El bus urbà de Manresa és deficitari perquè els diners que es generen amb la venda de bitllets no cobreixen ni la meitat del que costa. Com que es tracta d'un servei públic de primera magnitud, perquè permet la mobilitat dels que no disposen de vehicle i evita centenars de milers de desplaçaments en vehicle privat l'any, l'Ajuntament assumeix la diferència entre les despeses i els ingressos, que des del 2009 sumen 18 milions d'euros.

Es tracta d'una quantitat de diners molt important que es considera ben invertits ja que la lògica d'una empresa privada i d'un servei públic és totalment diferent.

En el cas del servei públic, el que compta no són els beneficis econòmics, sinó socials, que es generen.

Comptablement parlant, el dèficit més important registrat pel servei públic de transport urbà de Manresa va ser els 2.050.770 euros del tancament de caixa de l'any 2012. Després que el dèficit toqués sostre aquell any, hi va haver cinc anys seguits de reducció progressiva de la diferència entre cost i ingressos, fins a l'1.611.136 euros del 2017.

Els ciutadans paguen el 41%

Les darreres xifres del servei, corresponents a l'any 2018, mostren un repunt del dèficit, que va ser d'1.724.442 euros, 113.306 euros més que l'any anterior.

Quina és la situació actual, segons les darreres dades de què es disposen?

L'any passat, el bus urbà va tenir un cost de 2.953.637 euros i va aconseguir 1.229.213 euros per venda de bitllets.

La diferència són els ja esmentats 1,7 milions d'euros. Això vol dir que del cost total del servei, el 41,6% surt de la butxaca dels ciutadans i el 58,4%, de l'administració pública. En aquest cas, l'augment de diferència entre ingressos i despesa apareix després d'introduir millores a les línies 4, 5 i 8, congelar les tarifes del bus urbà, la gratuïtat per Sant Jordi i per la festa major (bus nocturn), reforços en dies de comerç obert i noves parades i marquesines.