Ho tornarem a fer Ho tornarem a ferés el títol del llibre escrit per Jordi Cuixart des de la presó i és el que tenien al cap les persones que van omplir ahir l'Espai Òmnium de Manresa en una anòmala presentació sense la presència de l'autor.

Com que Cuixart no hi era, l'acte conduït per la periodista Anna Vilajosana va tenir la participació de Marcel Mateu, professor de Dret Constitucional de la UOC, i Marina Llansana, vicepresidenta d'Òmnium nacional.

No hi era físicament però sí que es tenien ben presents les seves circumstàncies, amb un fill de 2 anys i mig que no ha vist créixer. Avui, precisament, surt de comptes la seva parella, Txell Bonet, del segon embaràs. Quan tingui el nadó Cuixart podrà sortir de la presó sis hores.

L'altra constant va ser la imminent sentència del procés i el títol del llibre Ho tornarem a fer, que podria haver estat, també, el del propi acte, que va servir per compartir les bases de la mobilització social que es prepara, primer, per donar resposta a un pronunciament judicial que es preveu desfavorable i, segon, per assolir els objectius marcats pels fets de l'1 d'Octubre.

Marina Llansana va recordar que el govern central havia segrestat la revista d'Òmnium, havia esbotzat armaris i arxivadors, requisat ordinadors i que ho havia fet als organitzadors de la Nit literària de Santa Llúcia, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Flama del Canigó mantenint el seu president en presó preventiva des de fa 2 anys.

Així que va recordar al públic, delerós de saber com Ho tornarem a fer, que la informació s'estava gestionant amb molta discreció en reunions sense telèfons mòbils, sense correus electrònics i amb estructures informàtiques que quedin fora de l'abast del govern espanyol.

Efectivament, era un acte anòmal perquè eren altres i no Cuixart els que explicaven el seu llibre, en què dona la seva visió personal, de país i des del punt de vista de com s'ho han fet diferents societats quan hi ha desacords fonamentals sobre com organitzar-se.

Marcel Mateu va explicar que el llibre transmetia una «esperança activa» i que era un «crit a la mobilització i a provocar canvis» sense desesperar-se ni frustrar-se si no arriben de seguida.

Durant l'acte es va voler subratllar la valentia que, des del seu punt de vista, suposa que Cuixart reconegui com un error, aconsellat pel seu assessor legal, dir al jutge en un primer moment el que volia escoltar per intentar, legítimament, sortir de la presó.

Un punt d'inflexió perquè el president d'Òmnium es marqués com a prioritat no sortir de la presó sinó fer-ho amb dignitat.

Llansana va assegurar que és amb aquest esperit que la societat civil «tornarà a exercir els drets que ens hagin condemnat» i que es farà «des de l'experiència i amb menys ingenuïtat». La desobediència civil va ser una via que Mateu i Llansana van apuntar. Mateu va dir que una forma d'actuació seria «tocar la butxaca a l'Estat mitjançant les multinacionals» i que calia estructurar mesures efectives que permetin arribar a realitzar un referèndum que possibiliti «saber realment quants independentistes som», perquè està convençut que són molts més del 50% dels votants.

Va proposar «demostrar que dominem el territori fent mal allà on toca, que és a l'economia dels altres i no a la nostra».

Llansana va tenir paraules de record «pels joves manresans que van ser torturats el 92» i va convidar tothom a revoltar-se contra la repressió i, des de la no-violència, tornar-ho a fer.