La plaça Lluís Companys de Manresa és un indret especialment indicat per commemorar l'assassinat del president de la Generalitat que li dona nom, però ahir va quedar petita i un bon nombre de congregats van escoltar des de les voreres com el president de l'entitat convocant, Joan Badia, de la Fundació Independència i Progrés, posava veu a l'anhel compartit de «llibertat, amnistia i autodeterminació».

A l'entorn de tres-centes persones van acudir a la crida per recordar el 79è aniversari de l'afusellament del dirigent polític català pel règim franquista. L'acte va tenir un marcat caire sindicalista perquè el parlament principal va anar a càrrec de Lluís-Vidal Sixto, secretari d'Acció Sindical de CCOO a la Catalunya Central i el Vallès Occidental. El sindicalista va advertir els presents que «navegar dins la boira de la repressió és difícil, però possible si es té clar el rumb a seguir». I, per a Sixto, el rumb és aquell que meni a «una república socialment avançada».

El sindicalista va fer un paral·lelisme entre la situació política actual i la del 1940, quan va ser assassinat Companys, amb lleis suspeses incloses. Va dir que, efectivament, els uns i els altres podien haver comès errors, però quedar-se a casa per no equivocar-se no és la solució. Els que intenten canviar a millor la societat no ho faran tot bé, però paga la pena intentar-ho si el que es persegueix són millors condicions de vida i un eixamplament de les llibertats socials. Així que el millor homenatge que, des del seu punt de vista, es pot fer a Companys i als líders socials i polítics empresonats és «seguir lluitant».

Sixto va posar de manifest que la confluència «del catalanisme, el republicanisme i el moviment obrer i camperol» és un motor poderós i va voler recordar la revolta dels Comuners, un aixecament del segle XVI contra la Corona protagonitzat per ciutats de Castella, com a símbol de lluita contra el centralisme.

Joan Badia, per la seva part, va afirmar que ara tocava «fer sentir més que mai la nostra veu» tenint en compte que «la lluita serà llarga, perquè l'adversari és fort», però això no impedeix que «som aquí per guanyar» i «com els catalans de fa 80 anys ens hem d'alçar» i, tal com va dir Companys, «tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar». L'acte va acabar amb l'ofrena floral, poesia i música com és tradicional.