Conversar con ustedes ya me da esperanza!», va afirmar el Rojo, un home que viu al carrer, a una jove de la Comunitat de Sant'Egidio de Perú. Aquesta jove el visita cada setmana en una plaça del centre de Lima. Forma part dels grups de voluntaris que setmanalment van a portar aliment i a oferir un servei de dutxes a persones sense sostre. En el seguiment setmanal no compta només el menjar que es pugui repartir o l'orientació que es pugui donar, sinó també l'amistat que sosté i acompanya la vida de qui està sol i viu situacions de marginalitat i pobresa.

Al continent llatinoamericà trobem grans megalòpolis de milions de persones que ofereixen uns contrastos dramàtics: al costat de carrers i zones que compararíem amb les de qualsevol ciutat occidental o europea es formen bosses de pobresa on malviuen molts dels seus ciutadans. La ciutat de Lima, al Perú, n'és un bon exemple, amb els seus aproximadament 11 milions d'habitants.

La societat peruana, en particular la de Lima, es presenta com una realitat profundament dividida entre una minoria benestant, tancada en barris residencials i protegits, i una majoria de la població que omple enormes àrees de construccions molt precàries amb una presència molt reduïda (en alguns casos gairebé nul·la) de serveis, ja que no hi ha projectes urbanístics consolidats. El contrast social és evident i molt accentuat. Comentari a part mereix la cor-rupció que viu el país i que en el darrer any s'ha fet més palesa.

Sant'Egidio, present a Perú des de l'any 1997, va començar a desenvolupar les seves iniciatives a partir d'una primera experiència de sosteniment escolar a infants en situació de risc social del nucli antic d'un dels districtes de la zona cèntrica de la ciutat (El Cercado). La vida de molts infants va canviar i va empènyer els membres de Sant'Egidio de Lima a implementar iniciatives similars en altres zones de la capital del país, engegant nous centres de suport a infants de barris deprimits com Villa El Salvador, Breña, ATE-Vitarte i d'altres.

Aquests voluntaris peruans, de forma totalment gratuïta, fan un seguiment personal i directe de les famílies d'aquests infants, i coneixen de primera mà les seves condicions de vida i les necessitats que presenten. La formació i acompanyament d'aquests joves peruans que duen a terme serveis a infants, ancians i persones que viuen al carrer és fonamental. El Consell Municipal de Solidaritat de Manresa ha contribuït i contribueix en aquesta tasca.

Donar poder a les noies

Durant els darrers anys han sorgit diferents generacions de joves que han rebut formació per posteriorment implementar els aprenentatges en el seu servei voluntari d'acció social. Se n'han beneficiat molts joves, en gran part noies, que desenvolupen tasques de responsabilitat. És una manera d'empoderar-les en uns contextos socials on els rols femenins solen estar molt estereotipats.

Al Perú, Sant'Egidio porta a terme aquestes iniciatives construint sinergies amb entitats i l'administració municipal que deixen espais (com Locales Comunales, al districte de Villa El Salvador), escoles i parròquies que cedeixen espais per desenvolupar les activitats. Tots aquests factors fan que totes les activitats es puguin autosostenir i autogestionar.

La formació d'aquests joves es presenta, també, com un antídot eficaç per evitar que quedin atrapats en mecanismes de corrupció que porten al màxim guany en el mínim temps possible, bo i fent èmfasi en la necessitat de tenir una formació acadèmica i humana fonamentada en valors com la igualtat, la justícia i la solidaritat, i afavorir al mateix temps la seva permanència al país.

Cartes des de Manresa

Un altre dels vincles que s'han establert entre Manresa i Lima és a través dels microagermanaments de les Escoles de la Pau peruanes i catalanes. Els seus infants s'intercanvien cartes, tal com es pot veure en la imatge que acompanya aquest article, on nens i nenes del districte d'ATE-Vitarte, i que fan vida al carrer enmig del mercat, llegeixen les cartes que han rebut des de Manresa. Aquestes cartes expressen a través dels escrits i dels dibuixos que contenen com els nens són capaços de fer propers mons que aparentment són llunyans. Expressen la voluntat comuna dels infants de construir un món millor i en pau, el desig de construir una amistat global.