Fermí Roqueta (Manresa, 1957) és metge adjunt a la Direcció Assistencial de la Fundació Althaia de Manresa. Però no s'està sempre al despatx o a la consulta. Se'l pot veure, per exemple, a les reunions prèvies al correfoc de Manresa o altres esdeveniments multitudinaris per gestionar l'atenció sanitària si fa falta. Ha treballat de cirurgià i ha impulsat els serveis d'urgències i emergències quan encara estaven a les beceroles. També, a la unitat de seguretat del pacient. «Quan t'agraden les coses tens un neguit i grates rasques per veure si hi ha recorregut i es poden fer coses noves», afirma. Avui rebrà el premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona juntament amb la també metgessa d'Althaia Olga Rubio i l'equip PADES del Bages.

Per què creu que li han atorgat el premi a l'Excel·lència?

Que uns companys hagin cregut oportú presentar la meva candidatura i uns altres ho hagin aprovat fa pensar que deu ser per la trajectòria i pel tarannà.

Quin és el seu tarannà?

Conciliador. Intento que les coses surtin bé amb la participació de tothom.

Ser adjunt a la Direcció Assistencial vol dir que gestiona més que no pas passa visita?

Faig alguna visita però ho començo a deixar perquè és difícil de compatibilitzar.

Els metges són bons gestors?

Són els que fan la gestió més important i més dura perquè són els que els que tenen contacte directe amb al pacient.

I per gestionar un hospital?

Un valor que tens és que has estat a primera línia assistencial. En el meu cas, cirurgia, urgències, assistint el sistema d'emergències mèdiques, i ara ficat en tema seguretat del pacient, que és important. Això et dona més coneixement i proximitat tant a professionals com a pacients a l'hora de gestionar, d'establir polítiques i adaptar les que ens venen de fora.

Què és la Unitat de Seguretat del Pacient ?

L'atenció sanitària pot causar danys als pacients. Un dany que no és volgut ni desitjat. A la unitat el que fem és analitzar els riscos i intentar solucionar-los abans que provoquin cap mal.

Quins són aquests riscos?

Els més importants estan relacionats amb la medicació, infeccions i procediments, sobretot els quirúrgics. Preocupa per la magnitud que té. No només aquí, sinó a escala universal. Les incidències afecten al voltant del 9 % dels pacients hospitalitzats.

Un pacient pot sortir de l'hospital pitjor de com ha entrat?

Sí, pot ser.

Llavors?

A la balança risc-benefici pesa molt més el benefici. Què es vol? Doncs reduir al màxim aquest percentatge, ja no només a Althaia sinó al sistema.

Com es mesura que un servei d'urgències funciona bé?

Hi ha una sèrie d'indicadors. El d'activitat, temps d'atenció, triatge, resultats pel que fa a complicacions, infeccions...

I a Althaia hi ha un bon nivell?

Està molt ben considerat quant a urgències a Catalunya. Força hospitals han vingut a visitar el servei, no tan sols per veure'n l'estructura física sinó també l'organització. Hi ha hospitals que l'han adaptat a la seva realitat.

Els pacients dirien el mateix?

Els pacients valoren el resultat de l'atenció, si li han solucionat el problema, i també hi ha la part més subjectiva de com s'han vist atesos i les expectatives que tenien. Se'ls té en compte.

A l'accident de tren de Castell-galí del febrer passat va ser el responsable de muntar l'operatiu d'atenció als ferits. Com es fa?

La primera assistència la fa el SEM, que la presta allà mateix. Aquí, com a receptors, es va posar en marxa el pla d'accident amb múltiples víctimes, que consisteix a adequar espais, preparar els professionals, sistemes d'informació i registre...

Va ser l'operatiu més important que han organitzat?

Ha sigut el més recent. N'hem tingut altres de no tan traumàtics com 40 nens intoxicats en una casa de colònies. I fa uns anys va caure un aiguat espectacular poc abans del castell de focs a l'Agulla. Com que no sabien què fer amb la gent els van repartir pels hospitals. Al Centre n'hi havia una vintena. No és que tinguessin res i s'havien de localitzar els familiars. Els vam donar mantes i begudes calentes. Abans també teníem aquesta labor.

Per què es va fer metge?

Des de petit volia ser metge. És una carrera molt completa perquè no només hi ha la part física com es creu sinó també la mental, la psicològica, i et fa agafar interès pel vessant més social i humanista. Gràcies a això he pogut fer moltes coses que no tenen relació directa amb la medicina i que m'han servit per formar-me.