El cuiner Jordi Cruz Mas (1978), que al llarg de la seva trajectòria ha aconseguit sis estrelles Michelin, va glossar la Manresa de la seva infància i joventut en un pregó de la festa major que va començar amb unes paraules fora de guió sobre la polèmica que ha acompanyat la seva elecció. En un saló de sessions ple a vessar -com la sala contigua de les columnes des d'on també es va poder seguir l'acte-, el popular presentador del programa Masterchef va ironitzar comentant que «m'han dit que a la porta de l'ajuntament hi havia cassoles», en referència a la cassolada convocada per l'entitat Acció Sindical del Bages per protestar contra unes paraules de Cruz del 2017, en que va parlar de la naturalesa laboral dels estudiants en pràctiques.

«Fa dos anys, defensant un cuiner, vaig dir unes coses sobre els estudiants en pràctiques que es van treure de context», va explicar Cruz davant dels presents, que el van correspondre amb aplaudiments: «Jo he donat feina a 500 persones, i 250 encara estan en actiu. I tinc cinc nois en pràctiques. Jo mai li diré que no a un noi si em ve i em diu que vol aprendre, per molt que després es digui que jo he dit el que no he dit».

L'elecció de Cruz per pronunciar el pregó institucional de la festa també va motivar l'absència dels tres regidors de Fem Manresa en l'acte que va tenir lloc aquest dissabte al migdia. Un fet que va deixar palès l'alcalde, Valentí Ju-nyent, quan, en el seu parlament, va comentar que «avui hi ha 22 dels 25 regidors, la unanimitat potser és impossible però sempre cal buscar consensos amplis». La cassolada va convocar poc més d'una dotzena de persones a l'exterior de l'edifici consistorial i el soroll causat va passar pràcticament desapercebut a l'interior del saló de sessions.

Records d'infantesa

Més enllà d'aquesta anècdota, el pregó de Cruz va estar farcit de referències a les sensacions de la seva infància i la seva joventut, de la seva vivència de la ciutat i de la Festa Major. «Vaig arribar a Manresa, a la Clínica Sant Josep, el 29 de juny de 1978. Soc el petit de sis germans, quatre noies i dos nois», va explicar: «A casa no érem rics, però mai no ens va faltar de res». Rememorant aquella època, va assegurar que «va ser divertida i enriquidora, genial! Però també una mica caòtica».

Tot i advertir que la seva feina és a la cuina i no fent discursos, Cruz és des del 2013 un rostre conegut per la seva participació en el programa Masterchef i sap connectar amb el públic. Durant la lectura del pregó, va tocar la fibra dels assistents posant sobre la taula tot de noms que remetien a un moment concret de la història de molts manresans. El cuiner va viatjar fins «al parvulari de la se-nyoreta Llasera, al costat del forn Tàpies... I em venen molts records al cap: recordo el soroll que feia la màquina en tallar els pans de quilo a llesques; l'olor de ferment, de cocció daurada. Encara sento el soroll de la màquina escurabutxaques del bar Verdaguer, on compràvem el Frigo Pie o els Tiburón de color blau i gust, més o menys, de pinya».

Incidint en la memòria sensorial dels despreocupats anys de la infantesa, Cruz va rememorar «els matins, anant cap a l'Oms i de Prats, L'Omsi per als amics, compràvem el bollycao o el dònut del dia sense plàstics ni mandangues. Els recordo del tot immillorables». Cruz va reconèixer, aleshores, que, «en acabar primària, tenia clar que volia ser cuiner. I lògicament, la següent parada, doncs, va ser a l'escola Joviat. Allà vaig aprendre tot el necessari per al meu ofici i vaig adquirir els fonaments bàsics per ser cuiner».

El xef va recordar també que «vaig posar tapes a un bar al començament de la carretera de Santpedor, a prop del Passeig i de casa», pas previ a iniciar una itinerància que l'ha consagrat com un dels cuiners més recorreguts del país. A només 24 anys, i dirigint els fogons de L'Estany Clar, va obtenir la primera estrella Michelin tant de la seva carrera com de la comarca del Berguedà.

Jordi Cruz també va tenir unes paraules per apuntar que «vivim temps convulsos. Últimament tenir un bon estat anímic no és senzill, i reconec que no és fàcil escoltar les notícies». I va afegir que «estan passant coses que com a ciutadà m'ofenen, d'altres que com a home em fan vergonya».

Per acabar, el manresà es va referir a un il·lustre predecessor, el seu conciutadà Ignasi Domènech (1874-1956), referent de la gastronomia estatal durant la primera meitat del segle XX. I va assegurar que «soc i sempre intentaré ser optimista, i m'agrada extreure de totes les vivències alguna cosa de valor. El tresor més gran que guardo i no vull perdre és la capacitat de somiar, la curiositat, i aquella mateixa il·lusió de quan no aixecava dos pams de terra».