Manresa ha acollit la tercera de les sessions informatives presencials del procés de participació, que servirà per analitzar, debatre i consensuar les mesures que conformaran la planificació hidrològica de les conques internes entre el període 2022 i 2027.
L’acte, celebrat a la delegació territorial del Govern a la Catalunya central, situada al Palau Firal, ha comptat amb la participació de més de 50 participants, entre els quals representants de les administracions, ajuntaments, agents i organitzacions dels sectors industrial i agrari, operadors de l’aigua, món científic i entitats ambientalistes del territori.
La trobada ha comptat amb la participació del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Lluís Ridao; la delegada del Govern a la Catalunya central, Alba Camps, la directora dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a la Catalunya central, Míriam Sort i el cap de la demarcació de l’ACA a Barcelona, Josep Maria Aguiló, entre d’altres representants institucionals.
Els processos de participació per a la planificació hidrològica a l’àmbit de Barcelona 2 se centraran a les conques del riu Llobregat, el Garraf, el Foix i les rieres del Pla del Llobregat, aportant informació del mètode i calendari de les sessions participatives i el context de la revisió del Pla de gestió de l’aigua.
La delegada del Govern a la Catalunya central, Alba Camps, ha destacat la importància que la planificació hidrològica per als propers anys "s’entomi a través d’un procés de participació ciutadana, bàsicament per tres qüestions: perquè ens trobem en un escenari cada cop més complex, amb nous problemes i nous reptes en la gestió de l’aigua, que exigeix màxima coordinació entre administracions i ciutadania; perquè un dels assumptes que més preocupacions comporta a les administracions locals" Un 20% de la inversió assolida
El director de l’ACA, Lluís Ridao, ha remarcat la importància d’aprofitar aquest procés per obrir una “reflexió de país sobre el model de gestió de l’aigua a les conques internes, i especialment en un conca com la del Llobregat que dona aigua a la part més densament poblada de Catalunya i que planteja reptes importants de futur en el context del canvi climàtic”.
El cicle de planificació vigent (2016-2021) ha estat marcat pel retorn de l’endeutament bancari crònic que tenia l’ACA des de la seva fundació. Segons el director de l’Agència, Lluís Ridao, “enguany s’ha pogut eixugar la totalitat de l’endeutament bancari -1368 milions d’euros en 9 anys- i a partir d’ara es podran dur a terme inversions de l’ordre de 100 MEUR/any”, afegint que en aquest context, lligat a la situació d’inestabilitat política de Catalunya, el ritme d’inversions ha estat més lent, però “tenim un gran instrument financer i de solidaritat, el cànon de l’aigua, que és una de les estructures de país més potents en aquests moments a Catalunya, i que ens ha de permetre garantir l’aigua per als diferents usos, incloent la conservació i millora dels recursos hídrics”.
El Pla de gestió i el seu Programa de Mesures vigent preveuen una inversió total de 974 milions d’euros, més de la meitat dels quals seran aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua. En l’equador de l’actual cicle de planificació s’han executat prop del 20% de les mesures previstes, destacant els més de 56 MEUR en matèria de sanejament, els 45 MEUR en ajuts per a millorar l’abastament d’aigua i els 1,3 MEUR en les millores en el control i regulació dels embassaments, entre d’altres.Un procés de 3 anys
L’última de les sessions informatives serà a Granollers el 10 d’octubre, i els següents passos es duran a terme durant el que resta d’any i 2020 i 2021, amb el desenvolupament dels tallers sectorials (administració, agroramader, empresarial i ambiental), la sessió plenària de valoració de l’IMPRESS (impactes i pressions), els tallers de mesures on es debatran les propostes plantejades i la sessió plenària de presentació de les propostes dels diferents grups de treball. Es preveu per al darrer trimestre de 2021 la sessió plenària de retorn, on s’informarà de les actuacions i mesures incorporades a la planificació hidrològica.
