La tinença responsable d'animals de companyia és un dels molts reptes que tenen els ajuntaments. Els amos de mascotes tenen drets i deures que han de complir per garantir el benestar dels seus animals, així com de la resta de la ciutadania. Les ordenances municipals estableixen les obligacions dels propietaris. Però sovint n'hi ha que no compleixen la normativa i acaben sent sancionats per l'administració pública. Un dels factors que sol generar més problemes és la tinença de gossos potencialment perillosos (GPP), que té una regulació molt més estricta. A Manresa, segons dades a les quals ha tingut accés Regió7, la xifra d'expedients sancionadors tramitats en els tres primers trimestres del 2019 amb relació a la tinença de gossos potencialment perillosos és de 49. És el 133% més que els expedients sancionadors incoats al llarg de tot el 2018, que van ser 21.

Els números han augmentat significativament enguany. Si mirem les dades d'anys anteriors, observem que hi ha un creixement progressiu que s'ha disparat en el darrer any. El 2014 només es va tramitar un expedient sancionador, el 2015 cinc, els mateixos que el 2016, tretze el 2017, l'any passat en van ser 21 i fins al 30 de setembre d'aquest any la xifra arriba als 49, més del doble que l'any anterior. Tenint en compte que encara falten tres mesos per tancar l'any, l'increment de multes que es tramitaran al llarg de tot el 2019 respecte al 2018 acabarà sent superior al 133% comentat.

La crescuda progressiva també s'ha experimentat en la xifra total d'expedients relacionats amb cans potencialment perillosos, també anomenats expedients de protecció dels animals. Són aquells que s'inicien quan es constata un incompliment en les condicions de tinença i es pretén esclarir-ne les circumstàncies i revertir l'incompliment. Aquests expedients es poden resoldre en verificar que realment no es produeix cap incompliment o bé quan aquest es corregeix per part de la persona responsable, i es pot generar un expedient sancionador quan es constata que es produeix un incompliment que no es corregeix.

Només 14 expedients tancats

No tots els expedients que s'inicien acaben en sanció. Primer s'obre un expedient de protecció dels animals quan es detecta un incompliment de la normativa, que deriva en un expedient sancionador si el responsable no el corregeix. Quan s'incoa un expedient, els tràmits que s'han de fer per arribar a imposar la multa són llargs i sovint duren mesos. En aquests nou primers mesos de l'any, per exemple, s'han tramitat 49 expedients sancionadors però només 14 d'aquests ja han estat tancats i han acabat amb multa. La resta, 35, encara estan en tràmit.

Segons informació facilitada per l'Ajuntament de Manresa a aquest diari, l'origen de l'expedient pot ser divers, ja que es pot iniciar d'ofici quan és la mateixa administració qui detecta un possible incompliment, ja sigui en una actuació administrativa -relacionada amb el cens municipal-, policial -derivada de Policia Local, Mossos d'Esquadra o Guàrdia Civil- i del Servei de Recollida d'Animals de Companyia -ara gestionat per la protectora de Manresa, l'Aixopluc-; o a instància de part, quan es produeix una queixa ciutadana.

Dos casos habituals que motiven un expedient de protecció són quan un ca de raça potencialment perillosa porta xip però no té llicència (es donen 10 dies al propietari per demanar-la) o bé quan no té xip ni llicència (se li retira el gos de forma automàtica i se li donen 10 dies per regularitzar la situació). Si passats els 10 dies l'amo no ha demanat la llicència administrativa, es procedeix a la retirada del gos i se li imposa una multa que pot anar dels 2.404 als 15.025 euros, ja que tenir gossos d'aquestes races sense llicència està considerat una infracció molt greu en l'ordenança reguladora de la tinença d'animals domèstics de companyia i gossos potencialment perillosos.

Fins l'any passat, la tendència observada en les xifres era que la meitat o menys dels expedients de protecció van acabar generant expedients sancionadors. Enguany, però, la proporció entre uns i altres també s'ha disparat. De 51 expedients iniciats, 49 han generat expedients sancionadors. L'any passat, en canvi, es van iniciar 44 expedients de protecció i només 21 van derivar en sancionadors. El 2017 hi va haver 31 expedients de protecció, 13 dels quals van ser punibles. La resta d'anys, les xifres es van mantenir molt per sota de les dels darrers períodes.

Més actuacions policials

Si anem al detall dels números, veiem que de la cinquantena d'expedients de protecció dels animals iniciats fins al 30 de setembre d'enguany, el gruix, 27, deriven d'actuacions de la Policia Local; seguidament n'hi ha 12 de generats a partir del cens municipal; 6 per queixes ciutadanes; 4 pels Mossos d'Esquadra; 1 per la Guàrdia Civil; i 1 pel Servei de Recollida. Destaca que, si bé enguany la Policia Local ha obert prop d'una trentena d'expedients per incompliment en les condicions de tinença de gossos potencialment perillosos, l'any passat només en va incoar vuit, el 2017 quatre i el 2016 tres. Els anys 2014 i 2015 no hi ha registrat cap expedient de la Policia Local. Això fa palès que l'Ajuntament ha incrementat el control policial i les sancions a propietaris de gossos potencialment perillosos els darrers mesos, ja que la xifra d'expedients del 2019 -recordem que són dades fins al 30 de setembre- més que triplica els que es van tramitar l'any passat.

Pel que fa a la resta de cossos policials, la seva aportació en aquest àmbit també és molt recent. Les dades indiquen que fins al 2017 no hi va haver cap expedient iniciat pels Mossos d'Esquadra, i fins al 2018 cap de la Guàrdia Civil. L'any passat i el que portem del 2019 sí que consten expedients procedents de la Guàrdia Civil, però només dos, un el 2018 i l'altre aquest any.

La llicència és obligatòria

Des del consistori manresà destaquen que l'increment d'expedients ha coincidit amb la major implicació i coordinació amb els cossos policials, especialment amb la Policia Local. Puntualitzen, però, que no és possible determinar si l'augment de les xifres està relacionat amb una major presència d'aquests animals a la ciutat o si les diverses actuacions (tant informatives com punitives) realitzades des de l'Ajuntament han propiciat que es tramitin més llicències i que es detectin més casos d'incompliment, tot i que la percepció, diuen, és que s'està produint més conscienciació ciutadana respecte a les obligacions que comporta la tinença d'aquests animals i una sensació més gran en l'opinió pública del control que es realitza des de l'ens municipal.

Tenir una llicència administrativa és obligatori en la tinença de gossos potencialment perillosos -només la poden demanar els majors d'edat i té una validesa de 5 anys, prorrogable-, igual que ho és tenir una assegurança de responsabilitat civil per a l'animal i censar-lo a l'ajuntament del municipi de residència habitual. Pel que fa a la xifra de sol·licituds de llicències registrades a Manresa aquest any, per primer cop ha sobrepassat el centenar. Fins al 30 de setembre s'han demanat 107 llicències, el 46,5% més que les sol·licitades al llarg del 2018, que van ser 73. Amb l'excepció del 2015, en què hi va haver una punta en les sol·licituds, el ritme en l'increment segueix una línia amb un pendent pràcticament igual que el dels expedients de protecció relacionats i molt similar als sancionadors, amb l'excepció ja esmentada de l'exercici en curs.

Legalment, les races potencialment perilloses són pit bull terrier, staffordshire bullterrier, terrier de staffordshire americà, dog argentí, fila brasiler, tosa inu, akita inu, bull-mastiff, dòberman, dog de Bordeus, mastí napolità i presa canari. També ho són els encreuaments. A part, l'ordenança inclou altres races que compleixen les característiques físiques de les abans esmentades.