2018 el 39,4% de les persones ateses a la Unitat de Joc Patològic d'Althaia van passar per la consulta dels especialistes pels problemes amb les escurabutxaques. També el 39,4% ho van fer per addicció a les noves tecnologies, encara que una gran majoria, el 30,3%, estan relacionats amb els videojocs i jocs de rol. Un dels que estan més de moda és el Fortnite.

Del 94% al 39,4%

Segons Díez, es juga menys amb aquestes màquines però van en augment els jocs d'apostes en línia, apostes esportives o les loteries. Tot és a l'abast d'un mòbil. Aquest fàcil accés i la promoció que se'n fa provoca l'augment de casos. Aquest tipus de jocs «s'idealitzen», assegura Díez. Hi ha molts personatges famosos que en fan publicitat «i d'alguna manera es posa al mateix nivell de l'esport, com si fos una activitat lúdica, i es minimitza tots els problemes que genera. És una activitat de risc que pot acabar desenvolupant ludopatia, sobretot si et toca al principi». Llavors incita a continuar jugant.

Pel que fa als videojocs, en línia o no, Díez afirma que estan dissenyats per «generar addicció. I això passa factura». Les persones que tenen problemes per relacionar-se en la vida real són les que tenen més predisposició a tenir una dependència perquè «per a ells el joc és un refugi i el que fan és substituir les relacions presencials per les relacions en línia». Segons Díez, un ús moderat i saludable dels videojocs no és un problema. Un dels senyals d'alerta és quan es deixen de fer activitats que abans eren gratificants. Fer un sobreús de les pantalles pot generar, entre els joves, sobrepès, problemes cardiovasculars i miopia. «Genera problemes de salut tant per l'ús excessiu de les pantalles com per les activitats que es deixen de fer».

Compres compulsives

Les compres compulsives, que tant es poden fer de forma presencial com per Internet, van generar el 12,1% de les visites el 2018. Díez explica que per cada 10 o 12 persones amb problemes amb el joc, hi ha una dona. En aquest cas, el de les compres compulsives, per cada 10 o 12 casos hi ha un home. «Hi ha molts més jugadors perquè l'home busca una excitació, i en canvi hi ha més compradores per alleugerir un malestar. Les dones juguen i compren per motius emocionals». A més a més acostumen a comprar productes relacionats amb la imatge, i els homes amb la tecnologia.