La parròquia de la Sagrada Família va celebrar, dissabte, els 50 anys de la benedicció de la seva església. Ho va fer a les 8 del vespre amb una missa d'acció de gràcies presidida pel bisbe Romà i concelebrada pels sacerdots de l'arxiprestat i antics rectors i vicaris del temple, que es va omplir de feligresos. També hi va haver concert de Sostinguts pel So i piscolabis al pati.
Van concelebrar, el rector de la parròquia Mn. Joan A. Castillo; l'anterior rector, Mn. Josep M. Masnou, els exvicaris Mn. Josep Mas, Mn. Antoni Jolis, Mn i Ramon Donada, i altres sacerdots de l'arxiprestat, com el rector de la Seu i els pares jesuïtes Magrinyà i Guindolain de la Cova de Sant Ignasi.
Es va pregar especialment pels sacerdots difunts que van servir la parròquia ens aquests anys i es va fer un record agraït per totes les persones que n'han format en els seus 62 anys de vida.
A la celebració van ser confirmats quatre nois i noies de la catequesi parroquial que van ser acompanyats pels seus padrins i familiars. Els cants van anar a càrrec del grup parroquial Sostinguts pel so que celebraven el seu 30è aniversari i que al final de la celebració van oferir un petit concert.
Els actes de la jornada van acabar amb un refrigeri al pati de la parròquia que van preparar diversos voluntaris. A la sortida de la celebració es va obsequiar als presents amb un tríptic que recull la història de la parròquia eleborat per en Francesc Villegas.
Va ser un gran dia de festa amb què es van culminar diverses restauracions de l'església: pintura, megafonia, presbiteri i automatització de la campana que va ser donada pel matrimoni Bozzo durant la construcció de la parròquia.
La història del temple
La parròquia, recorden l'estudiós Francesc Villegas i fonts parroquials, va ser erigida canònicament pel bisbe Masnou el 28 de gener del 1957 i va ser la culminació de tot un seguit de passes, com l'inici de la catequesi al Tossal del Coro, uns anys abans d'esclatar la guerra civil, per iniciativa d'Angelina Rius, i consolidada després de la guerra per Josefa Vilaplana amb l'ajuda del germà Isidre i de les Congregacions Marianes de la Salle de Manresa. Una vida eclesial que arrenca el 1956 amb la construcció de la primera capella al carrer de Viladordis, 108.
El 1959, el bisbe Masnou va encomanar a mossèn Ildefons Bell-puig la preparació del naixement del nou temple parroquial. I el 16 de novembre del 1960, amb la barriada en procés d'urbanització, Ignasi Vidal Gironella. A tocar dels terrenys, la desapareguda Obra Social de Caixa Manresa hi va construir el bloc de pisos Vivendes de la Sagrada Família, que donaria nom a la parròquia.
L'1 d'octubre del 1962 es va nomenar mossèn Josep Feu Sala com a primer rector amb l'encàr-rec de tirar endavant la nova construcció, segons projecte i direcció de l'arquitecte manresà Antoni Miró Plans i que va edificar el paleta manresà Josep Sitges.
Primer, es va construir una església petita, projectada com a capella del Santíssim, i després, l'església gran com a temple parroquial. Al Nadal del 1964, ja es va poder beneir l'església petita i, el maig del 1964, mossèn Isidre Far-rés Vilaró en va ser nomenat el primer vicari. La rectoria i els locals parroquials es van inaugurar el juny del 1966. Pel que fa a la preparació dels terrenys i la construcció de l'església gran, no es van iniciar fins a l'estiu del 1967. Prèviament, el 17 d'abril, va ser beneïda la campana donada per la comunitat benedictina de Montserrat. La pintura de la Sagrada Família que presideix el presbiteri i l'altar major, van ser obra de l'artista manresà Àngel Millán Rigol, amb la col·laboració del també pintor manresà Josep Barés Soler.
Finalment, el 9 de novembre del 1969, Ramon Masnou, bisbe de Vic, i molts altres sacerdots de la ciutat, van fer la benedicció solemne del nou temple parroquial, sis anys després de posar la primera pedra en un dia de Sant Pere, 29 de juny del 1963.
Des del 1965, la parròquia acull l'Agrupament Escolta i, des del 1969, l'actual Mijac Safa. També hi té la seu el Centre de Cultura Popular l'Amistat, la coral Eswèrtia, Sostinguts pel So i la Confraria de l'Esperança Macarena.
