MAPA | A Manresa, l'incivisme per gossos i coloms supera el del soroll i l'alcohol

Orinar al carrer, manca de tolerància entre les persones, consumir begudes alcohòliques en espais públics, conducció temerària, fer soroll a altes hores de la nit... Aquestes són algunes de les diverses incidències d'actes incívics que afronten l'oficina de l'atenció al ciutadà i l'Ajuntament de Manresa any rere any. En total, les diverses incidències es classifiquen en 11 grups (vegeu la graella).

L'any 2012, l'equip de govern de Convergència va aprovar el Pla de Civisme. Entre les mesures que es van presentar per controlar l'incivisme a la ciutat, encara continuen vigents, a la pàgina web de l'Ajuntament, uns mapes de Manresa interactius (com el de la imatge) on hi ha marcats els punts amb més incivisme i on s'especifica de quin tipus és cada incidència que s'ha registrat i a quines zones de la ciutat han tingut lloc. Els mapes no mostren el total de queixes que els veïns han fet a través del 010, de la Policia Local i de les inspeccions municipals, sinó el total de queixes en què la policia ha fet una intervenció.

Les dades que proporcionen els mapes, des del 2013 fins enguany, mostren unes xifres que oscil·len entre les 140 i les 300 accions incíviques registrades administrativament per any. Enguany ja n'hi ha 141 de registrades, el mateix nombre que les que hi va haver tot l'any 2017. En general, però, s'ha experimentat un descens en les xifres respecte del 2013, que és el primer any del qual hi ha dades, i en què n'hi va haver 173 casos més que enguany.

Quant al consum de begudes alcohòliques i l'excés de soroll, hi ha hagut un descens els últims anys, i han acabat sent desplaçats de la primera posició. Al llarg d'aquest any, s'han registrat 22 casos de consum d'alcohol al carrer. El 2013 se'n van acumular 112 i el 2014, 83. El mateix passa amb els casos de sorolls: de moment hi ha registrades 18 incidències, aquest any, mentre que els anys 2015 i 2016 aquestes accions van arribar al seu sostre amb un total de 56 i 58 casos, respectivament.

Els casos s'especifiquen més

Entre els 11 grups d'actes d'incivisme, n'hi ha un que s'anomena «altres conductes a l'espai públic», que engloba accions que no corresponen a cap dels deu blocs restants com, per exemple, consum de drogues o mendicitat.

Aquest grup presentava xifres molt elevades els primers anys del Pla de Civisme i això podia fer més incertes les dades totals. Al llarg dels anys, però, han experimentat un descens gradual, i ha passat de 48 casos el 2013 i 69 el 2014, a 10 casos l'any passat i 5 en el transcurs d'aquest any. Aquest fet podria explicar-se perquè les queixes són més específiques o perquè cada grup d'incidències engloba més accions.

Les zones reincidents

Les incidències mostrades als mapes s'estenen per pràcticament tota la ciutat. Ara bé, hi ha algunes zones on s'aglutinen més accions incíviques que en altres. Per exemple, al barri de la Parada, molt residencial, han quedat registrades entre 3 i 10 queixes cada any. En canvi, els vials i places del centre tant dins com fora de les muralles (aproximadament l'extensió entre la plaça de la Independència i el passeig del Riu) són els que més incidències presenten cada any, ja que és una zona on a la nit es fa més vida i on hi ha concentració de comerços i bars.

Les zones que cada any registren més casos són la plaça Porxada, la plaça de Sant Domènec, la baixada de la Seu i el carrer de l'Arquitecte Homs, entre d'altres. Són llocs que repeteixen pràcticament cada any, i a més, amb diversos incidents. Per exemple, a la plaça Porxada, aquest any hi ha hagut 5 incidents junts relacionats amb el consum d'alcohol; el 2016, n'hi va haver sis de relacionats amb soroll més un de vinculat amb la manca de tolerància entre ciutadans; el 2015 i 2014, cinc casos relacionats amb soroll cada any i altres accions de consum d'alcohol a la plaça, i així, successivament.

El fet que en un punt de la ciutat hi hagi diversos incidents junts no és estrany, i encara menys al centre. Sobretot si es parla del consum de begudes alcohòliques i excés de soroll, dues accions que solen anar relacionades. Això indica que, normalment, els incidents per alcohol sorgeixen en grup i l'estat de les persones que els causen poden derivar a altres actes incívics com el soroll. L'anomenat col·loquialment botellón, és a dir, l'acte de consumir begudes alcohòliques al carrer, acostuma a donar-se en grup i, sovint, els protagonistes, que van beguts, embruten, criden, orinen al carrer i, fins i tot, ocasionen desperfectes al mobiliari urbà. És per això que als mapes del Pla de Civisme les incidències relacionades amb la beguda van sempre associades amb altres incidències.

Observatori de civisme

A banda dels mapes d'incidències d'actes incívics, el Pla Civisme també va desenvolupar l'Observatori de civisme, una eina per gestionar i resoldre queixes i situacions derivades de l'incivisme i per detectar les més freqüents entre els ciutadans. Aquesta iniciativa, però, va deixar de funcionar l'any 2015 amb l'argument que el govern que no tenia la utilitat que s'esperava.

Arran del seu fracàs, aquesta eina ja no es desenvolupa com una plataforma unificada sinó que les queixes es tramiten i resolen des de cada àrea o servei de l'Ajuntament, amb l'Ordenança de Civisme, aprovada l'any 2012, que tipifica les accions incíviques i n'estableix les sancions pertinents.

Per tant, actualment no hi ha cap eina que reculli sota el mateix paraigua totes les incidències i, per tant, no hi ha una suma total de les dades, sinó que es classifiquen per departaments.

De cara a l'any vinent, però, l'Ajuntament té previst crear, de nou, un instrument que englobi, tramiti i resolgui totes les queixes per poder recollir-les conjuntament. Durant els 10 primers mesos de funcionament, l'observatori va rebre uns 6.000 avisos, dels quals 300 es van convertir en multes -el total d'incidències registrades al llarg de tot l'any 2013 va ser de 312.