No és cap joia de l'arquitectura del segle XIX ni la va dissenyar cap arquitecte reconegut. El valor patrimonial de la fàbrica dels Panyos, ubicada al pas del Cardener per Manresa, recau en el fet que és l'edificació fabril més antiga del sud d'Europa -segons els experts- que encara queda dempeus, de quan la indústria ho capgirava tot i els telers es convertien en la columna vertebral de l'economia. Ara, les instal·lacions són com un malalt en estat vegetatiu en espera del fàrmac que el faci reviure. Prop de 200 persones van poder veure'n l'estat gairebé ruïnós de l'interior en unes visites que van tenir lloc ahir al migdia en el marc de la Festa dels Panyos, que s'ha celebrat el cap de setmana.

A la primera planta, l'esquelet arquitectònic que manté viva l'estructura s'aguanta amb l'ajut de material constructiu que apuntala el sostre. Les bigues de fusta són fortes i han aguantat l'edifici des que van acabar les obres per edificar-lo, l'any 1824, però ara necessiten estar apuntalades i actualment estan deformades. «Estan encorbades perquè durant molts anys van haver d'aguantar màquines que pesaven molts quilos», explicava ahir Joan Escaler, un dels arquitectes que va planificar la rehabilitació dels Panyos fa deu anys. Unes obres per conservar l'equipament que van quedar parades amb l'arribada de la crisi econòmica i la impossibilitat d'insuflar els set milions d'euros que llavors es va calcular que costaria executar el projecte.

A la primera planta, tot i que havien netejat el terra, s'acumulava runam en un racó i antiga porta de fusta. Un cop dins, a alguns visitants els cridava l'atenció les grans finestres de l'antiga fàbrica i per la qual entra suficient llum solar per contemplar bé la planta. «Quan van construir els Panyos, l'electricitat no arribava a tot arreu i per aquest motiu van construir aquestes finestres tan grans. Perquè hi entrés molta llum i la gent hi pogués treballar». Aquesta era la planta on es feia la producció i on hi havia els telers. Les mesures de seguretat obligaven els visitants a portar casc per entrar a l'interior de l'antiga fàbrica.

L'altra zona que els visitants van poder veure va ser una planta baixa, una part de la qual és al subsol, on també s'hi acumula runam i barres antigues de fusta. Efecte directe de l'abandonament al qual ha estat sotmès l'edifici des que les màquines van parar, fa 43 anys. En aquesta zona hi ha esquerdes de fins a quatre centímetres com a conseqüència de les clavegueres que hi passen pel costat.

Són els dos únics llocs que ahir estaven oberts al públic i que tot de curiosos, amb visites de grups d'entre 25 i 28 persones, no es van voler perdre. Un equipament que explica tant la història de la ciutat com l'auge de la indústria al segle XIX. És un edifici que lluita per no caure en l'oblit. Arquitectes i historiadors eren els encarregats ahir d'explicar la importància de conservar aquest edifici i de posar-lo en valor.

Els visitants semblaven tenir clar ahir que s'ha d'actuar en aquest edifici per conservar-lo.