La Júlia pela i talla en làmines els alls. L'Antònio remena la ceba a la cassola per fer el sofregit. La Dolors prepara el brou que servirà per fer un arròs. I mentrestant el Lluís acaba de preparar una albergínia a daus que formarà part d'un plat de pasta. Tots ells cuinen perquè no se'ls en vagi l'olla.

Són avis i àvies amb principi de demència que participen al programa Reforç i Estimulació de la Memòria i la Salut (REMS) a l'Espai Social que la Fundació Catalunya La Pedrera té a Manresa, al carrer Caritat. Durant un matí van canviar les seves activitats habituals per posar-se un davantal i cuinar amb l'objectiu de mantenir actives les seves capacitats el màxim de temps possible. És una iniciativa de La Pedrera amb la col·laboració de la Fundació Alícia i la Fundació ACE contra l'Alzheimer i altres demències.

El receptari «Cuinant la memòria», editat per les tres fundacions, va ser el punt de partida de la classe de cuina. Es tracta d'un llibre de receptes de plats tradicionals fàcils de fer per a persones grans on pràcticament tot es basa en imatges: els ingredients, els estris de cuina que s'han d'utilitzar i els passos a seguir, que en tots els casos s'han reduït a tres. Aquesta ha sigut la feina de la Fundació Alícia, explica la cuinera Èlia Vidal. D'aquesta forma se'ls dona eines per facilitar que segueixin cuinant d'una forma autònoma en el seu dia a dia.

La sessió de cuina a l'Espai Social va començar amb un taller per ensenyar-los a fer servir el receptari correctament i amb una demostració culinària en directe a càrrec d'Èlia Vidal i una nutricionista. Van cuinar uns fideus a la cassola. El primer que va cridar l'atenció a alguna àvia va ser «l'esplèndida» cullerada d'oli que Vidal va tirar a la cassola i, per contra, el poc tall que hi van posar. «Jo n'hi posava més», va fer notar una de les àvies. Quan la cuinera els va demanar si cuinaven a casa, la mateixa àvia va explicar que «a casa som dos, i entre els dos no en fem un. Jo tinc el braç una mica tou i vaig dient al meu marit què és el que ha d'anar fent», va assegurar amb la desimboltura que dona l'edat i entre rialles.

Poc després que el plat comencés a bullir, els avis van fer notar que «ja ens arriba l'olor» i «l'olor ens fa venir gana». «Ha de ser bo per força», comentaven entre ells mentre els fideus s'acabaven de fer a la cassola.

Després de la demostració va arribar l'hora que es posessin el davantal. Per grups. Cadascun d'ells en una taula equipada amb un fogó elèctric i amb els estris necessaris. Els ingredients els havien d'anar a buscar a una mena de súper que es va improvisar a l'Espai Social. D'aquesta forma «fomentem habilitats que necessiten», a part d'exercitar la part cognitiva, la física i també la socialització, segons Judit Trench, de l'Espai Social de Manresa.

A partir d'aquí, i després de rentar-se les mans, es van arremangar per cuinar. Els uns van preparar una pasta siciliana amb albergínia i sardines; els altres, un arròs caldós amb marisc; i uns altres, cigrons amb espinacs i bacallà. No hi van faltar unes postres: pa de pessic de cacau al microones, que queda enllestit en tres minuts. No van faltar rialles, bromes sobre el davantal o qui es va fer un fart de plorar a l'hora de tallar la ceba.

L'Espai Social Manresa atén una trentena de persones en un estadi inicial de demència.