Si es volgués rodar a Manresa una pel·lícula ambientada en un futur apocalíptic tipus Mad Max no caldria anar gaire lluny. Agafant la carretera vella a Barcelona, de seguida es troba el plató ideal. Entre la calçada i la riba del riu hi ha l'antiga fàbrica dels Polvorers. Un exemple de la riquesa i la potència del patrimoni industrial de la ciutat i, també, de l'abandonament de molt d'aquest patrimoni. En aquest cas, només un miracle amb molts zeros al darrere podria canviar el que a hores d'ara sembla una mort irreversible.
Des del febrer del 2016, el conjunt fabril, format per dos cossos principals immensos units per un bloc més alt, amb annexos a banda i banda, és propietat de la Fundació Ibn Battuta, presidida per l'exdiputat del PSC-CpC Mohammed Chaib. Ahir, va confirmar a Regió7 que «la idea és fer-ne la cessió a l'Ajuntament», atès que no han trobat el finançament per rehabilitar-la i fer-hi realitat «un centre social d'inserció laboral per a joves». Tampoc no han pagat les tres multes imposades pel consistori per no haver-ne aturat la degradació. Segons Chaib, amb l'anterior equip de govern manresà ja havien parlat de la possibilitat de la cessió i ara tenen pendent reprendre les converses amb el nou. Remarcava que recuperar els Polvorers «és una inversió important» que no es volia fer de cop «sinó de mica en mica» però que no ha estat possible.
Una possibilitat llunyana
Demanat sobre el tema de la cessió, l'Ajuntament va confirmar, ahir, que «la propietat va suggerir aquesta possibilitat fa uns mesos, però no s'ha avançat en aquesta hipòtesi. Aquesta cessió implicaria unes despeses molt grans de rehabilitació de l'edifici per part de l'Ajuntament. Per aquest motiu, no s'ha adoptat cap acord i cal estudiar-ho amb deteniment». Paral·lelament, quant a les multes, va informar que s'ha «seguit el procés de requeriments. El 31 de gener passat es va notificar a la propietat que les actuacions necessàries, que es demana que executin des del 2016, es valorarien econòmicament a través d'una memòria valorada feta per un tècnic extern, i que les executaria l'Ajuntament amb càrrec a la propietat. Posteriorment, a final de juny, se'ls va informar que l'import estimat per a l'execució de les obres és de 107.000 euros aproximadament. Un cop feta aquesta notificació, l'Ajuntament procedirà a emetre la factura per aquest import, per poder fer les obres».
Les mesures que se'ls demanen des del 2016 consisteixen a eliminar els elements estructurals o constructius inestables, assegurar les mesures per evitar els efectes negatius de l'aigua sobre les estructures, prendre mesures per evitar l'intrusisme a l'edifici -on és molt fàcil accedir- i netejar la runa a l'interior i exterior.
Tal com va explicar aquest diari en el seu dia, la Fundació Ibn Battuta té la seu al Raval de Barcelona, on Chaib assegurava ahir que continua, igual que ho fan les altres seus, va dir, «a Madrid, a Balears, a Andalusia. En tenim a tot Espanya». La cessió, el 2016, els la va fer l'aleshores vicepresident de la fundació, Ramon Palou, de la família Palou Godall, un dels hereus dels Polvorers. A canvi, es va treure de sobre un problema de mides colossals, es va deslliurar dels costos tributaris i va gaudir dels avantatges fiscals de fer la donació a una entitat sense ànim de lucre.
Els efectes de l'abandonament
Veient l'estat actual de la fàbrica (XIX) es fa molt difícil pensar que algun dia es pugui recuperar el que en queda. Sostres i terres enfonsats o a punt d'enfonsar-se, parets mig derruïdes o desaparegudes del tot, runa, vidres trencats, moltes guixades i, al costat de tots aquests elements fruit de l'abandonament de dècades, el tranquil·litzador soroll de l'aigua i la frondositat de la vegetació, només entorpida per les cases de la Balconada. No costa gens imaginar-se com devia ser en els seus millors temps perquè, tot i el deteriorament, les dimensions encara imposen. A mesura que hom s'hi acosta, però, en va copsant la dramàtica situació, que va de menys a més. A la nau situada més a prop de Can Poc Oli, que és on va caure la coberta el 2013 perquè els lladres es van endur bigues i pilars, ja només hi queda l'esquelet.
Quan el febrer de fa tres anys l'entitat presidida per Chaib va rebre la cessió -que es va fer efectiva el dia 29 davant notari-, aquest va anunciar que a final d'aquell any tindrien enllestit el projecte per recuperar la fàbrica manresana. El gener del 2017 no hi havia ni projecte ni s'havia fet cap actuació al recinte; de fet, s'havien esgotat cinc dels vuits mesos que l'Ajuntament els havia donat de marge. El desembre del 2017 els va caure la primera multa per incompliment i el setembre de l'any passat va transcendir que l'Ajuntament els havia multat dos cops més. El desembre passat va fer trenta mesos de l'incompliment de l'ordre per aturar la degradació del recinte i no s'havia pagat cap multa.
A tocar dels Polvorers hi ha la Fábrica de Harinas La Favorita. En aquest recinte industrial els okupes hi han penjat un cartell. Hi diu: «Manresa abandona el seu millor patrimoni industrial».
