Té set anys, es diu Arnau i coneix totes les figures del bestiari del correfoc. No unes quantes, ni moltes. No. Totes. A mesura que anaven apareixent al centre de la plaça Major, durant la Mostra que es va celebrar ahir a la nit, en glosava les virtuts, apuntava que «la víbria és la meva preferida, perquè abans la portava el meu pare» i, davant la imminència de la sortida del Bou avisava que «això són paraules majors, porta molt foc!».

La Festa Major també és això: adhesió incondicional als actes estrella i transmissió generacional. Cada any és igual i cada any és diferent, amb petites variacions com la presència gairebé ubiqua del Boc en diferents edificis de la plaça, un espai emblemàtic de la capital bagenca que va quedar ple com un ou: tot el que no era la rotllana central on les bèsties van ballar i escopir foc, era gent, molta gent. Manresans i manresanes amb ganes de fer un tast de Correfoc i que van respondre unànimement quan se'ls hi va demanar que il·luminessin la plaça amb els telèfons.

«Benvinguts a l'infern», va saludar el Boc a la concurrència. I, aleshores, els tabalers de Xàldiga van iniciar el ritual més esperat del dissabte de Festa Major. Van començar a desfilar l'Asmodeu -«és molt maco aquest ball», explicava l'Arnau-, la Gàrgola - «va caure de la Seu i no porta foc»-, el Drac -«que està enamorat de la Víbria»-, les tres classes de diables -moixogants, capgirell i fogueres-, el Nas de Sutges, el Coll-llarg, la Mulassa, els paraigües, el Ceptrot i el Bou amb tot el seu potencial pirotècnic.

Des de la plaça i els balcons, l'explosió de foc, la interpretació de la Quants Band de les Músiques del Correfoc i els balls de les bèsties van acaparar l'interès de nadius i forans, com les ballarines dels esbarts de Múrcia i Logronyo que després de la Mostra havien de prendre la plaça amb motiu de la vetllada de balls tradicionals Oreneta d'or.

I, com mana el ritual, quan es van encendre les llums, es van treure les tanques i el públic es va barrejar amb la imatgeria per ballar la melodia més coneguda del mostrari musical del Correfoc. Des d'un balcó, l'Arnau ja no es tapava les orelles i ballava embadalit conscient que, un dia, potser portarà una d'aquestes bèsties.