Pressupost participatiu, sí o no? L'Ajuntament no ho té clar. En canvi, responsables de vuit entitats i associacions consultades per Regió7 que hi han participat en alguna ocasió creuen que s'ha de mantenir i han confessat la seva sorpresa quan aquest diari va fer públic que l'equip de govern hi havia posat un interrogant (vegeu edició de l'11 d'octubre).

Tot i apostar-hi, no hi ha cap entitat que no demani canvis en aquest sistema de participació. Reclamen que l'execució dels projectes sigui més àgil. També, que es prioritzin els que siguin un bé per a la ciutat; evitar els que podria fer l'Ajuntament directament i millorar el sistema de votació per garantir que el projecte més triat sigui el més necessari i interessant i no el que té més amics.

Jaume Torra, de Meandre, associació per a la preservació del patrimoni natural de Manresa; Toni Erro, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa; Anna Martínez, presidenta de l'Associació de Veïns del Barri Antic; Llorenç Juanola, president del Montepio de Conductors; Pere Vinyals, tresorer de l'Associació de Veïns de la Torre de Santa Caterina; Rosa Serrano, presidenta del Centre de Recursos en Trastorn de l'Espectre Autista; Nasi Muncunill, director del CAE; i Núria Camps, presidenta de l'Agrupació Astronòmica de Manresa, coincideixen que cal mantenir el pressupost participatiu.

Erro remarca que «es diu que la gent no participa, i si el poc en què participa es vol eliminar, pot ser un punt contradictori». I afegeix que, amb aquest sistema, «poden sorgir projectes que no estan en el cap dels polítics ni equips tècnics que veu un ciutadà i que poden consolidar-se gràcies al conjunt de la ciutadania». Per a Juanola, «ja que paguem impostos, és bo que puguem decidir on en va una part». Camps opina que «ningú millor que els ciutadans per dir on fan falta les coses». Muncunill veu bé que «els ciutadans i les entitats puguin proposar projectes que puguin ser útils per a la ciutat».

«Desencant»

No només coincideixen en aquest punt, també en la importància que els projectes s'executin amb més rapidesa per evitar que, a hores d'ara, deixant de banda els quatre del 2019, n'hi hagi vuit de pendents (vegeu el text de sota).

Vinyals defensa que si un projecte que guanya no es fa amb rapidesa genera «desencant» i la sensació que «estem enganyant la gent». Per a Mucunill, «no té sentit que guanyi i que després no sigui viable a nivell tècnic o legal». Erro opina que si no es fa amb certa rapidesa, «desincentiva».

Com a canvis, Torra proposa que «s'hauria d'ordenar per àmbits: associacions de veïns, entorn natural, entitats socials, espai urbà...», de manera que les entitats més grans no tinguin avantatge respecte a les més petites. Vi-nyals hi coincideix. En aquesta mateixa línia, Erro creu que «faltaria un punt d'anàlisi per veure si les propostes finalistes són les més adequades». Amb tot, pensa que «si un projecte és guanyador, segur que la ciutadania el vota», i posa com a exemple les propostes per al parc de Puigterrà, que han guanyat tres anys seguits perquè la ciutat veu que és necessari recuperar aquest espai. Juanola està d'acord amb ell.

Que no sigui un concurs

Serrano comenta que en les dar-reres edicions l'Ajuntament «ha volgut que hi participi gent més jove i hi ha vegades que els projectes que presenten no saps si són prou vàlids». Insisteix en la idea que guanyi «el que fa més falta a la ciutat» i no que «es converteixi en un concurs», punt en el qual coincideix Martínez, que afegeix que no s'hi incloguin actuacions que ja pot fer l'Ajuntament. Serrano també fa notar que «en altres pobles és el consistori qui planteja els projectes i la gent vota». Camps demana «que no guanyi aquell en què pot influir més gent sinó el millor per a tothom».

Muncunill posa l'accent en aquest aspecte: «No saps si els projectes triats responen a reflexions profundes o si han estat triats per simpatia». També retreu que «alguns anys hi havia inversions en un equipament privat», referint-se a una escola que volia millorar el seu pavelló esportiu. Al seu entendre, «aturar-ho un any, fer una reflexió en profunditat i acabar els que no estan fets», no seria una mala opció. Torra ho rebla dient que si la dotació fos més alta (ara són 200.000 euros per repartir) «les bases de participació podrien ser més serioses».