Àlex Galán, conegut com el «viatger del gel», serà el ponent de la conferència inaugural d'Ecoviure, demà a les 11 del matí, a la sala d'actes del Palau Firal de Manresa. El documentalista asturià ha viatjat als llocs més freds del planeta per veure com el canvi climàtic està afectant les persones que hi viuen

Coneixia la fira Ecoviure?

La veritat és que no. No havia estat mai així que quan em van cridar per a proposar-me participar em vaig posar a buscar referències i vaig veure que és un esdeveniment dels de debò, d'aquests que busquen aconseguir un canvi real en els hàbits de la gent i no sols exposar estands. És importantíssim que fires com l'Ecoviure es facin un forat en els plans de qualsevol ciutat, així que a Manresa la gent hauria d'estar contenta de tenir aquesta oportunitat tan prop de casa.

Què diria als que encara dubten del canvi climàtic?

Que pensin en el nombre de persones que habitem aquest planeta. ¿Com poden creure que 7.000 milions de persones no estem creant un impacte brutal en el medi ambient? És molt ingenu creure això. Que viatgin. Que surtin de la seva bombolla i escoltin a la gent que viu en zones remotes i comprenguin que si les pastures han canviat les seves estacions, si els llacs han deixat de gelar-se a l'hivern, si les deus estan seques abans de l'estiu... serà per alguna cosa. Als negacionistes del canvi climàtic els resulta més senzill creure que tot és una conspiració verda abans que acceptar que 7.000 milions de persones creen un impacte inassumible. Però la veritat és que estem consumint a major ritme que mai i hem espremut al planeta més del compte. Com podem esperar que això no estigui provocant desajustaments?

Els Estats Units es van retirar unilateralment el 2017 de l'Acord de París de 2015 per a la limitació de l'augment de la temperatura. Com valora l'efecte que ha tingut aquesta decisió a nivell global?

Igual que si no se n'hagués anat, perquè acords com el de París, Kyoto... fan riure per no plorar. Els EUA no pintava res en aquest acord i no pinta res fora. L'única cosa que fan aquests acords és crear la falsa il·lusió que els governs s'interessen pel tema i estan solucionant alguna cosa. El que passa és que quan una potència com els EUA es retira de l'acord està dient directament «m'importa un rave», i això sí és preocupant perquè acaba generant aquest mateix sentiment en la població. I sincerament, crec que som nosaltres, la població, els qui tenim a la nostra mà frenar els desajustaments mediambientals.

Com interpreta els globus sonda del possible interès dels Estats Units per a comprar Groenlàndia a Dinamarca?

Amb això de Trump tots hem rigut molt, però hi ha una realitat poc coneguda sobre aquest tema. El desglaç a l'Àrtic està obrint noves rutes de navegació i nous passos per a fer-se amb els recursos de la zona. Diguem que abans era un tros de gel inaccessible i ara de sobte hi ha un corredor preciós pel qual passen els vaixells, amb la qual cosa Groenlàndia és un punt més estratègic. Llavors apareix la Xina en escena i diu fa un temps que són una nació «gairebé àrtica». ¿La Xina una nació àrtica? Com en geopolítica tot serveix, els EUA es vol anticipar als acostaments que estava tenint el gegant asiàtic amb Groenlàndia, i llança aquest envit. Al final res es diu per casualitat, i el més trist de tot és que Groenlàndia hauria de ser una terra propietat dels inuit (esquimals), i no dels americans, els xinesos, o els danesos.

Si vivim en democràcia i la democràcia permet que el planeta s'ompli de plàstics i que l'escalfament desglaci els pols, podem dir que matarem el planeta democràticament?

Totalment. Democràticament donem diners a les grans cadenes de consum i no al productor del nostre poble, democràticament anem al supermercat i comprem tot el que ens passen per la cara, democràticament donem més audiència a «Sálvame» que a la veritable cultura, i democràticament fins i tot vam posar a Rajoy president... dues vegades! No ens adonem del poder de les nostres decisions particulars. Si pretenem que el govern obligui un supermercat a retirar envasos de plàstic no ho farà, però si nosaltres decidim no comprar envasos de plàstic veuràs com el propi supermercat els retira. No volen perdre diners així que és el consumidor qui ha d'obligar a que canviïn els hàbits. No oblidem una cosa: votem cada quatre anys, però consumim tots els dies. Aquí està el canvi.

Expliqui'm un cas que li hagi impactat de canvi de vida a causa del canvi climàtic.

En Kazakhstan vaig estar gravant un documental en la zona del mar d'Aral. Allà abans hi havia una mar i ara hi ha un desert. On abans hi havia peixos ara hi ha camells passejant per les dunes, on abans hi havia pescadors ara hi ha kazakhs ramaders de camells. I això no ha estat només el canvi climàtic, sinó l'acció humana, però el canvi climàtic ha col·laborat. Veure com l'ésser humà ha aconseguit extingir una mar és com treure el cap a l'abisme que som capaços de provocar. No tenim límit, la nostra estupidesa no es veu sadollada mai. I casos com el mar d'Aral continuen passant en tot el planeta.

Com anirà la cosa? En quant temps i què notarem a causa de l'escalfament global del planeta?

Ja ho estem notant, només que gairebé sempre els danys arriben abans als llocs més extrems de la terra i a Europa encara ens entra l'aigua a casa. No obstant això a Mongòlia les estacions gairebé han desaparegut i les pastures han canviat, Groenlàndia perd superfície a passes de gegant, Islàndia ha perdut per primera vegada una glacera, als Pirineus es creu que desapareixeran tots els gels perpetus en poc temps, a Ciutat del Cap l'exèrcit ha de custodiar els dipòsits d'aigua perquè hi ha lluites per aquest recurs... Podem fer una llista enorme de llocs i situacions que no són futures sinó actuals. Però després vindrà Trump i dirà «no m'ho crec» o vindrà Almeida i dirà «salvem Notre Dame».

En quant temps pot acabar la vida a la Terra tal com la coneixem ara ?

La vida tal com la coneixem s'acaba tots els dies. Si preguntes al teu avi dirà que el món que coneixia ja no existeix, perquè per exemple el mar d'Aral ja no està en aquest planeta, si em preguntes a mi et diré que el món que conec demà no existirà, perquè el rinoceront blanc ja no està en aquest planeta, i quan li preguntin al meu nét dirà el mateix perquè les glaceres de Pirineus no existiran. Estem obstinats que la fi del món és el que surt a les pel·lícules de zombis i gent vivint sota les ruïnes, però la fi del món conegut és diària. Cada dia s'extingeix una espècie, desapareix una regió selvàtica o s'inunda un aiguamoll. I això no torna.

Té un missatge d'esperança, si us plau, que no sigui utòpic?

Fotem-nos. Per a salvar el planeta ens hem de fotre. Fotre'ns perquè s'ha acabat això de viure a cor què vols, s'ha acabat això que en una mateixa família hi hagi 5 cotxes, s'ha acabat això d'haver de comprar fruita de l'Equador, xai de Patagònia, kiwis de Nova Zelanda... Fotem-nos perquè això que els nostres aliments creuin l'oceà en vaixells gegants ja no s'hi val, això d'anar tots per separat a l'oficina en milers de vehicles ja no s'hi val, i que cada dia hi hagi més de 100.000 avions turístics cremant querosè, tampoc. Volen un missatge de esperança? Fotin-se, i així tal vegada així no s'acabi res.

Si els governs estan a les mans del poder econòmic curtterminista, o es creen governs independents del poder econòmic o s'aconsegueix que el poder econòmic deixi de pensar a curt termini i posi els llums llargs.

Ara vaig a dir alguna cosa una mica polèmica i que la gent li doni una mica de forma, a veure si entre tots arribem a la conclusió. I si la cura del medi ambient ha de ser un negoci? La situació és que els poders econòmics manen. Llavors, perquè el planeta se salvi la cura del medi ambient hauria de donar un gran rendiment econòmic, no? Moltes vegades ens queixem que tal o qual empresa es lucren amb la protecció del medi ambient. ¿I? A mi no m'importa que es facin rics tenint cura del medi ambient, a mi el que m'importa és que en tinguin cura d'una punyetera vegada. La realitat és que mentre contaminar doni diners, contaminaran. Si l'ecologia dóna diners, faran polítiques ecològiques. I potser ens farà ràbia que s'enriqueixin amb això, però al planeta no li farà cap ràbia.