L'Ajuntament de Manresa s'adhereix a «totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem», i també convida la ciutadania «a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats». Aquest és un dels punts aprovats de la proposició que fixa la posició institucional de la corporació local en relació a la sentència del Procés.
L'aprovació es va dur a terme ahir en un ple extraordinari amb els vots a favor dels 19 regidors d'ERC, JxM i Fem, i l'oposició dels 4 regidors socialistes. Els 2 regidors de Ciutadans no van assistir a la sessió.
El pronunciament polític aprovat afirma que la sentència «representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya».
Reclama «la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques», i exigeix «l'amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l'absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors».
També mostra «el compromís amb el dret a l'autodeterminació com a dret polític fonamental».
Durant el debat, Marc Aloy (ERC) va carregar contra «la ineptitud política del PSOE», i el va acusar de «competir amb la dreta en capacitat de repressió». Va lamentar que el PSC hagi oblidat que no fa pas tant de temps defensava el dret a l'autodeterminació.
Aloy va considerar impresentable una sentència «que és plena d'errors», com atribuir-li a l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, les responsabilitats de la conselleria d'Ensenyament. Però per Aloy l'error més important és «pensar que els independentistes desapareixerem».
A les interpel·lacions directes d'Aloy, Felip González (PSC) li va demanar si de veritat creia que no tocava fer «ni un bocí d'autocrítica». Que tota la culpa és dels altres perquè, des del seu punt de vista, «el judici i la sentència mostren el fracàs de la política» d'uns i altres perquè «en el punt en què ens trobem ja ningú no guanyarà».
Per al polític socialista, «hem de rebutjar qualsevol intent d'enfrontar la legitimitat de les resolucions judicials amb el caràcter representatiu de les institucions».
Antoni Massegú (Junts per Manresa) li va respondre a González que «poder votar hauria de ser l'objectiu de tots», també dels socialistes, perquè «votar lliurement el futur és guanyar».
Massegú es va demanar què se suposa que cal fer amb més de dos milions de votants per la independència i va advertir que «no pararem fins que els condemnats siguin lliures». Roser Alegre (Fem Manresa) va començar posant de manifest que les penes imposades «són inhumanes per desproporcionades», i demostren «una violència política flagrant».
Va dir que l'autodeterminació del poble de Catalunya ha de ser «un ariet contra el règim del 78». «Protestarem i resistirem com un poble, organitzat, mobilitzat i desobedient». Per Alegre toca «legitimar la desobediència» com una eina efectiva per «no claudicar davant la repressió», i davant d'això «cap sentència ens aturarà».
