11 de setembre de 2019
11.09.2019

Manresa celebra una Diada marcada pel to reivindicatiu dels parlaments i amb l'ofrena de 49 entitats

L'alcalde Valentí Junyent ha tingut un record per als presos i exiliats i l'historiadora i escriptora Assumpta Montellà ha llegit un parlament on ha destacat la resistència dels catalans al llarg dels anys

11.09.2019 | 12:22
Manresa celebra una Diada marcada pel to reivindicatiu dels parlaments i amb l'ofrena de 49 entitats
Imatge de l'acte.

La pluja de les darreres hores no ha estat obstacle perquè Manresa hagi pogut celebrar aquest matí l'acte institucional de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, a la plaça Onze de Setembre, amb força públic. A les portes de la sentència del 'Judici del procés', els parlaments han tingut un record per als dirigents polítics empresonats des de fa prop de dos anys. L'acte també ha inclòs la tradicional ofrena floral, amb la participació de 49 entitats del teixit associatiu manresà.

L'acte institucional, presidit per la bandera estelada, tal com va aprovar el Ple de l'Ajuntament del 18 de juliol de 2013, ha començat a les 11 del matí. Enguany, el parlament ha anat a càrrec d'Assumpta Montellà Carlos, historiadora i escriptora, autora entre altres del conegut assaig "La maternitat d'Elna".

Conduït per la periodista manresana Montserrat Morera Pedreño, de TLB Grup, l'acte s'ha iniciat amb el Ball d'Homenatge a la Diada de Catalunya, a càrrec d'Adrià Guitart Pujol, membre de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages, acompanyat per Xavier i Carles Serra Vila a les guitarres. A continuació hi ha hagut la intervenció d'Assumpta Montellà, que ha recordat que, després de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques, tal dia com avui de 1714, "els catalans vam enterrar els morts i vam fer com vam fer sempre: posar-nos a treballar. Sabíem que no hi hauria perdó ni pietat, i així va ser, amb el Decret de Nova Planta de 1716".

La historiadora maresmenca ha fet referència a la capacitat del poble català per ressorgir després de la derrota, i ha recordat el fet que ben aviat convertí Catalunya en un potent motor industrial. La historiadora també ha llegit un emotiu text publicat a La Renaixença el 1901, que rememora els fets de la Diada Nacional d'aquell any, en què una trentena de joves van ser detinguts després de cridar consignes de llibertat al monument de Rafael Casanova i de diversos enfrontaments. Quatre dies més tard, Barcelona va viure una manifestació amb 10.000 persones.



Tot seguit, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha pres la paraula per recordar que és la segona Diada amb els dirigents polítics a la presó o a l'exili, a l'espera d'una sentència "que es preveu molt desfavorable després d'un judici lamentable". Per aquest motiu, ha dit, "hem de tenir molt presents a aquestes persones per seguir reivindicant allò que creiem que és nostre, seguint l'exemple de lluita i de compromís que ens han donat". Per a l'alcalde, una bona manera de fer-ho és seguir la crida a la mobilització que els presos i exiliats han fet en una carta conjunta.

L'alcalde ha fet una crida a "deixar de banda les petites diferències que ens separen i lluitem junts pel gran anhel que compartim: la independència. Sortim avui al carrer en una nova manifestació multitudinària i demostrem al món la força de la nostra voluntat democràtica -com ho hem fet altres anys- de manera cívica, pacífica, plural, transversal i inclusiva". Per a l'alcalde, aquesta gran manifestació "pot ser el primer pas per recuperar la unitat" que va fer possible la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

L'alcalde ha fet una crida a la mobilització "pels que van organitzar l'1 d'octubre, pels que vam votar i pels que van patir a la seva pell la repressió de l'estat; i com a demòcrates i defensors de les llibertats i les institucions democràtiques". Citant la carta conjunta dels presos i exiliats, ha afirmat que "no deixarem que ens prenguin la il·lusió de fer el país que volem".

Posteriorment ha tingut lloc l'ofrena floral de l'Ajuntament, amb representants dels grups municipals d'ERC, Junts per Manresa i Fem Manresa, institucions (hi era present la delegada del govern a la Catalunya central i la presidenta del Consell Comarcal del Bages, entre altres) i de les 51 entitats manresanes que s'hi han adherit. Tots s'han anat acostant al centre de la plaça, on hi ha la làpida amb la inscripció "Manresa als lluitadors per les llibertats nacionals de Catalunya".

Durant l'acte institucional s'ha cantat l'Himne Nacional de Catalunya a càrrec de diferents corals de Manresa: Capella de Música de la Seu, Cor parroquial de Sant Josep del Poble Nou, Coral Eswèrtia, Coral Font del Fil i Orfeó Manresà, sota la direcció de Cristina Gamisans Roman, de la coral Eswèrtia. Finalment, s'ha fet la ballada de sardanes amb la col·laboració del Casal Cultural Dansaires Manresans, el Foment de la Sardana de l'Agrupació Cultural del Bages, el Grup Sardanista Dintre del Bosc i del Grup Sardanista Nova Crida.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20