La temperatura mitjana a Manresa ha augmentat més de 2 graus en cinc dècades, i ha passat dels 13,0 ºC que hi havia durant els anys 70 als 15,1ºC que s'ha registrat de mitjana en els últims deu (a falta dels resultats del darrer trimestre d'aquest any). Són dades registrades anualment des del 1970 fins ara al Camp d'Aprenentatge del Bages (a la Casa de la Culla de Manresa) que constaten que la comarca també està rebent els efectes d'un escalfament progressiu.

El global d'aquests 50 anys registra una temperatura mitjana de 14,4 graus a la ciutat, i marca un contrast entre els valors actuals i els dels primers anys d'anàlisi (vegeu la infografia de la part superior de la pàgina). Així, ens trobem que durant la dècada dels 70 hi va haver sis anys en què la temperatura mitjana es va situar per sota dels 13 graus, i només el 1979 va superar els 14 ºC. En canvi, en la dècada actual la temperatura mitjana anual ha quedat sempre per sobre dels 14 graus, i vuit vegades ha arribat a superar els 15 ºC. Les mitjanes més elevades de tota la sèrie van ser els 16 graus del 1994, els 15,8 ºC del 2011, els 15,7 ºC del 2006, i els 15,6 ºC del 2015. De fet, i si bé l'augment de la temperatura mitjana a Manresa ha estat progressiu, es va començar a disparar a partir dels anys 80, en què ja hi ha uns valors força similars als actuals, i amb un clar contrast respecte de la dècada anterior.

Pugen màximes i mínimes

Aquest increment es nota tant en el global de les màximes com de les mínimes, amb una mitjana que en tots dos casos experimenta una lleugera evolució a l'alça amb el pas dels anys. En el cas de les màximes, per exemple, a partir del 2005 la mitjana anual ha superat els 21 graus tots els anys excepte en tres, quan els anys 90 (en aquest cas no hi ha dades anteriors) la mitjana se situava entre els 19 ºC i els 21 ºC.

El mateix passa amb les mínimes, en què la mitjana de 8,8 graus registrada en els darrers 30 anys s'ha vist superada set vegades des del 2005 (destaquen els 9,5 ºC del 2011 i del 2018), i en canvi, durant la dècada dels 90, la mitjana de les mínimes tan sols va superar els 9 graus el mateix 1990, el 1994 i el 1997.

Menys entretemps

L'increment de les temperatures afecta tant les màximes com les mínimes i durant tot l'any, però es concentra majoritàriament a la primavera i a la tardor, i això vol dir que el pas d'estiu a hivern (i a la inversa) és cada cop més brusc i que el període d'entretemps s'escurça.

Ho constata la comparativa entre la temperatura mitjana que hi va haver durant la dècada dels 70 i l'actual, en què les principals diferències entre els dos períodes se situen, per aquest ordre, els mesos d'octubre i novembre, i març i abril. En concret, si la temperatura mitjana a l'octubre durant la dècada dels 70 era de 13,7 graus, s'ha enfilat fins als 16,8 ºC aquests últims deu anys, i això suposa un increment de 3,1 graus de mitjana. El novembre ha passat dels 7,4 ºC als 10,4 ºC, i tant al març com a l'abril, l'increment ha estat de 2,8 graus (s'ha passat d'una mitjana de 8 ºC a una de 10,8 ºC el març, i a l'abril d'11 ºC a 13,8 ºC). En canvi, l'augment de la temperatura mitjana entre aquests dos mateixos períodes durant els mesos d'estiu ha estat força inferior, i en cap cas no ha arribat als dos graus de diferència (tampoc al desembre i al febrer).

Valors extrems i onades de calor

L'evolució de la temperatura del darrer mig segle també està deixant cada cop màximes més extremes, i hi ha onades de calor més llargues i freqüents. Els darrers episodis es van donar aquest mateix estiu, amb la peculiaritat que el més intens va ser a final de juny, i no pas el juliol o a l'agost com és habitual.

Aquest juny, poblacions com Manresa, Artés, Sant Salvador de Guardiola, Sallent o Fals (entre altres d'arreu de Catalunya) van superar els 42 graus, i en alguns casos es van assolir rècords.