«Em va sobtar que Esquerra tardés tant a assumir un acord per a l'alcaldia»

A partir de l'any vinent el candidat d'Esquerra, Marc Aloy, assumirà l'alcaldia durant els tres darrers anys del mandat. Junyent també és responsable de la regidoria d'Hisenda, càrrec que mantindrà un cop deixi l'alcaldia. Les negociacions per arribar a un pacte de govern entre Junts i Esquerra van ser llargues. Més del que s'esperava, assegura Junyent.

És l'última festa major que viu com a alcalde. Se sent còmode en aquesta situació?

Estic absolutament positiu perquè és una oportunitat per poder completar el cicle de les dues legislatures anteriors. I quan s'arriba a un acord, més enllà que pugui ser discutible, jo ja no hi dono més voltes. És el que hi ha, el que es va pactar i el que s'ha de tirar endavant.

Quines seran les seves prioritats aquest any que li queden d'alcalde?

S'ha de continuar reduint el deute de l'Ajuntament i situar-lo en el llindar que ens permeti demanar finançament per fer inversions. Això ho portàvem els dos partits que formem part de la coalició de govern. Cal definir prioritats conjuntament amb la ciutadania, l'oposició i els dos grups de govern, i en paral·lel s'han d'acabar una sèrie de coses abans de final d'any. Tenim el camp de gespa de la Mion, el camí de la Salut de Viladordis, la sala de comandament de la Policia Local, que oferirà una millora del servei als ciutadans i de les condicions dels policies locals.

Fer inversions, on? Ja les té previstes als pressupostos del 2020 que ha d'elaborar com a regidor d'Hisenda?

S'ha de mantenir la contenció en els termes que ens han de permetre fer inversió del voltant de 7 milions cada any. S'han d'adquirir uns terrenys per fer l'avinguda dels Països Catalans que, faci o no la Generalitat, esperem que sigui el 2020, s'han de pagar. Hi ha l'últim termini de la carretera de Vic, 100, de la rotonda de la Bonavista, el pla de xoc, el conveni de la Seu... Hi ha una sèrie de coses que ja estan compromeses. Les inversions al Museu, al Pont Nou. I després s'ha de veure els recursos per fer el pla d'usos del Conservatori i l'ampliació del Nou Congost. S'ha de mantenir el nivell a Serveis Socials, programes contra la violència de gènere, promoció del Centre Històric, i a l'horitzó hi ha el projecte 2022. Cal definir amb la Diputació com ens pot ajudar. I pel que fa a la Generalitat, els oferirem terrenys per fer una residència d'avis, hi ha l'escola Valldaura i el projecte de fer la seu dels Serveis Territorials a la Baixada de la Seu. Són tres temes pels quals l'Ajuntament ha de vetllar, estar-hi a sobre i insistir. Però depenen directament de la Generalitat.

Ja que treu el tema. En les actuals circumstàncies, i per la relació que un ajuntament ha de mantenir en el seu dia a dia amb la Generalitat de Catalunya, hi troba un govern que governa?

Vull ser molt prudent. Jo diria que la falta de fortalesa econòmica i la relació amb l'Estat ho està dificultant. I per als ciutadans hi ha uns serveis que no poden ser moneda de canvi d'un govern. Si no es governa bé no pots reclamar que el ciutadà doni crèdit a tot perquè tots anem a l'hospital, tots coneixem gent que necessita els serveis socials, els centres educatius hi calen plantilles estables i la seguretat en mans dels Mossos han tenir els serveis adequats. En aquesta darrera fase de l'any s'hauria d'aclarir amb quina fortalesa s'afronta perquè no podem passar un any més amb pressupostos prorrogats.

Com creu que se sentirà a la primera reunió de govern com a regidor després de ser alcalde durant 9 anys?

Visc molt al dia. No penso ni em preparo per al dia que passi a ser regidor. Estaré al servei de la ciutat des d'aquesta nova responsabilitat únicament com a regidor d'Hisenda a partir de finals de juny del 2020. No m'haig de preparar especialment perquè vull gaudir d'aquest any que queda i pensar que hi ha una sèrie d'actuacions que s'han de definir, concretar i acabar, i algunes projectar.

Un regidor d'Hisenda mana molt, no?

El regidor d'Hisenda que ha tingut aquesta ciutat els últims 8 anys ha manat molt. Però per manar tant era necessari que tingués tota la confiança de l'alcalde, i la tenia, i que tingués un nivell d'experiència i trajectòria com la seva, que li permetia dir les coses amb autoritat. Jo tindré un altre perfil però portaré una trajectòria d'alcalde que em permetrà decidir, i aquí és on s'haurà d'acreditar la maduresa de la coalició. Perquè el regidor d'Hisenda, més enllà de quin dels dos grups formi part, té un coneixement de les finances municipals juntament amb els seus tècnics, que li han de fer prendre decisions. Sempre amb consens, però els recursos són limitats i les exigències del pressupost ens obliguen a fer una coses i no unes altres.

La nit electoral va reconèixer que Junts per Manresa havia perdut les eleccions. Se'n va anar a dormir amb sensació de der-rota? Quan va començar a pensar en compartir l'alcaldia durant dos anys amb el candidat d'Esquerra, Marc Aloy. El famós 2+2?

Jo ja tenia aquesta sensació al vespre. El que passa és que havia de felicitar el guanyador, més enllà que ho fos per 10 o 11 vots. En èpoques en què les coalicions són el pa nostre de cada dia calia ser conscients que perquè hi hagués un govern pels 4 anys s'hauria de trobar una situació que desbloquegés l'alcaldia. Els ciutadans no entendrien que no hi hagués entesa. La reacció inicial era d'acceptar un resultat, però un acord de govern havia de passar per un acord d'alcaldia. Vaig anar a dormir pensant que s'havia de trobar una solució i pactar. Em va sobtar que es tardés tant temps a assumir-ho per part de l'altre soci de govern. Va ser clau el paper del Marc Aloy, i jo sempre l'hi he agraït. No només perquè els manuals diguin que s'ha de fer, si no també perquè la solució fos entenedora per a la ciutadania, que és amb qui hem de passar comptes.

Hi va haver algun moment crític a les negociacions ?

En una negociació sempre hi ha moments crítics. Jo m'he passat moltes èpoques a la vida negociant. Bàsicament com a gestor esportiu, que és al que m'he dedicat professionalment al llarg de 25 anys abans de ser alcalde. Al final, les negociacions, més enllà de com es poden justificar davant l'opinió pública que cada vegada està més pendent, se salven si les persones volen que se salvin. I vam trobar un punt d'acord a partir de l'1+3. No em queixo. El que s'ha pactat està ben pactat. Des de fora es podia creure que el més lògic hauria sigut una solució diferent. El dono per bo sense donar-hi més voltes. Pot edificar futur i respondre a les expectatives dels ciutadans. Jo ja no voldria parlar més de les negociacions. Va tenir l'evolució que va tenir i per fortuna es va tancar perquè no s'hauria entès d'una altra manera ni a Manresa ni a fora. Com es va tancar? Amb aquesta fórmula, que va permetre que les dues parts estiguessin mínimament còmodes. Jo me n'alegro. No era una qüestió personal, sinó de coherència, d'equilibri. I també ser solidari. No pots pensar que amb una victòria d'aquestes característiques no cedeixis.

Sobre el procés i els darrers moviments que hi ha per part de Junts i Esquera. Vostè està pel diàleg o la confrontació?

Jo estic pel diàleg. La independència de Catalunya ha d'arribar d'una forma clara, però ho ha de fer des d'una forma pactada. Jo cada cop que veig el Brexit penso que, a un altra nivell, la solució que es pugui adoptar aquí ha de ser amb un resultat que permeti afrontar una negociació. Els ciutadans ens reclamen uns determinats serveis i un determinat nivell en el dia a dia.

La seguretat ciutadana és al primer pla de l'actualitat. També a Manresa, on s'han viscut episodis com la violació en grup a les Escodines

Hi havia hagut avisos, estem d'acord, i s'hi han de fer esforços i dedicar-hi recursos. De la mateixa manera que penso que al Barri Antic, entre la inversió pública, la iniciativa privada i la vitalitat del comerç, es percep un punt d'inflexió, a les Escodines s'hi han de dedicar recursos amb la complicitat dels veïns, les institucions i les entitats que hi ha. Ho he passat malament, el govern ho ha passat malament, i en aquest pressupost del 2020 hi ha d'haver recursos públics per remuntar la situació i voluntat privada.

Es pot exigir a la Policia Local més contundència, presència i compromís?

Ha tingut un problema d'efectius en el moment que s'ha jubilat una generació afavorida per una normativa que va sortir a finals d'any. A l'estiu del 2020 entraran 10 nous agents de la darrera convocatòria un cop hagin fet la formació a l'Escola de Policia de Mollet. Hi ha una falta d'efectius que es comença a resoldre. Les necessitats de la ciutat són moltes, i estem en un moment que l'àrea metropolitana i Barcelona s'està traient de sobre moltes exigències socials i activitat de delinqüència, i estem més a prop de tot arreu que mai. Hem d'aconseguir una plantilla d'acord amb les necessitats de la ciutat.

El veuen diferent sabent que d'aquí a nou mesos deixarà de ser alcalde?

La gent de fora l'Ajuntament no. Dels funcionaris no ho he percebut. Penso fer d'alcalde fins al final i dedicar-me plenament a la meva feina de regidor amb la màxima professionalitat i encerts possibles. Tinc coneixement de l'aparell municipal i de la ciutat fruit de 8 anys d'alcalde que no tenia quan vaig arribar. L'experiència és diferent.

Què en diu, de la Festa Major de Manresa d'enguany?

És de continuïtat. Com els darrers anys barreja de tradició i innovació. Hem de vetllar perquè hi hagi convivència, que no hi hagi casos de violència de gènere, que no es poden tolerar ni admetre de cap de les maneres, i que la gent gaudeixi amb els actes amb el millor sentit d'aquesta convivència.