El cementiri amaga molts secrets i malgrat ser l'espai on reposen els morts, i precisament per això, és també el notari de la història de la ciutat. En una visita guiada, en la qual ahir van participar una trentena de persones, aquest vincle tan estret es va posar de manifest una vegada més.

Ja abans d'entrar, el guia d'una amena i interessant visita organitzada per Manresa Turisme explica la història de l'àngel custodi que hi ha a l'entrada. No formava part de la decoració original del 1847 i s'hi va incorporar el 1924, com una obra de Carles Flotats. I en una nit del 1934 va desaparèixer. Més endavant, els anys 40, en plena dictadura franquista, un altre àngel custodi del mateix escultor tornava a lluir sobre l'accés.

Només accedir a l'interior, també queda palesa la divisió que marca l'estatus social. Així, en un cementiri com el de Manresa, de model de cementiri ciutat -en contrast amb els cementiris jardí del nord d'Europa i dels Estats Units- fent la comparació amb una autèntica ciutat, el guia explicava que els difunts són en cases -els panteons-, cases adossades -capelles- i pisos -els edificis de nínxols-, amb les seves respectives places, carrers i avingudes. I en el cas de Manresa, només entrar, en les capelles que queden a mà esquerra s'hi han enterrat alguns dels manresans que més empremta han deixat a la ciutat, i es poden trobar edificis que són o han estat de les respectives famílies al mateix centre de Manresa.

Així, amb capelles amb un alt valor artístic, només entrant a mà esquerra, a la secció de Sant Maurici, n'hi ha una amb una figura de Josep Llimona, on hi ha la de Manuel Oms i de Prat, fundador de la desapareguda Caixa de Manresa. També és en aquest conjunt on reposen famílies o personatges que han deixat empremta. Hi ha la de la família Cabot, que va aixecar el teatre Kursaal. I també la de de Maurici Fius i Palà, que va ser el primer alcalde republicà -no de la República- de Manresa i que va impulsar projectes com el de l'escorxador al barri del Poble Nou, tot allunyant-lo del que llavors era el centre de la ciutat. I ben a prop també hi ha la capella de la família Jorba que va aixecar l'edifici dels emblemàtics magatzems en ple centre de la ciutat. I també els de la família Devant, que van alçar una de les cases modernistes del passeig de Pere III. També de l'estil modernista hi ha el panteó d'Alexandre Soler i March, amb un retaule de guix, ara despintat inclòs. I just al costat destaca un altre dels panteons modernistes, el de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i que ara és propietat de la família Ortiz.

Un dels panteons més espectaculars, però, és el de la família Borràs, que fa una rèplica d'una catedral gòtica i que és també dels més antics del cementiri manresà, amb l'estructura d'un campanar, gàrgoles i altres figures. I just al seu davant hi ha el panteó familiar on el 2013 van traslladar les restes de Joaquim Amat i Piniella, destacat intel·lectual i que va passar pel camp de Mauthausen.

També destaca que al panteó més antic que es conserva hi ha la cara del primer difunt que s'hi va enterrar, i també la capella de la família Torrents Burés, que van aixecar l'imponent edifici de ca la Buresa de la plaça Fius i Palà. I a la mateixa zona també s'hi pot descobrir, en un altre panteó, una estàtua de la Llibertat, a la qual el pas del temps ha passat factura i li ha caigut el braç amb la torxa.

En la visita també es descobreix que la capella, poc utilitzada, és l'antiga sala d'autòpsies que el règim franquista va reconvertir amb moltes presses.

També reflecteix la història recent la fossa comuna on es van enterrar víctimes de la guerra civil, i és un mirall de la societat actual amb el columbari i els espais per a protestants i l'espai per a musulmans.