En un d'aquells moments del ple municipal que recorden el diàleg marxista sobre la part contractant de la primera part, l'alcalde Valentí Junyent va dir: «Fem-lo llarg, fem-lo serè, siguem feliços». Llarg ho va ser; serè, menys del necessari; i quant a la felicitat, cadascú sap com li va la seva.

Junyent havia decidit no posar-se nerviós en un ple que podia ser tens pel clima polític català. Va saludar la interventora accidental, de nom Carme, amb aquestes paraules: «No saps com de bé t'ho passaràs, espectacle gratuït de vegades fins a les nou del vespre». Va fer curt: el ple va durar de les cinc de la tarda a les deu de la nit. A quarts de vuit ja havien enllestit els dictàmens, i la resta de temps el van dedicar als pronunciaments ideològics, entre aquests un de sobrevingut sobre les detencions. Fa uns mesos els regidors van avançar l'hora de començament de les set a les cinc de la tarda, per acabar abans i conciliar amb la vida familiar, però de fet ho estan aprofitant per enrotllar-se més estona i acabar igual de tard. Potser, si els convoquessin a les nou, a les deu haurien enllestit.

Junyent sospirava per un ple serè, però va passar el que havia de passar: els regidors van fer un simulacre d'estar per casa de la batussa que a la mateixa hora estava incendiant el Parlament de Catalunya. Si en aquest la CUP demanava suspendre el ple davant les ordres de presó provisional, a l'Ajuntament els cupaires de Fem Manresa (FM) proposaven el mateix per anar tots a una manifestació. Això sí, la presidència (o sigui, l'alcalde) no va expulsar cap regidor i va deixar que cupaires i riveristes es diguessin cul d'olla.

Estava distès, l'alcalde. Després d'un debat complex ple d'explicacions de mètode, quan tot va quedar clar, ja passava al tema següent sense votar el primer. Va rectificar, naturalment, perquè «la votació és l'essència del ple». Deu ser l'essència, però el temps es gasta en l'embolcall, que és el debat. I això que s'ha instaurat el costum de no explicar el perquè d'alguns vots. El qui voten a favor d'una proposta és que accepten els arguments de qui la defensa, però els qui s'abstenen o voten en contra sense explicar per què ens deixen en la ignorància. Tanta xerrameca sobrera en alguns moments i tanta gasiveria en altres.

També passa de vegades (moltes) que s'aprofita un tràmit per discutir l'essència mateixa del tema al qual pertany. Per exemple, s'han de nomenar representants als diversos consells municipals i FM ho aprofita per encetar un debat sobre el seu funcionament i els nivells de participació. Un debat que podia haver anat a més si els altres grups s'hi haguessin agafat del tot, ja que, de fet, es plantejava si els òrgans de participació ciutadana han de prendre decisions que pertoquen al ple i al govern municipals. És una qüestió peluda que afecta el concepte de democràcia. Però la cosa va quedar en si els nivells de participació eren un fracàs (FM) o estaven força bé (Felip González, PSC).

Llavors surt el regidor de presidència i prealcalde, Marc Aloy, i diu que un dinamitzador social li havia dit que la Manresa que participa és un 18% del total. Fent números surten 13.500 persones. De veritat que hi ha 13.500 persones implicades en els mecanismes i canals de participació de la ciutat, o la xifra inclou com a forma de participació esportiva l'assistència als partits del Nou Congost? En tot cas, no arriba tan enllà la xifra de participants en els consells municipals, siguin de districte o temàtics. Un d'aquests darrers és el de la infància, i els regidors van saber que tenia problemes de dinàmica per l'absència justificada de la tècnica municipal que se'n cuidava. Ara una altra tècnica hi dedica una part del seu temps, però no és el mateix. I es veu que no es pot contractar algú per mentrestant, o això cal suposar. I mira que n'hi ha, de gent treballant per a l'Ajuntament! Però tots tenen la seva feina. Una estructura és una estructura, i una estructura burocràtica és una construcció inflexible de formigó reforçat.

I va arribar el «fem-lo llarg» de l'alcalde, arran d'una proposició de FM per municipalitzar la neteja de dependències municipals, ja que en aquell mateix ple se n'adjudicava la concessió. Però la proposició va tenir una esmena del mateix proposant, i alhora l'adjudicació tenia una esmena del mateix regidor que la defensava, David-Aaron López, de manera que calia debatre dues propostes i dues esmenes, i no és segur que tothom entengués l'ordenació de l'embolic, perquè López va preguntar: així, per on començo?