L'Ateneu Popular la Sèquia acull aquest dilluns a la tarda una assemblea oberta organitzada per Arran i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a Manresa per tal que el jovent de la ciutat s'organitzi. A l'hora de començar, hi havia una trentena de nois i noies. Prèviament, han fet una roda de premsa davant l'edifici de l'Ajuntament per explicar-se, on han reclamat que no es criminalitzi els joves només pel fet de ser joves i han argumentat el perquè del seu malestar, que, segons ells, s'ha traduït en les batusses que hi ha hagut al carrer aquesta primera setmana d'ençà que es va conèixer la sentència, dilluns passat.
Han anunciat que no pensen aturar les mobilitzacions.
Segons han dit, la sentència ha estat "la gota que ha fet vessar la pica". Han recordat que els ha tocat viure una època de crisi, veient com "atacaven a cops de porra les nostres veïnes per defensar una escola on s'anava a votar", i hi han afegit que "veiem un futur molt negre", amb les taxes desmesurades que han de pagar per anar a la universitat i la precarietat dels sous i feines amb què han de viure quan accedeixen al món laboral.
La Milena, d'Arran, i el Nil, del SEPC, han estat els encarregats de repassar els motius de la convocatòria. Rere seu i del grupet de joves que els han acompanyat, els agents de la Policia Local que ja hi ha habitualment a l'edifici consistorial s'han reforçat amb altres agents i també Mossos.
La Milena ha agraït al jovent la seva mobilització durant aquesta setmana, una vegada s'ha conegut la sentència, i "a totes les persones a nivell estatal, en el sentit que no només és un problema que ens afecti a la població de Catalunya sinó que s'ha vist que s'han posat en risc els drets fonamentals de tots els ciutadans de l'estat".
Per part seva, el Nil ha comentat que l'objectiu de la roda de premsa "és mostrar el rebuig a la repressió i violència policial que hem viscut el jovent arran de les mobilitzacions d'aquests dies". Alhora, ha volgut "exposar la criminalització que estem rebent el jovent perquè som la part de la societat que s'està mobilitzant més". Ha recriminat que alguns mitjans de comunicació i de la població adulta els titllin d'"infiltrats, de vàndals o qüestionin la nostra capacitat de decidir com protestar".
Ha assegurat que és una "criminalització" i "discriminació" que "patim només pel fet de ser jovent" i ho ha estès al món laboral, referint-se a la precarietat de les feines i els sous. Ha posat com a exemple que "un dels contenidors que estan reposant a Barcelona val 1.400 euros. Són nòmines que el jovent no podem ni somiar amb accedir-hi". Hi ha afegit les "taxes abusives que no permeten l'accés a les universitats" i "la desaparició del català de les aules".
"Un Govern català que ens ha girat l'esquena"
La seva companya ha insistit en "la repressió que hi ha a nivell institucional. De l'estat espanyol ja ens ho podíem imaginar, però també ens hem trobat un Govern català que ens ha girat l'esquena, que ens ha titllat d'infiltrats, que ha intentat desmobilitzar tota la gent enfadada. Creiem que un govern ha de ser la representació d'un poble. Sempre ha de ser el poble el que mana i el govern el que obeeix. En aquest sentit, ens hem trobat que els partits independentistes del Govern català defensaran la independència sempre que puguin mantenir les seves poltrones i el seu poder. Estem cansats d'això. Volem dir prou. És per això que hem sortit al carrer cada dia i que seguirem sortint i mobilitzant-nos fins que no aconseguim demandes molt bàsiques".
Les demandes
Han reclamat la destitució del conseller Miquel Buch i la dissolució de la Brimo dels Mossos i de la UIP de la Policia Nacional, que "són els braços executors de l'estat que tenen la funció única de reprimir". També la dissolució del Govern Català "per la seva manca de representació del poble". Han demanat "l'amnistia de totes les preses que ja en són 37, 21 d'aquesta setmana, que han patit la violència judicial i policial", i també dels presos polítics, dels Jordis i de "les set dels CDR, que estan a la presó acusades de terrorisme per intentar donar una resposta a la repressió de l'1 d'octubre". I han exigit "un autoreferèndum totalment vinculant perquè el poble català es pugui expressar i que se segueixi el mandat del poble".
