La Catalunya Central és una realitat inqüestionable si es trepitja el territori. Però ja no ho és tant com a concepte i com a realitat administrativa. Encara s'arrossega la inèrcia d'identificar Catalunya exclusivament amb Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Llavors, què és la Catalunya Central? I sobretot, què vol ser i com? Se'n va parlar ahir al debat «La realitat de la Catalunya Central», organitzat per la delegació del Govern a les comarques centrals, en col·laboració amb el diari Regió7, que es va celebrar al Kursaal.

En format d'esmorzar per a una cinquantena de persones hi van intervenir l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras; la coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Alba Rojas; i la historiadora berguedana Rosa Serra. L'acte el va moderar i presentar el director de Regió7, Marc Marcè. També van fer una reflexió inicial l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps. I en darrer terme també van poder intervenir els assistents, entre els quals hi havia alcaldes com el de Calaf, Puig-reig o Callús, regidors de diverses poblacions de la Catalunya Central, representants de partits polítics i del món econòmic i social.

Una de les conclusions de la jornada de debat va ser que cal una implicació decidida del Govern per entomar una organització territorial racional, i més coordinació de les administracions a tots els nivells, també en l'àmbit local. En definitiva, «governar-nos millor», amb nous paràmetres, sense pors a xafar ulls de poll ni visions electoralistes.

Polítics que bufen

Ho va resumir l'alcalde de Calaf, Jordi Badia, que va prendre la paraula en l'últim tram del debat. Població de l'Alta Segarra que forma part d'una Anoia que mira més al Penedès, va explicar que viu enmig d'una disfunció que va crear el mateix Govern, però que li ha sigut impossible parlar-ne amb el mateix Govern per trobar-hi una solució. Quan ha tingut l'ocasió d'exposar el tema, va comentar, «l'únic que trobo és que bufen». Per a Badia no és tan un problema dels polítics sinó dels partits, «que han convertit la política en un espectacle permanent» on tot es basa en càlculs electoralistes.

A l'hora de les exposicions per part dels convidats, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ja va alertar, d'entrada, que seria «provocador» i que parlaria no com a polític sinó com un observador privilegiat de la política. I sí que va ser provocador. Va assegurar, per exemple, que ell seria partidari d'eliminar totes les ratlles administratives, un fet que, va admetre, entra en contradicció amb la creació de la comarca del Moianès que es va constituir oficialment el maig del 2015; que les capitals de comarca ja no tenen sentit i que només s'haurien de mantenir com a marques de referència; i seria partidari de fer fusions encobertes de municipis i potenciar municipis col·laboratius. Però, «qui és el xulo que comença a tancar pobles?», es va demanar. O «qui és el xulo que comença a posar ratlles?». Sigui com sigui, és un tema que s'ha d'entomar, va dir.

Parlar més, fer més

Però el que va defensar, sobretot, es redefinir les competències dels municipis. «Estan desfasades». No és obligatori que un municipi ofereixi serveis socials, atenció a la gent gran o llars d'infants, i en canvi sí que ho és que tingui un espai per celebrar-hi un mercat, va explicar. Això, i una coordinació absoluta entre totes les administracions hauria de formar part d'un nou model de governança, va opinar, del qual hauria de treure profit el territori. Actualment, va explicar, Agricultura no es coordina amb Governació, Governació no parla amb Economia ni amb Agricultura ni amb la Diputació de Barcelona, i molt menys amb els consells comarcals. Són departaments estancs, «capelletes administratives del país». A més a més s'hi barregen «passions terrenals» que fan que es busquin equilibris sense escoltar el territori. Per aquest motiu va afirmar que «pretendre dirigir un espai com la Catalunya Central des de dalt és una pèrdua de temps absoluta. Calen eines per poder-ho fer des del territori».

El que diu la història

La historiadora berguedana Rosa Serra va exercir d'això, d'historiadora. I des d'aquesta perspectiva es va remuntar a l'època de màxima esplendor industrial de Manresa i les comarques centrals, més de 100 anys enrere. Aquest motor «es va desfrenar» i les «comunicacions dels darrers anys ens han desdibuixat. Això fa que tinguem dificultats perquè avui en dia trobem identitats». Va assegurar que «el passat no torna, sinó que ens ve un futur que hem de fer entre tots».

Com Guiteras es va mostrar partidària de fer desaparèixer els consells comarcals, de crear institucions supramunicipals i de «ser persistents, molt persistents, que vol dir fer-se pesats». Segons la seva opinió, fa massa anys que Manresa i la Catalunya Central reflexionen sobre aquest tema i, en canvi, ja seria hora de passar a l'acció. «Som un territori d'oportunitats amb enormes avantatges», va concloure.

«Deixem de rondinar»

La coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Alba Rojas, va parlar amb el coneixement adquirit a l'hora d'implicar-se en diversos projectes cooperatius arreu de les comarques centrals. Va ser decidida. El primer que va dir va ser: «Deixem de rondinar».

Rojas va opinar que «no podem viure acomplexats» per Barcelona, i que per teixir una estratègia de territori cal construir un lloc millor per viure. Això vol dir «posar les persones al centre i cobrir les seves necessitats, i compartir». La qualitat de vida ha de ser un factor determinant que diferenciï la Catalunya Central d'altres zones del Principat, sobretot l'àrea metropolitana. Per això va reclamar que no tot es mesuri des del punt de vista econòmic o quantitatiu, sinó també qualitatiu.

Rojas es va mostrar partidària d'eliminar els consells comarcals, fer assemblees de municipis i també de treballs comunitaris amb la participació d'administracions i del sector privat i la societat. Al Govern li va exigir que «escolti molt, observi molt i reparteixi joc».

Un dels principals problemes a què ha de fer front la Catalunya Central és el despoblament. Hi van estar d'acord tots els ponents del debat. «Som vells i ens despoblem a velocitat de creuer», va afirmar Serra. «També Osona perd població tot i ser la quarta comarca més rica de Catalunya», va fer notar. Va ser l'única ocasió que es va parlar d'Osona. Segons la historiadora, la gent jove s'ha d'incorporar a aquest debat «perquè nosaltres ens ho mirem amb ulls del passat».

Per a Guiteras, és una batalla pràcticament perduda que pot tenir greus conseqüències en tots els àmbits. Tant des del punt de vista de representació electoral, «i això és importantíssim», com derives econòmiques.

Segons Rojas, el despoblament és un dels reptes que han d'afrontar les comarques centrals, juntament amb l'envelliment, la problemàtica de l'habitatge o les infraestructures.

Altres aportacions

Al llarg de la jornada de reflexió hi va haver altres aportacions al debat protagonitzades pels assistents. El secretari del Col·legi d'Arquitectes a les comarques centrals, Enric Masana, va carregar contra els sentiments identitaris que considera contraproduents. I va posar d'exemple que els municipis de Manresa, Sant Fruitós i Sant Joan de Vilatorrada es toquen, però cadascun té plans d'urbanisme diferents i «es donen l'esquena». Per això va reclamar que per definir una organització territorial també es treballi «de baix a dalt». Va instar la Generalitat a fer un nou model de territori tenint en compte que «nosaltres no som postals paisatgístiques», i va opinar que l'única obra que s'ha fet els darrers anys que ha ajudat a vertebrar el país ha sigut l'eix Transversal. També l'eix Diagonal, va precisar. En canvi, el desdoblament previst de la C-16 al Berguedà «és perquè dos milions de persones puguin anar d'esbarjo».

En suport a la indústria

En nom de la Patronal Metal·lúrgica del Bages, Marc Clotet, va reivindicar la potència de la indústria a la comarca. «No s'ha de menysprear». Segons el seu punt de vista, el territori disposa de les peces del puzle com universitat, indústria, cultura, patrimoni i institucions, «però falta encaixar-les». El va secundar el dirigent de la PIMEC a la Catalunya central, Esteve Pintó.

La responsable dels Serveis Territorials d'Empresa i Coneixement a la Catalunya Central, Bàrbara Minoves, també va intervenir per assegurar que cal erradicar la imatge que les comarques centrals són bàsicament agràries. «És molt més que això». Va opinar que calen més infraestructures i un transport públic eficient. També amb Barcelona.

De totes les consideracions i reflexions que es van posar damunt la taula la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps, en va prendre nota durant tot el debat.