El comerç del carrer Guimerà que el vol per als vianants reclama que no hi passi el bus

Per a Elena Pina, propietària de la botiga de roba Peiro, amb un Guimerà sense cotxes «no només hi guanyaria el carrer sinó també la ciutat». Avisa, però, que «en un carrer de vianants no hi ha d'haver ni busos ni taxis» i posa com a exemple el Portal de l'Àngel de Barcelona, l'avinguda Meritxell d'Andorra i carrers comercials de Sabadell i Terrassa. «Si volen que sigui una illa de vianants del centre comercial, els autobusos hi sobren». Segons ella, seria «lògic» que en unes hores concretes hi poguessin passar els veïns que hi viuen i els vehicles per descarregar. En canvi, creu que si hi continuen circulant autobusos, «és com no fer res, perquè anar amb els teus fills a comprar i passejar mirant enrere per por que t'atropelli un autobús...». Fa notar que, davant d'on hi ha la parada del bus, llevat de la Loteria, no hi ha cap negoci obert, cosa que no creu que sigui una casualitat.

Com Pina, Ernest Soler, propietari de la botiga de roba Joan Soler, és clar: «Si és de vianants al cent per cent, totalment d'acord. Si és per fer el nyap de Nadal, que el tallen i, com que hi passa el bus, hi va haver diversos ensurts perquè és elèctric i no fa soroll, no cal». Per a ell seria interessant que negocis com El Farolillo, el bar Oscar i Cal Moliné hi poguessin posar taules i cadires.

Jordi González, gerent del frankfurt El Farolillo, també creu que «s'hi guanyaria molt». Com a argument a favor, exposa que «si es tanca al trànsit, s'hi podrà caminar tranquil·lament. És un car-rer molt comercial i totes les grans ciutats tenen eixos comercials de vianants que conviden a passejar-hi». Com a argument en contra hi veu que, quan es tanca per Nadal, a partir de les 9 del vespre no hi passa ningú i, com que hi ha poca llum, genera inseguretat. Aquest aspecte, tanmateix, està convençut que es podrà compensar amb la urbanització adequada i, coincidint amb Soler, posant taules i cadires al vial i fent que hi vagi més restauració. «Serà dur mentre durin les obres, però hi sortirem guanyant», afirma.

Quant a la possibilitat que s'hi mantinguin els taxis i autobusos, creu que «si és de vianants, és de vianants. Es pot fer una parada a can Jorba, i estàs al rovell entre el Born i Guimerà, i una altra a la plaça Espanya». Recorda que, quan la gent va a Barcelona, la majoria ho fa pensant que deixarà el cotxe al pàrquing, i que a Manresa també n'hi ha i només es tracta d'oferir preus raonables. Posa la plaça Major com a exemple d'un espai sense cotxes que s'ha aconseguit que tingui molt ambient.

Joan Tomasa té la botiga Vins Tomasa al carrer de Sant Joan Baptista de La Salle, vial que canviarà la seva mobilitat -com a mínim, un tram- de retruc de l'adequació del Guimerà amb plataforma única entre Crist Rei i la Muralla, igual que passarà en un altre carrer on s'accedeix pel Guimerà, el Circumval·lació. Tomasa critica la idea errònia que encara tenen moltes persones que per anar de botigues han de poder aparcar-hi al davant i, com González, defensa que «la gent que va a Barcelona, hi busca un aparcament directament». Això sí, pensa que a Manresa hi ajudaria reduir els preus dels aparcaments que hi ha a l'entorn del centre i la zona blava.

Per a Tomasa cal un canvi de xip i diu que, en el seu cas, fa anys que es va adaptar al fet de no poder aparcar al seu carrer. Per tant, que al primer tram (fins al Bonsuccés) no hi passin cotxes assegura que no l'afectarà. «Ens hi hem acostumat». Defensa, com Pina, que es tinguin en compte els veïns i que hi hagi càrrega i des-càrrega però, per a la resta, aposta per un Guimerà sense cotxes, cosa que permetria «fer-hi més activitats». Quant a l'autobús, «no hi hauria de ser» perquè mantenir-l'hi «és un risc molt elevat» a nivell de seguretat. Al seu entendre, caldria una «reorganització total de la línia i una altra distribució de les rutes perquè el bus no perdi pistonada», però sense aturar-se ni passar pel Guimerà. «Hi podria haver una parada davant de can Jorba i a la plaça Espanya. Recorda que «a tot arreu, les vies centrals són de vianants».

Núria Viñas, responsable de la botiga de bosses i maletes Farrés 39, també aposta per un Guimerà sense cotxes. «Ho trobo perfecte. A la ciutat hi ha d'haver espais on la gent pugui passejar». Ella també en trauria els autobusos. «Generen un embut al final del carrer que no té sentit. Que sigui exclusivament de vianants».

Les veus discordants les hi posen Jaume Gili, de la botiga de roba Cokko, i Pere Garriga, de la cansaladeria Garriga. El primer creu que «la ciutat i els voltants del centre no estan preparats» perquè el carrer Guimerà «sigui una illa de vianants. No hi ha aparcaments ni zones per aparcar cotxes. Als centres comercials hi ha aparcament a sota i tothom està acostumat a anar-hi amb cotxe».

Per part seva, Pere Garriga està convençut que «treure el trànsit del Guimerà és matar el comerç» i que si a Sobrerroca els deixessin que hi passessin cotxes com abans (sense fotomultes) «ho voldrien. Només cal mirar on treballen més les botigues». Exposa com un altre motiu que «Manresa no és una ciutat plana» per anar a peu i que «si és irremeiable, el comerç se'n ressentirà i bastant, com se n'ha ressentit el barri vell».

Tot i estar-hi en contra, opina que «si es fa de vianants vol dir que ni busos ni taxis. I contenidors soterrats. L'ideal seria un carril per poder carregar i descarregar al mig i unes voreres amples».

En el cas de Josep Maria Ribas, propietari del negoci de roba Señor, no es mostra en contra de la mesura però adverteix que «no pel fet que [el carrer Guimerà] sigui de vianants vindrà més gent». Argumenta que, «abans d'impulsar una cosa unilateral que només afecti el trànsit», cal trobar la manera de promocionar el comerç per atraure-hi més públic i donar «facilitats a la gent que es desplaça de fora en vehicle particular».