Els últims 30 anys Jaume Cos ha afaitat infinitat de barbes i ha tallat els cabells a centenars de persones. No tindria cap mèrit si no fos perquè ho ha fet de franc, perquè els seus clients són pacients ingressats a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa i perquè aquesta mateixa setmana acaba de complir 91 anys. Cos, de Santpedor i més conegut com el Basora, fa 30 anys que és voluntari de la Fundació Althaia. «Ara ho voldria deixar perquè ja no puc. I prou greu que em sap», diu.

Es coneix detalladament l'hospital, per on es mou amb la seva bata blanca i el seu indispensable necesser, on porta totes les eines indispensables per oferir el servei. Hi porta una màquina d'afaitar elèctrica, escuma, fulles d'afaitar d'un sol ús, pinta, tisores...

Talla cabells i afaita gent que està ingressada i que no té recursos o bé la família no el pot atendre. És infermeria qui, a través del servei de voluntariat, li indica a quines habitacions ha d'anar. Generalment acudeix a l'hospital els dimarts a la tarda. «Faig la feina i m'agrada». I de franc. «La satisfacció que tens és més important que el que pogués cobrar».

La de barber no era la professió de Cos. Treballava al tèxtil. Però en va aprendre a la mili. «Van demanar barbers voluntaris. A la meva companyia no sortia ningú i m'hi vaig presentar. Vaig estar lliure de guàrdies i d'altres serveis, era ben vist i els oficials et respectaven» perquè a més de tallar-los els cabells també li van ensenyar a posar injeccions. Practicava amb taronges. Per als que han fet la mili: Cos era dels que rapaven els reclutes.

Arran de la seva vinculació amb l'Associació Llum del Bages, de prevenció de la drogaddicció, l'esposa de Cos, la Trini, va entrar de voluntària a l'hospital. Però ho va haver de deixar per qüestions familiars. Llavors Cos va fer el pas. Ja fa 30 anys. Al principi fins i tot paixia el sopar als malalts. Ha viscut mil i una anècdotes: l'han perseguit pels passadissos per pagar-li el servei i també hi ha qui no li ha donat ni les gràcies. Fins i tot explica que un pacient se li va morir: «Un em va torçar el coll. Ja estava sedat. M'he trobat de tot».

Aquesta setmana ha fet un dels seus últims serveis. Afaitar el Joan Jesús, de la Pobla de Lillet, i ingressat des de fa temps a Sant Joan de Déu. «Tregui-li 10 anys», li demana l'acompanyant. Endolla la màquina elèctrica i, efectivament, li treu uns anys de sobre.

Ara la Fundació Althaia busca relleu perquè, afirmen, es tracta d'un servei molt valuós.