Té 25 anys, és manresana, aquest any ha acabat els estudis del grau de Ciències Biomèdiques, treballa a Sant Joan de Déu i al Kursaal i sempre ha estat molt lligada a les tradicions i la cultura popular de la seva ciutat. Laia Giralt Torrescasana és la primera dona que farà ballar l'àliga de Manresa, demà, a 2/4 d'1 del migdia, a la plaça Major, com ja va explicar dijous Regió7.cat.
La figura actual de la imatgeria es va estrenar el 1992 per obra del tallista santfruitosenc Andreu Descals, malgrat que es té constància de la seva existència des del 1593. Aquell 30 d'agost d'ara fa 27 anys també es va estrenar la dansa de l'àliga, creada pel músic Carles Cases i d'uns tres minuts de durada. Des de llavors que ha estat portada per homes. És la figura que pesa més, 80 quilos, és de fusta massissa i té una alçada d'1,80 metres, una llargària de 2,20 metres i una amplada d'1,90 metres.
Demà, qui aixecarà i mourà la majestuosa àliga serà Giralt, que des de fa anys forma part dels Geganters de Manresa i a qui fa temps se li va posar entre cella i cella que havia de fer ballar l'àliga. «Sempre l'havia vist portada per homes i pensava: per què? Les dones també podem fer-ho», explica. Assegura que el que la motiva més no és ser la primera, sinó «poder dir a les que venen darrere meu que no tinguin por, que nosaltres també podem».
Pares sardanistes i geganters
Giralt ha fet ballar totes les figures de la imatgeria, excepte l'àliga i els gegants rei i reina. Espera algun dia poder fer ballar també els dos gegants. Sempre ha estat molt vinculada a la cultura popular de la ciutat. Els seus pares eren sardanistes i geganters: «Des que podia puntejar que puntejava. He passat la infància al local del grup sardanista Dintre el Bosc», comenta Giralt. El seu pare i el seu cosí, subratlla, també han fet ballar l'àliga. «Tot i que al principi al pare no li feia gràcia i em deia que estic boja, ara ve als assajos a donar-me consells perquè no em faci mal a l'esquena», diu. Per fer ballar una figura tan pesada és necessari portar una faixa. Fins i tot als nens que duen els gegantons se'ls fa portar faixa per protegir-se l'esquena.
Directora musical d'Adifolk
A banda dels Geganters de Manresa, la jove també toca a la Cobla Ciutat de Granollers i és directora musical de l'Adifolk, entitat creada per difondre el folklore català a l'estranger. Organitzen l'Aplec Internacional, que enguany s'ha fet a Copenhaguen. Des que és a l'associació, Giralt dedica moltes hores a organitzar actes culturals i a assajar. Encara té temps, però, de participar a les activitats que es duen a terme a la seva ciutat, de quedar amb els amics, d'estudiar, de treballar... «Per festa major els amics diuen de quedar, però si tens assaig allò és el primer. Ja ens coneixem i tothom sap el que hi ha», comenta, i nega sacrificis per la seva vinculació a diverses entitats, ja que «ho faig perquè em ve de gust i m'estimo la cultura».
Aquesta passió, transmesa pels seus pares, també l'ha heredat la seva germana Anna, de 20 anys, pubilla de Manresa el 2018. «Em fa molta il·lusió ballar demà amb l'àliga perquè serà l'últim acte de la meva germana com a pubilla i farem les danses de cara a les autoritats. Ella hi serà».
Sobre la dificultat d'aguantar i fer ballar 80 quilos de fusta, Giralt apunta que «l'important és posar-te-la bé. Si està ben encaixada, no hi ha problema». No cal tenir un pes i una alçada concrets, però sí molta força. Des del 1992, quan es va recuperar la figura, hi ha un grup d' aliguers encarregats de fer-la ballar que es reparteixen les danses. Giralt, de fet, ja havia de dur l'àliga pels actes de la Festa de la Llum d'aquest any, però la vaga general va fer que se suspenguessin. La manresana destaca el suport rebut de tota l'entitat quan es va proposar per fer ballar l'àliga.
