Aleix Puig és un manresà enamorat de la seva ciutat, i als 26 anys s'ha convertit en el flamant campió del concurs culinari més famós de l'estat espanyol. Un noi que es considera senzill, a qui agrada l'esport, sortir amb els amics i l'oci, i al qual s'ha penjat l'etiqueta de «peixater sexy». La seva vida ha canviat, després de guanyar MasterChef, i se li han obert moltes portes. Ara se'n va a Sant Sebastià per aprendre tècniques de cuina al Basque Culinary Center, i quan torni s'endinsarà en el seu nou projecte, anomenat Streat, a Barcelona, que dirigirà ell mateix.

Com va ser guanyar el concurs culinari «MasterChef»?

Èpic! Perquè fa molts dies que estàs fent la feina ben feta dins el concurs i ja des de casa vas veient que pots quedar guanyador, tot i que és una cosa que veus molt lluny. Però en el moment que el jurat diu el nom del guanyador i resulta que ets tu, tot el teu cos s'omple com en una explosió i descarregues tots els sentiments que han anat pesant al llarg d'aquests mesos.

100.000 euros de premi. Té pensat muntar alguna cosa?

Tinc un projecte que desenvoluparem l'any vinent que es diu Nova Espanya, i que trencarà amb tot el que s'ha fet en el món de la cuina.

En què consistirà aquest innovador projecte?

Agafarem el mercat del peix i la cuina de casa nostra (la mediter-rània), connectarem inputs de diferents tipus de locals i cuines i crearem un concepte nou.

Quan començarà a tenir forma el nou negoci?

El setembre de l'any vinent. Jo m'estimo molt Manresa, és la ciutat on he crescut i viscut, però hem de ser una mica lògics i obrirem el local a Barcelona perquè allà sempre hi ha trànsit de gent, un dilluns és com un dissabte.

En serà la cara visible?

De moment sí, també t'he de dir que estem intentant buscar una bona xarxa d'inversors, no només a nivell econòmic sinó també noms coneguts que hi vulguin participar. Ara mateix m'estic encarregant del disseny dels plats, el model de negoci, les operacions, en fi, gestionar aquest projecte. Al final els diners els pots anar a buscar al banc, però el que realment compta és saber explicar aquesta idea a la gent que te l'ha de comprar.

Començarà darrere els fogons o es dedicarà a la gestió?

Durant l'inici suposo que estaré als comandaments de la cuina, però com que la idea és un model de negoci en expansió, acabaré alternant la cuina i la gestió empresarial. Però tinc clar que no vull perdre el contacte amb els fogons.

Ja té algun nom pensat per al local? Quina proposta oferirà?

Sí i t'ho diré. Es dirà Streat. Que és una barreja entre carrer i menjar en anglès, perquè al final el que vull donar a entendre és que el meu menjar serà molt de carrer, l'anomenat street food. Un lloc on els coberts gairebé no es faran servir. M'encanta barrejar els sabors molt forts amb peixos suaus per aconseguir aquesta explosió. El concepte que vull mostrar és d'un lloc una mica gamberro combinant l'art, la música i la gastronomia dins un mateix local.

Quin ha sigut el moment més dolç del programa? I el pitjor?

Deixant de banda la final, el moment més dolç va ser quan va entrar la meva mare al plató, ja que feia setmanes que no veia cap familiar ni amic. I el més amarg va ser quan va venir Dabiz Muñoz de jurat al programa i vaig deixar el roger cru. Va venir el xef que més respecto, juntament amb Jordi Cruz, i jo que tota la vida he tractat amb el peix... Deixar aquella peça sense fer em va destrossar.

Com va ser dir que no a Jordi Cruz per anar a treballar a l'Àbac? És un no rotund o és un no, de moment?

La gent ho ha interpretat malament, a mi el Jordi em va dir que sempre tindria les portes de casa seva obertes, però ell ja comptava que jo me n'anava ara a fer una formació i que vull muntar un projecte. No és una oferta que duri tota la vida, però segueix en peu. Sí que és veritat que segurament triaré el seu restaurant per fer les pràctiques del màster culinari.

L'han temptat amb altres propostes de feina?

M'ofereixen coses, a part d'algunes col·laboracions puntuals amb marques. Com per exemple dirigir cuines d'hotel i algun restaurant. Però un consell molt bo que em van donar és que és més important saber dir que no, abans que saber dir que sí. Perquè si acabes abastant més del que pots, no et centres en res.

S'ha convertit en una figura pública. El reconeixen quan va pel carrer?

Un dia, sortint de l'AVE de Madrid, una dona no em parava de mirar i duia la gorra posada i em pensava que se m'havia cagat un ocell al cap o alguna cosa per l'estil. I em van reconèixer i em vaig fer fotos amb la família, com que Masterchef és un programa familiar, doncs l'ambient és molt maco i això es porta bé.

«El peixater sexy». Així l'han catalogat també en alguns mitjans. Li agrada?

Mira, ni et dono la raó ni te la prenc. La gent té la imatge del peixater com una dona o un home gran que està darrere d'un mostrador, i quan les clientes arriben i veuen un noi jove i simpàtic, de seguida et veuen guapo perquè trenques amb l'estereotip.

Han definit aquesta edició del programa com «la pitjor de la història». Per què creu que poden dir-ho?

El format ja té set anys i el que la gent deia és que, per exemple, en comptes de fer dos milions i mig d'audiència, en fèiem dos. Seguia havent-hi una molt bona audiència. I el tema del nivell, jo crec que ha sigut bo. Però el públic cada vegada surt més al carrer i se'n va a restaurants d'estrella Michelin, i en conseqüència és més crític. Per tant, al mínim error ja estan alerta.

Quin és el seu somni com a cuiner?

Vull deixar marca amb alguna cosa, porto molt endins el tema del peix, per tant vull que la gent mengi més peix i de diferents maneres, crec que és la meva funció dins aquest món.