En els darrers anys, Manresa ha continuat aixecant ponts i viaductes per tal de superar els desnivells que presenta el seu terme municipal.
A sota del coll Manresa, on el riu Cardener fa un revolt de noranta graus com a conseqüència de la duresa dels materials que l'obliguen a quedar encaixonat i a formar un congost, hi trobem el pont més modern de la ciutat, el pont del gas o del Congost.
Es diu pont del gas perquè en aquest indret s'hi va instal·lar el 1859 la fàbrica de gas per subministrar aquest producte a les fàbriques i cases de la ciutat.
L'any 1967 el ple municipal presidit per l'aleshores alcalde Ramon Soldevila Tomasa va aprovar el Pla Parcial de la zona industrial de la Pirelli. Aquesta aprovació portava «anejo la construcción de un nuevo puente ya que el Pont Nou no podría absorber todo el tráfico, que se intensificaría notablemente».
En un primer projecte es plantejava fer un pont una mica més amunt del Pont Nou però el febrer del 1969 es va aprovar allargar el passeig del Riu i fer un pont que, des del carrer de Francesc Moragas, creués el riu i, a la vegada, construir una nova car-retera pel marge dret del riu des del pont fins al cementiri i allà enllaçar amb l'avinguda Pirelli.
13 milions de pessetes
Les obres van començar el gener del 1972 a càrrec de l'empresa Fomento de Obras y Construcciones, que les va portar a terme per tretze milions de pessetes (uns 78.000 euros) a la vegada que es feia un nou vial fins al Pont Nou de més d'un quilòmetre de recorregut i amb una amplada de tretze metres.
Amb l'obertura d'aquest nou tram de carretera se superava el doble sentit de circulació que havia tingut el Pont Nou des dels seus orígens al segle XIV així com les discussions sobre qui havia d'avançar o recular quan es trobaven dos cotxes al mig del pont, sobretot quan hi coincidien l'autobús que anava o venia de Sant Joan de Vilatorrada i els carros de les escombraries. A partir d'aquest moment, el Pont Nou va passar a ser d'un sol sentit, en direcció Manresa.
Com que era un pont -el del gas o del Congost- aixecat amb noves tècniques de construcció, la seva edificació va ser molt ràpida. Es van construir dos murs de formigó laterals que van ser la base del pont i el juny del mateix any es van començar a col·locar vint-i-vuit bigues de quasi vint-i-nou metres cadascuna. El pont presenta un pas d'aigua de vint-i-set metres sense cap obstacle al mig.
No es va poder inaugurar per la festa major com era el desig de l'Ajuntament i va caldre esperar, curiosament, a l'11 de setembre del mateix any, que queia en diumenge i, evidentment no era festiu, per a la seva inauguració a càrrec del governador civil Tomàs Pelayo Ros.
Viaductes per al trànsit
En aquests últims temps la construcció de nous eixos de comunicació i variants al voltant de la ciutat ha fet que s'hagin construït viaductes que permeten regular el trànsit, que aquest circuli a més velocitat i reduir el temps i els costos del transport.
Cronològicament, el més antic es va construir a principi dels anys setanta a la carretera C-55, que va cap a Olesa de Montserrat, passat el barri de Sant Pau, per salvar el riu Cardener.
Uns anys més tard, la construcció de l'autopista Terrassa- Manresa (C-16) va obligar a construir un viaducte a la partida de l'Angle per superar el riu Llobregat en un punt on conflueixen els termes municipals de Manresa i de Castellgalí.
Als anys noranta, la construcció de l'eix Transversal de Girona a Lleida (C-25) al seu pas per la nostra ciutat va obligar a construir un viaducte per superar el riu Cardener al límit del terme municipal de Manresa amb Sant Joan de Vilatorrada
I, finalment, la materialització de l'eix Diagonal (C-37) va comportar la construcció d'un gran viaducte -que presenta un gran impacte visual- per superar la riera de Rajadell.
En el moment de redactar els últims articles dels ponts de Manresa, Regió7 va informar els seus lectors que es començava a construir la passera per a vianants per poder creuar el riu Cardener a la zona de Can Poc Oli, al sud del terme municipal de la ciutat.
Aquesta passera presentarà una estructura de formigó de trenta-cinc metres de longitud i dos d'amplada amb una alçada d'un metre de la cota habitual de l'aigua, fet que permetrà que el gual -en forma de passera- sigui operatiu durant 354 dies de l'any, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Es tracta d'un element més per tal de poder superar un dels cursos fluvials que travessen el terme municipal de Manresa i que posa de manifest la importància d'aquestes construccions al llarg de la història.
La capital de la comarca del Bages i el seu terme, des de la seva formació fins avui, ha destinat una part dels esforços, sigui en forma de guals, ponts, passeres o viaductes, per poder superar els cursos fluvials i els desnivells que l'envolten.
