Decepció i preocupació a les Escodines per les garanties reals del pla de xoc de l'Ajuntament per revitalitzar el barri. Tres mesos després de la primera reunió per parlar-ne -el 24 d'octubre hi va haver una segona trobada- l'entitat veïnal i una representació d'un grup de veïns creat per treballar pel barri, han fet un balanç poc engrescador de la situació. Insisteixen que el que calen són «polítiques valentes» i un «pla integral», i temen que el pla de xoc només siguin «pedaços».

Carme Carrió, presidenta de l'entitat veïnal, i els veïns Oriol Trullén, Teresa Lizaga, Bernat Marquilles i Lina Bermejo, coincideixen que si l'Ajuntament no fa una aposta «valenta» i «integral» per les Escodines, les actuacions que es duguin a terme només serviran per tapar forats. El pla de xoc neix del «prou» que va dir el barri quan en un pis ocupat es va produir una violació en grup d'una menor. Va ser un episodi especialment sonat i desgraciat d'una degradació que fa anys que denuncien. Carrió, comenta que, ara com ara, les ocupacions il·legals de pisos buits i les trucades a la policia continuen. És a dir, que tot està com estava: malament.

La presidenta veïnal confessa que a l'associació de veïns «tenim por que els terminis [del pla de xoc] s'allarguin i que les accions no es facin en el temps adient». És a dir, abans de la celebració de la Manresa 2022, per poder aprofitar aquesta cita que l'Ajuntament presenta des de fa anys com una oportunitat única per transformar la ciutat. «Si als carrers de les Escodines, d'Aiguader i de Santa Clara no ha canviat la fesomia i no hem creat bellesa, rehabilitació i benestar al barri, no reeixirà».

Esmenta que en el pressupost dedicat a la citada commemoració, les Escodines no hi surten per enlloc. Es fixa especialment en la rehabilitació. «Les mesures a curt termini són molt limitades», retreu. A banda, recorda que el 2007 ja es va fer un pla de xoc per a les Escodines, del qual, a l'hora de la veritat, «no s'ha fet res». Tem que torni a passar el mateix.

«Pedaços»

Insistint en el tema dels temps, Trullén es queixa que el que hi ha «és un pla d'intencions», però que «no s'ha plantejat cap termini. L'Ajuntament no s'ha mullat», ni que sigui «una cosa tan senzilla com sincronitzar els semàfors de la Via de Sant Ignasi». Per a Lizaga, pel que fa a la rehabilitació, «el que s'està fent és resoldre focus concrets, però això no es tradueix en una millora important. Són pedaços». Pedaços, remarca Lina Bermejo, que «són tapiar».

Lizaga considera que, després de la nul·la inversió al barri durant els anys de la crisi econòmica, «ara portem un dèficit acumulat que, si no s'afronta d'una manera integral, no es podrà resoldre». Fa notar que dignificar les Escodines no només és un tema de barri sinó que «ho hauria de reclamar tota la ciutat», oimés si es vol atraure turisme aprofitant la celebració, el 2022, dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi de Loiola a la capital del Bages,on va viure onze mesos.

Residència universitària

Per a Marquilles, «cal una estratègia a mig i a llarg termini» que no s'acabi en la Manresa 2022. Carrió ho resumeix dient que és necessari «un projecte de ciutat potent i valent on el Centre Històric ha de tenir un pes específic». Apostes, assenyala, com adaptar pisos al barri per fer-hi residència universitària». Recrimina que a Manresa no s'hagi apostat pel Centre Històric a nivell universitari, cosa que sí que han fet altres ciutats, com Barcelona amb el Raval.