Els nous accessos al Museu Comarcal de Manresa han començat a agafar forma. Han calgut molts mesos, amb retards i problemes sobrevinguts inclosos, perquè l'actuació avanci. Ahir va arrencar l'acoblament de les estructures d'acer al nou volum de formigó que s'ha aixecat adossat a la façana del museu que dona a la plaça de Sant Ignasi. Serà la nova entrada principal a l'equipament pel claustre i, amb un sistema de rampes i escales, a les plantes on hi haurà les exposicions. La previsió és que quedi acabat pels volts del gener, ha informat l'Ajuntament.

Coincidint amb el moment en què les obres són a punt de fer un pas de gegant, el regidor Marc Aloy ha avançat a Regió7 que a final d'any es farà una licitació conjunta per valor d'1,7 milions d'euros de les actuacions per acabar aquests nous accessos -tancament i acabats- i per reforçar l'estructura de l'actual museu i antic Col·legi de Sant Ignasi, on ara fa dos anys que uns revoltons a mig caure van encendre les alarmes fins al punt d'haver de buidar les sales per evitar mals majors i tancar-les als visitants. Després d'aquesta part, la següent ja serà la museïtzació, amb una inversió propera als 400.000 euros provinents d'un Fons Europeu de Desenvolupament Regional (els coneguts com Fons Feder).

Tot plegat es fa amb la mirada fixada en la commemoració, el 2022, dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a Manresa, i amb l'objectiu de tenir a punt per a aquesta data l'antic i ambiciós projecte de convertir el Museu Comarcal en equipament de referència del barroc a Catalunya.

Regió7 ha pogut fer aquesta setmana una visita a les obres guiada per Aloy, regidor d'Urbanisme a l'anterior mandat i futur alcalde de la ciutat fruit del govern compartit entre ERC i JuntsxManresa, i el cap de servei de Projectes Urbans de l'Ajuntament i arquitecte responsable de l'actuació, David Closes. També hi van assistir l'actual regidor d'Urbanisme, David Aaron López; David Jiménez, arquitecte tècnic de l'Ajuntament; i, per part de l'empresa responsable de les obres, Constructora de Cardener, el seu gerent, Ignasi Cots; Armand Barberán, cap obra, i Damià Trilla, cap de grup.

Una obra especialment complexa

Una paraula que defineix l'obra és «complexa». La van utilitzar Aloy i Closes per justificar el retard de l'actuació, adjudicada el març passat i que havia de quedar enllestida al cap de quatre mesos. Aloy explicava que no va començar fins a l'abril perquè l'empresa va requerir «un període de coneixement i planificació del desenvolupament, que és molt complex. Té fonamentalment una part de formigó i una que es fabrica a taller, que són les estructures metàl·liques. Un cop fabricades, s'han soldat a l'obra i ara s'han d'instal·lar». És la part que va començar ahir.

A pesar del retard, es va mostrar molt satisfet de l'evolució. Constructora del Cardener executa la part que va quedar pendent després que l'Ajuntament rescindís el contracte a Construcciones Fertres, l'empresa que va començar a fer aquesta actuació. La inversió és de 479.000 euros d'un total de 629.000 i corresponen a la part que no es va executar.

Closas afegia que «de l'obra executada hi havia molts aspectes que havíem detectat que no estaven bé i que s'han hagut de refer. N'han aparegut molts més dels que pensàvem, i això ha frenat l'obra». Ell també parlava de complexitat. «La dificultat del projecte rau en el fet que té una geometria complexa i això fa que, constructivament i pel que fa al muntatge, s'hagi de ser molt rigorós perquè les peces que es fan a taller encaixin a l'obra. Ha de ser molt precís perquè no hi hagi cap desajust».

Segons Aloy, «a final d'any, principi de l'any vinent, a tot estirar, és previst que es pugui acabar aquesta fase i donar lloc a què s'encavalqui més o menys en el temps amb la següent», la d'1,7 milions d'euros, per fer «els acabats, tant exteriors com interiors», que inclouran els tancaments del nou volum de vidre i amb una malla que no impedeixi la vista, i arranjar la mitgera que va quedar a la vista amb l'enderroc de la Sala Ciutat, on es mantindran les marques de l'antiga església que hi havia però s'arreglarà. La inversió també inclourà «una part d'instal·lació [els ascensors en aquesta banda es deixaran per a més endavant] i uns reforços per garantir l'estabilitat de la planta superior i de la coberta amb una cornisa que ara és inexistent».

L'altra obra «que licitem conjuntament són els reforços dels forjats de la planta primera i la segona, de l'ala oest i l'ala nord». Tot i que era previst fer-los en quatre fases, com que hi ha pressupost disponible, es podran executar de cop.

El recorregut pel volum nou

A peu de carrer, el nou volum forma un gran porxo de formigó, a través de qual s'accedirà directament des del carrer al claustre del museu (a mà esquerra) i al nou punt d'informació del Museu Comarcal (a mà dreta). A la nit, tant l'un com l'altre quedaran tancats.

Ja a l'interior del claustre, mitjançant la rampa que hi ha al lateral (que és va construir en una fase anterior d'obres) s'accedirà a la planta entresol del nou volum, on hi haurà el vestíbul del museu. És on s'ha aixecat l'estructura de formigó més visible des del carrer, que amb els tancaments de vidre i malla conformarà «una closca», com la va definir Aloy. Des d'aquí, s'arribarà amb un sistema de rampes i d'escales a la primera i a la segona plantes del volum, amb vistes a la basílica de la Seu i a la torre de Santa Caterina, per on s'entrarà a les sales museïtzades de l'equipament obertes al públic, mentre que la tercera planta es reserva com a espai de magatzem, de tallers i d'oficines internes.