Manresa té la fàbrica de riu més antiga de Catalunya que encara conserva les seves característiques originals: Can Miralda, coneguda popularment com la fàbrica dels Panyos. Ahir es va dur a terme una jornada que va aplegar arquitectes, experts en patrimoni i representants de l'administració per escalfar motors amb motiu del seu dos-cents aniversari i posar de manifest que necessita inversió per estar a l'alçada de la posició que li pertoca en història industrial del sud d'Europa.
Josep Alabern, vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, va explicar que la jornada «Els Panyos, 1820: la primera fàbrica de Catalunya. Reptes per la seva conservació» era una acció que s'inseria entre les actuacions que es duen a terme amb motiu de la celebració, l'any que ve, dels dos-cents anys de l'existència d'una fàbrica que és «una joia no de Manresa, sinó del país».
Un monument a preservar
Alabern va defensar que no s'esperés a trobar una utilitat a l'antiga fàbrica per invertir-hi, sinó que es concentressin els esforços a «fer-la visitable. Davant d'un castell ningú es demana quina utilitat té. Als Panyos tampoc cal».
La primera taula rodona, moderada per Enric Massana, secretari del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a les comarques centrals, va girar a l'entorn dels usos de l'antiga fàbrica.
Un dels aspectes que es van posar de manifest és la inundabilitat de la zona on s'ubica, un escull que durant anys ha frenat el fet de proposar usos a l'espai.
En el que sí que van coincidir tots els ponents va ser en la necessitat de la conservació de l'edifici, fins i tot sense donar-li un ús concret. En aquesta taula hi van participar Lluís Piqué, arquitecte, autor del projecte de restauració de la coberta dels Panyos i del Pla Director; Clara Casas, arquitecta; Antoni Vilanova, arquitecte i president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic; Jordi Rogent, arquitecte, excap de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona; i Eusebi Casanellas, exdirector del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalu-nya i president honorari del Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial.
La taula rodona de la tarda va generar un debat més intens, ja que se centrava en les directius polítiques per la preservació i conservació del patrimoni. Va ser moderada per la historiadora Rosa Serra i formada per Lluís Cerarols, director dels Serveis Territorials del departament de Cultura de la Generalitat; Joan Closa, gerent de Serveis d'Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació; Araceli Esquerra, consellera de dinamització de les colònies industrials del Consell Comarcal del Berguedà; i els regidors David Aaron López, d'Urbanisme, i Anna Crespo, de Cultura.
Necessitat de finançament
El regidor d'Urbanisme, David Aaron López, va recordar que ja hi ha molta feina feta, primer amb la consecució de la titularitat pública i després amb la rehabilitació de la coberta.
En conversa amb Regió7, López va destacar la necessitat d'aliances i ajudes no només econòmiques a l'alçada del que significa l'edifici per explicar «el moment zero de la història industrial de Catalunya i la seva rellevància en la història industrial del sud del Mediterrani».
