Núria Grau, nascuda a Camps l'any 1930, tocava i retocava ahir el vestit amb el qual es va casar el 1953 i que aquesta cap de setmana exposa al Palau Firal de Manresa. És negre, «perquè en aquell temps, a pagès, més aviat ens casàvem de negre». Recorda que la seva mare li va demanar de quin color volia el vestit, i ella li va respondre que «negre, com l'altra gent!».

D'això ja fa 66 anys, i des d'aleshores i fins a l'exposició que es va fer d'aquests mateixos vestits l'agost passat a Fonollosa que no l'havia tornat a veure. I és que, tres setmanes després del casament, Núria Grau va perdre la seva mare, «i amb el meu marit no vam tenir temps ni d'anar-nos a fer una foto de casament com Déu mana». En aquelles circumstàncies, va guardar el vestit a l'armari dins la bossa amb què l'havia recollit de la tintoreria, «i mai més l'havia tornat a treure per a res fins ara [fins a l'agost passat]». Ahir assegurava que tornar-lo a veure després de 66 anys l'havia il·lusionat pels records que li portava, i explicava que havia estat un regal de la seva mare.

Li havia fet una modista, a qui va donar total llibertat «i em va ben agradar!». El dia del casament no portava vel, sinó que l'acompanyava amb una mantellina, unes sabates negres llises, i algunes joies, de les quals diu que ha perdut una de les dues arracades. D'aquell vestit n'està molt satisfeta, però si fos ara, té molt clar que «em casaria de blanc!». Ahir deia que «als 89 anys que tinc, el negre ja ha passat a la història, i ara el que està de moda és el blanc».

Núria Grau es va casar amb Ramon Sarri el maig de l'any 1953 a l'església de Camps, com havien fet el seus avis i els seus pares, i com després van fer la seva filla i el seu net.

Van fer el banquet de casament en un restaurant també de Camps, i de viatge de noces van anar a Barcelona i a València.