Joan Cals Torres va néixer el 1934, com Paco Ibáñez. La darrera vegada que el cantautor va actuar a Manresa, el diumenge 15 de setembre, el va anar a veure al Kursaal. «Paco Ibáñez farà 85 anys i continua al peu del canó», explicava Cals a l'inici d'aquesta entrevista. Ell ja va fer els 85 el 16 de juny, i tant l'un com l'altre no es cansen de galopar i galopar en les seves lluites. La de Cals és canviar la percepció que és té de la tercera edat i posar fi al malbaratament del seu potencial.

Cals va rebre l'any 2015 el primer Premi del Consell de la Gent Gran de Manresa. Ha impulsat actuacions com Ciutat Amiga de la Gent Gran i la prevenció dels maltractaments a ancians, i ha aportat el seu coneixement i experiència com a membre del Consell de les Persones Grans del Bages, del Consell de la Gent Gran de Catalunya i formant part del Consell Estatal de les Persones Grans.

Va ser fundador de l'Associació de Gent Gran Jacint Carrió. Actualment està participant en la preparació del 8è Congrés Nacional de la Gent Gran, que tindrà lloc el 25 d'octubre a Món Sant Benet.

Ha participat en la Guia d'entitats per a la gent gran del Bages, la Diagnosi de la Gent Gran (2016), el Pla d'Actuació de les Persones Grans, vigent per als anys 2019-2021, ha estat impulsor de la campanya Tracta'm Bé a la comarca del Bages i de l'homenatge a la Lleva del Biberó.

Com va la preparació del pròxim Congrés Nacional de la Gent Gran?

El congrés va tard perquè ja s'hauria d'haver celebrat l'any passat, però no es va poder fer per l'aplicació del 155!

El 155 va impedir celebrar un congrés de gent gran?

Sí. No ens podíem reunir de forma efectiva. El congrés es feia cada 4 anys, però aquest cop hauran passat 5 anys. També es va haver de suspendre el Ple de l'Experiència, la tramitació de lleis...

Creu que la vellesa s'instrumentalitza políticament?

Crec que les coses es poden fer millor. De la vellesa es dona una imatge de generadora de despesa pública quan és el pilar de l'Economia de Plata.

Què és l'Economia de Plata?

Les persones grans són una font generadora de riquesa, viatgem, comprem, ens formem...

Per què s'ha implicat tant en la defensa dels drets de la gent gran?

Perquè hi ha molta feina per fer. Vas a comprar, et poses a comptar monedes i hi ha qui te les vol prendre de les mans per comptar-les ell. Jo els dic que ja sé comptar, que a veure si es pensen que perquè soc gran soc beneit. Això no va així.

Vostè què creu: a Manresa, avui, a l'ancià se'l respecta, se'l menysté o se'l tracta amb indulgència?

Manresa no és diferent de les altres ciutats. Si en un banc envien una persona que vol fer un tràmit al caixer automàtic s'han d'haver assegurat abans que ha entès el que li han explicat, sigui una persona jove o gran. Tots tenim els mateixos drets.

S'entenen els problemes d'oïda, de visió, de mobilitat, d'anar al lavabo sovint, de necessitar més temps per fer les coses que tenen les persones grans?

Jo el que veig és que la piràmide d'edat mostra que cada cop hi haurà més persones d'edat avançada. Això vol dir que hi haurà més problemes neurològics i més fractures de fèmur, però també més gent gran en condicions vàlides.

Quan és gran una persona?

Cap als 65 anys se sent gran. Costa que la gent se'n senti. No es preparen prou per jubilar-se. Et diuen que pintaran una habitació, però després què? A ningú no se'l prepara per fer-se gran. T'ho vas trobant.

Com vostè deia, hi ha molta feina per fer en aquest camp.

La gent gran entenem més fàcilment els joves que a la inversa. Jo puc entendre la seva època perquè també la visc, ens integrem, gairebé tots portem mòbil, fem servir molt el WhatsApp. Els joves difícilment entenen la nostra època perquè no l'han viscuda, i quan els expliques coses el que perceben són batalletes. No entenen que nosaltres amb una quarta part del que ells tenen ara hauríem estat molt feliços.

Vostè com es troba?

Bé. Si demanes a una persona gran com es troba, majoritàriament et dirà que bé. Es troba bé operat de cataractes, amb ulleres, amb audiòfons, amb l'esquena soldada i dificultats per acotar-se. Es troba bé operat del cor.

Crec que vol dir que trobar-se bé va més enllà dels problemes de salut estrictament, i que és una actitud.

Hi ha persones que van viure 7 anys de guerra, una postguerra negra i que han treballat amorrats a la terra tota la vida que troben una amistat i se senten perfectament. Quan una persona no se sent bé, a vegades el problema no és físic.

Vostè que coneix el tema, digui'm situacions per resoldre?

No està prou treballat el tema de les persones grans LGTBI en les residències. Tampoc, el de les relacions sexuals i afectives entre persones que no siguin matrimoni i disposin d'una habitació individual. Crec que no s'accepten com caldria i això genera discriminació en els centres residencials.

Per què creu que passa això?

Perquè treus el tema i hi ha gent que es posa les mans al cap, quan la realitat és que les persones grans som persones de ple dret i ens mereixem ser tractats d'igual a igual.

El sexe a la tercera edat és tabú?

Venim de molta repressió. Hi havia qui xiulava els que anaven al cinema a veure Gilda i resaven novenes per ells.

Què li sembla tota aquesta proliferació de projectes residencials per a gent gran que s'està desplegant a Manresa?

Amb la situació d'envelliment que hi ha, la creació de places residencials és un negoci segur. La clau del tema és que la Generalitat concerti més places de residència, i així no s'hagi de pagar uns preus que no són assumibles per als jubilats.

Digui'm un error que s'ha comès en aquest camp.

Des del meu punt de vista, el tancament de la residència Catalunya, a Manresa, que era pública. Em vaig sentir impotent en no poder convèncer l'Ajuntament que era un error. Sempre ens havíem entès, excepte en això.

Què el preocupa?

Un tema del qual no se n'ha parlat prou encara és el dels maltractaments a la gent gran. Els maltractaments s'amaguen molt tant per les famílies com per les mateixes persones maltractades.

Què cal fer?

Ja estem fent coses en l'àmbit de la detecció i dels protocols, però la pedra angular és la necessitat de valorar la gent gran i deixar de malbaratar d'una vegada el seu potencial.