Com ha viscut la graduació dels primers alumnes que surten amb el títol de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)?

Per a mi és supersatisfactori perquè cobrim un cicle d'uns objectius que ens vam plantejar 5 anys enrere quan vam començar amb l'entitat federada. Tenir la primera promoció UVic-UCC amb la presència del rector de la universitat, amb 1.600 persones en dos torns, és una satisfacció. Però no només es tracta d'això. Hem assolit moltes més coses durant aquests anys.

Com ara què? La facultat de Medicina, per exemple ?

L'entitat federada ens ha permès fer un treball conjunt per la facultat de Medicina. Si no hi hagués l'entitat federada no estaríem parlant d'això. El Centre de Simulació d'Alt Rendiment Clínic i la Càtedra de Simulació, tot el desenvolupament de recerca, el creixement de l'oferta de formació continuada, postgraus i màsters.... La graduació és molt interessant, però hi ha tot un seguit de coses que sense l'entitat federada no hi haguéssim arribat. Perquè en definitiva érem un centre adscrit a una universitat pública. Estàvem molt ben situats amb la UAB però ja havíem arribat al màxim. I ara tenim terreny per circular i cór-rer.

Hi havia el temor que un títol de la UVic-UCC es valorés menys que un de l'Autònoma?

Això es va acabar el primer any, quan la matriculació es va incrementar un 10 %, i cada any hi ha hagut més matrícules. Tothom qui ve a estudiar sap que el títol serà de la UVic-UCC. No hi ha publicitat enganyosa.

Difícil superar l'impacte que ha suposat la posada en marxa de Medicina. I a partir d'ara què?

Jo crec que estaria bé ampliar l'oferta universitària. Quina? Ara mateix no ho sabria dir. Estem analitzant diferents opcions. És molt complicat perquè tot està replicat arreu i nosaltres hem de ser molt curosos perquè tenim un finançament privat. Una línia aniria per aquí, i l'altra per tot l'aspecte vinculat al camp de la formació continuada, postgraus i màsters. I sobretot m'agradaria aprofundir en els estudis semipresencials. Jo crec que aquest és una mica el futur de l'àmbit universitari. Ja hem començat amb Logopèdia conjuntament amb la UOC. També hi ha la recerca, i després dos elements que han de diferenciar Manresa. Un és el centre de simulació i l'altre la internacionalització.

L'entitat federada, la universitat, va generar inicialment profunds recels. Creu que ara ja és vista amb normalitat?

Hi ha un sentiment de tranquil·litat. Jo recordo que l'entitat federada generava, per ser prudent, cert neguit. I en alguns casos més que neguit. Jo vaig dedicar moltíssimes hores a explicar el projecte, el que em semblava que passaria. Vaig fer molta pedagogia. Veníem del tancament de Caixa Manresa i de Pirelli, i vam aparèixer nosaltres dient que faríem un acord federatiu amb Vic. La pregunta era: què passarà amb la FUB? Cinc anys més tard no ha passat res. Som aquí amb un projecte universitari superpotent. Però això ara no té mèrit, la gent ho veu amb tota naturalitat. Ara el tema ja no es debat a Manresa. Queda lleig que ho digui jo, però crec que s'ha fet extraordinàriament bé.

Com creu que es percep a nivell ciutadà la federació o la relació entre Vic i Manresa ara?

Penso que es veu amb normalitat. La gent em continua demanant què tal amb Vic, però també m'ho demanen a Vic. La universitat ha solidificat la relació de dues ciutats que històricament han viscut d'esquena. També ho noto a Vic.

Coneixia Vic, abans?

No. I per a mi va ser una sorpresa agradable. Tampoc no em vaig deixar influir gaire quan vam començar a treballar. Vaig pensar que el millor era equivocar-me sol. Vam fer una cosa que crec que està bé: dir què ens uneix i treballar en aquesta direcció. Les dificultats les vam deixar per al final.