Europa corre el risc de quedar enrere en l'aferrissada cursa que disputen els Estats Units i la Xina pel desenvolupament de la computació quàntica, adverteix el físic Juan Ignacio Cirac (Manresa, 1965), referent mundial en la construcció de l'ordinador quàntic que dispararà els actuals càlculs de les computadores clàssiques i revolucionarà la ciència, la tecnologia, la indústria i, naturalment, obrirà sorprenents portes al món de la intel·ligència artificial. Però, atenció, perquè aquests avenços posaran fi a la privacitat de les nostres comunicacions, alerta Cirac, director de la Divisió Teòrica de l'Institut Max-Planck d'Òptica Quàntica a Garchin, a Alemanya, on es treballa a consciència per arribar a aquest supercomputador regit per les lleis de la mecànica quàntica que desafien el sentit comú en el món microscòpic. Els robots, programats ja fins i tot per mentir, superaran els homes en infinitat de tasques, certifica en la Fundació Ramón Areces Juan Ignacio Cirac, mentre anima els informàtics a inventar nous algorismes adaptables a l'ordinador quàntic que ho canviarà tot.
Com relaciona la seva ment la mitologia grega i la física quàntica, dues de les seves grans passions?
Hi ha molts fenòmens en el món quàntic que tenen similituds amb personatges de la mitologia clàssica. Aquí tenim l'efecte Sísif i l'efecte Zenó. El meu pare, a més, era professor de llatí i grec, així que vaig créixer escoltant tot tipus de relats mitològics.
Quin paper juga la música en aquest àmbit?
La música es transmet a través de les ones, i en la física quàntica les partícules es comporten moltes vegades com ones.
En què canviarà les nostres vides l'ordinador quàntic?
No ho sabem encara, però ajudarà al desenvolupament de la ciència, de la tecnologia i de la indústria. Esperem que tingui també impacte en el camp de la intel·ligència artificial.
Suposo que la computació quàntica dispararà els actuals càlculs que fem amb els ordinadors.
Molts dels càlculs que fan els ordinadors actuals seran superats àmpliament per un de quàntic, que utilitza les lleis de la mecànica quàntica per resoldre problemes.
Però sembla que encara estem molt lluny d'aconseguir l'ordinador quàntic capaç de resoldre els nostres problemes.
Cap ordinador quàntic serà capaç de resoldre tots els nostres problemes. De moment sabem com funcionarà, però el que és difícil és construir-lo, desenvolupar les tecnologies perquè funcioni i ho faci en unes condicions molt especials.
Quin tipus de condicions?
Ha d'estar en habitacions amb unes temperatures baixíssimes. Cal refredar-ho molt i cal ficar-li cables que no sabem si funcionaran en un entorn tan fred. Necessitem temps i molts diners per passar dels prototips a la creació d'un ordinador quàntic.
En què consisteix la segona revolució quàntica que aspira a deixar enrere la computació i els ordinadors?
La física quàntica és una teoria que explica el món microscòpic i té més de 100 anys. Hi va haver una revolució quàntica en els anys 20 i 30 del segle passat que va veure que la física quàntica podia servir per construir coses: conductors d'electricitat, el làser i aïllants. Així vam ser capaços de crear Internet. Però existeixen altres aspectes de la física quàntica que ara volem desenvolupar perquè donin lloc a la segona revolució quàntica.
Com afectarà aquesta revolució els algorismes i la intel·ligència artificial?
Caldrà canviar els algorismes per adaptar-se als ordinadors quàntics. Això obre moltes portes als informàtics perquè aprenguin en aquest camp. La intel·ligència artificial utilitza i processa moltes dades. Com que els ordinadors quàntics processen molt bé aquestes dades tindran un gran impacte en la intel·ligència artificial.
En la seva última novel·la diu Ian McEwan que arribarà un moment en què les màquines seran més intel·ligents que els homes. Com ens relacionarem amb aquests robots més intel·ligents que nosaltres?
No ho sé, però els robots ja són en alguns aspectes més intel·ligents que nosaltres. Per exemple, reconeixen millor les imatges, la música, i llegeixen millor els llavis de les persones. Arribarà un moment en el qual faran moltes tasques millor que nosaltres.
Serem capaços d'inventar un algorisme que ensenyi els robots a mentir?
Això ja es pot fer a través d'algorismes que ensenyen els ordinadors a saber mentir. Si aprenen a mentir, la intel·ligència artificial farà que menteixin també.
Què persegueix la Teoria de l'Entrellaçament, camp en el qual vostè és un dels experts mundials?
És una de les propietats de la física quàntica més sorprenent, i ve a dir que quan dos objectes estan en contacte es recorden l'un a l'altre tota la vida, i que el que li passa a un també li passa a l'altre sense necessitat que es comuniquin.
És una espècie de telepatia?
És una espècie de telepatia. Els passen coses aleatòries, però als dos objectes, la mateixa.
Que vol dir que la informació quàntica ofereix la possibilitat de factoritzar números i algorismes per trencar codis?
Existeix un algorisme en la computació quàntica que si tinguéssim un ordinador quàntic ens permetria desxifrar els missatges encriptats avui dia. Aquest algorisme factoritza números que és l'operació inversa a la multiplicació. En comptes de veure que tres per cinc és quinze, si em donen quinze he de trobar cinc i tres.
Un ordinador quàntic posaria llavors en risc la privacitat de les comunicacions.
No sols podria desxifrar tota la informació secreta, sinó també hackejar-la.
Quins reptes es plantegen llavors a la criptografia quàntica?
Una de les possibles solucions per a aquest problema que generen aquests supercomputadors és usar la criptografia quàntica de tal manera que ni un ordinador quàntic pugui desxifrar aquests missatges. Ja es comercialitzen aquests sistemes criptogràfics.
Per què «les coses no estan definides tret que les observis»?
Perquè les lleis de la física quàntica són així. La Lluna no és al seu lloc fins que jo no l'observi.
Com el gat de Schrödinger, que «pot estar viu i mort alhora»?
El gat de Schrödinger és una il·lustració del que passa en el món microscòpic quan dos elements molt petitons poden fer dues coses alhora. Amb aquesta extrapolació al món macroscòpic Schrödinger vol dir que si no observem un objecte, no n'està definida la propietat ni la situació, i aquest objecte no ha decidit, per tant, com estar.
Però ja és filar encara més prim que «un gat deixa d'estar viu i mort alhora quan un l'observa».
Quan observem les coses sempre estan definides: el gat està viu o està mort. La física quàntica no resol problemes filosòfics, només els que es poden formular matemàticament.
Ningú diria que la vista té tant poder que pugui modificar un objecte tan sols mirant-lo.
Més que modificar-lo, el que fa és revelar el que és. Defineixes amb la teva observació les propietats, però no les tries. La física quàntica el que fa és que surti una cosa aleatòria. No es pot observar perquè passi alguna cosa.
De quina manera pot una partícula passar per dos forats alhora?
Si la propietat no està definida, pot ser alhora a la dreta i a l'es-querra. Per això passa llavors pels dos forats alhora.
Per què les lleis que regeixen el món macroscòpic no funcionen en el món microscòpic?
Quan avancem cap a situacions extremes, les lleis deixen de funcionar i van canviant amb les grandàries.
Una vegada obert el meló de la retrocausalitat en el món microscòpic, podria el futur condicionar el passat i el present?
No. Existeix una relació causal també en la física quàntica que diu que el que fem ara afecta el futur, però el futur no pot canviar el passat.
Com estem situats a Europa en aquesta cursa tecnològica que tan acarnissadament es disputen els Estats Units i la Xina?
En l'àmbit científic estem liderant aquesta cursa, però en el pla industrial, tecnològic i d'inversió som enrere.
