La Plataforma en Defensa de les Pensions i la Gent Gran de Manresa ha expressat la seva preocupació perquè la proliferació d'iniciatives privades per crear places residencials per a gent gran pugui anar en detriment de les places públiques, que són les que reivindiquen preferentment.

Una seixantena de persones ha participat a la concentració del dilluns 16 de setembre, a la plaça Major, i el missatge que han llançat és que "a Manresa urgeixen places residencials per a la gent gran, però públiques".

De les prop de 500 places residencials per a gent gran que hi en marxa a Manresa 195 corresponen a l'acord entre la promotora Metrovacesa i l'empresa d'assegurances Sanitas; 70 pisos de lloguer per a gent gran amb servei les 24 hores del dia a tocar de l'Anònima; 90 places (60 públiques i 30 privades) a la residència que impulsa l'Ajuntament de Manresa i la Generalitat, i entre 120 i 160 places a una nova residència privada al costat de la casa de la Culla. Tot sumat, entre 475 i 515 places.

La plataforma de defensa dels drets de la gent gran ha lamentat que "mentre els procediments urbanístics per obrir places residencials privades avancen, la residència pública no se sap ni on anirà".

La plataforma ha volgut recordar que moltes places privades són "inaccessibles per a la majoria de jubilats" que no poden pagar els preus que es volen cobrar, així que encara que es construeixin "el problema continuarà existint".

Van distribuir un full informatiu en el què s'afirma que el mes d'octubre del 2018 hi havia 201 persones en llista d'espera per accedir a una plaça pública en residències per a gent gran, mentre que el cost d'una residència privada volta els dos mil euros mensuals.

En el mes de desembre del 2018, hi havia 232 persones que estaven en llista d'espera per al reconeixement de la seva situació de dependència i així poder aspirar a algun ajut públic. D'aquestes 232, 145 persones sol·licitaven el reconeixement de la seva situació de dependència per primera vegada i 87 estaven pendents de revisar el seu grau de dependència.

Un altre problema afegit és que la llista d'espera augmenta a mesura que avança l'envelliment de la població, un procés en el qual Manresa és una de les ciutats capdavanteres a Catalunya i al conjunt de l'estat.

Per això, van reclamar a l'Ajuntament "que acceleri les gestions de la residència pública" i van contraposar la celeritat de les iniciatives privades en constatar el dèficit de places residencials a Manresa i posar en marxa iniciatives mentre que la iniciativa privada encara no ha decidit el lloc on fer l'equipament.

El posicionament de la plataforma arriba després que aquest diari fes públic que l'Ajuntament de Manresa ha aprovat inicialment el pla de millora urbana de transformació La Culla. Segons fonts municipals, «es tracta d'una intervenció en un finca privada en la què es preveu fer-hi una residència per a les persones grans».

Com que és un àmbit pendent de desenvolupar abans de demanar la llicència d'obres s'ha hagut de presentar un pla de millora urbana, que l'Ajuntament va aprovar en junta de govern el 30 de juliol.

El govern municipal va explicar que aquest projecte no té res a veure amb la residència pública que l'Ajuntament està gestionant amb la Generalitat.

En aquest cas es tracta d'un projecte en una parcel·la de 6.488 m2 amb una superfície construïda de 2.919 m2. L'edifici projectat disposarà pràcticament en totes les seves plantes de zones destinades a habitacions per als residents. Disposarà de 40 habitacions dobles i 40 habitacions individuals (que opcionalment poden ser dobles) preveient una capacitat d'entre 120 i 160 places.

En l'argumentari de la intervenció s'esmenta que és «públic i notori la manca de places de residència assistida per a persones grans a la ciutat de Manresa, tal i com ha quedat acreditat en els diferents estudis que s'han realitzat en el darrer any i dels que se n'han fet ressò els mitjans de comunicació».

Entorn protegit

L'entorn protegit de la casa de la Culla ha obligat els promotors a ser especialment curosos en relació a les visuals urbanes de l'edifici. Aquest fet ha condicionat especialment la solució en relació a la implantació de la futura edificació, tant pel que fa a les modificacions del terreny com en la determinació dels paràmetres edificatoris. Per això es proposa fixar el nivell de la planta baixa del nou edifici a la rasant del carrer Sant Rafael i regular les alçades de forma asimètrica per tal de concentrar el major volum en continuïtat amb l'edifici i disminuir l'alçada junt al carrer Sant Blai.