«L'evolució humana és com un gran trencaclosques del qual només tenim quatre peces. S'ha de tenir una mentalitat molt oberta i pensar que s'aniran fent descobriments que ompliran i completaran aquest puzle. Però no sé si l'acabarem mai». Qui diu això ho fa amb coneixement de causa. És el geòleg nascut a Manresaque es va trobar a Etiòpia. El descobriment es va fer el 2016, però no ha sigut fins ara que s'ha fet públic a la revista Nature.
El fòssil és de l'espècie Australopithecus anamensis, i la datació, els 3,8 milions d'anys, indica que va conviure com a mínim durant 100.000 anys amb una altra espècie, l'Australopithecus afarensis. Tots dos antecessors de l'actual gènere homo. Aquí és on rau la importància del fòssil. Posa en dubte la teoria de l'evolució humana lineal. És a dir, que una espècie és fruit de l'evolució d'una altra de més antiga.
El descobriment demostra que es tracta de dues espècies diferents que «van ser contemporànies durant un període de temps i per la raó que sigui una va tenir més èxit i va perdurar més en el temps i l'altra no», ha explicat Gibert a Regió7. Això ha sacsejat les teories de l'evolució i ha fet que el descobriment, publicat recentment a la revista Nature, hagi tingut ressò mundial.
Una troballa de pel·lícula
El crani es va trobar el 2016. La troballa va ser de pel·lícula. Un pastor de la regió d'Afar, una zona remota d'Etiòpia a prop d'Eritrea, va trobar un maxil·lar que va dur a l'investigador etíop Yohannes Haile-Selassie, que és el director del projecte, per si li interessava. «Es va excitar moltíssim. Normalment ens porten fòssils però la majoria no són interessants. En aquest cas era clarament humà», recorda Gibert. El pastor els va indicar el lloc exacte on l'havia trobat i en una batuda es va trobar la resta del crani sencer. Després de tres anys d'estudis es va determinar que es tractava d'un fòssil d'Australopithecus anamensis de 3,8 milions d'anys.
Precisament una de les tasques dels geòlegs del grup d'investigació, entre els quals Gibert, és determinar l'edat del fòssil i el context geològic de la zona. El 2017, amb poc èxit a causa d'unes intenses pluges, i el 2018, durant tres setmanes, va fer treball de camp al lloc de la troballa per recollir tot tipus de mostres. «Amb tota la informació vam arribar a la conclusió que el fòssil té 3,8 milions d'anys». El crani es va conservar perquè va quedar dipositat en un petit delta que desembocava en un llac i va quedar cobert amb sediments.
L'excepcionalitat del descobriment és que demostra que anamensis i afarensis van conviure en el temps. Segons Gibert, «això no ha de sorprendre ningú. Els homo sapiens, fa 30.000 anys, convivien com a mínim amb 4 espècies diferents, i d'això fa 4 dies. Fa 3 o 4 milions d'anys també haurien existit espècies que eren contemporànies».
No és l'únic descobriment
No és l'únic treball en el qual ha participat Gibert. El 2010 també va prendre part en l'estudi d'un esquelet molt complet, però sense crani, d'un Australopithecus afarensis, un dels més ben conservats que hi ha. El 2015 va prendre part en una altra investigació que va permetre descobrir una nova espècie d'homínid, l'Australopithecus deyiremeda, d'entre 3,3 i 3,5 milions d'anys. També es va trobar a Etiòpia. «És una zona extremadament rica en fòssils humans», explica. Gibert és professor a la facultat de Ciències de la Terra de la UB.
