Sant Ignasi no era un gurmet, amant de la bona taula i de les exquisideses culinàries, que se sàpiga. El fundador de la Companyia de Jesús tenia una rica vida interior i alimentava l'esperit, però el cos ja eren figues d'un altre paner. Dejunava molt sovint, i quan no ho feia «menjava poc i malament», en paraules de Jordi Rodó, consultor en patrimoni i turisme. Tot i així, la seva estada d'onze mesos a Manresa, de la qual el 2022 es commemoraran els 500 anys, és el pretext ideal per reivindicar la història, la riquesa patrimonial, el potencial paisatgístic i els productes agroalimentaris de la capital del Bages a través de l'alta gastronomia i l'enologia. La bona taula és un valor segur per vendre el Camí Ignasià, «que no deixa de ser un producte turístic» malgrat que de moment encara s'ha de consolidar, i Manresa com a referent «universal del món jesuític».

La Sala Petita del Kursaal va omplir-se, ahir al migdia, amb un centenar de persones per veure com es pot menjar el camí de Sant Ignasi. En total, recorre 650 quilòmetres dividits en 27 etapes, que travessen Euskadi, Navarra, la Rioja, Aragó i Catalunya. Ahir es va parlar concretament de la part catalana de Fraga a Manresa, de la mà de Jordi Rodó, que va oficiar d'erudit mestre de cerimònies i va desgranar el perfil vital del sant i va convidar a descobrir el camí per on va passar a través del patrimoni i la història.

Rodó va oferir unes detallades explicacions sobre el personatge i els llocs per on va caminar i va fer estada i el més destacat de cadascun d'ells. Tot plegat maridat amb demostracions en directe d'alta cuina a càrrec de tres restaurants del territori. «Menjar també pot ser una experiència espiritual», va dir Rodó. Després de veure els plats que van elaborar els cuiners i cuineres convidats a l'acte va fer broma dient que «si Ignasi s'hagués trobat aquests menús, no hauria arribat a Manresa».

El pelegrinatge i el procés de transformació personal del basc Íñigo López de Recalde, un noble que va convertir-se en religiós després de ser ferit en un setge a Pamplona que el va portar a iniciar una pelegrinació des del seu poble natal d'Azpeitia al País Basc per anar a Terra Santa passant per Barcelona i Montserrat -fent una parada i fonda no prevista d'antuvi a Manresa-, són tota una lliçó d'història. I s'assimila millor a través de plats elaborats per cuiners de restaurants de reconegut prestigi i vinculats, propers al Camí Ignasià (La Boscana de Bellvís a Lleida, el Somiatruites d'Igualada i L'Ó de Sant Benet de Bages), que defensen els productes de proximitat, la cuina que traspua territori i que reivindica plats senzills fets amb ingredients com plantes autòctones a vegades considerades males herbes. És clar que no només aquests productes, sinó també d'altres elaborats amb l'ajuda de les tècniques culinàries més modernes del segle XXI, a anys llum de les del segle XVI.

Potser el sant va menjar mató de Montserrat, va aventurar Jordi Rodó, o podria ser que fins i tot tastés algun licor d'herbes del tipus de les Aromes de Montserrat. És clar que no tot van ser productes agroalimentaris. Per exemple, quan sant Ignasi arriba a Igualada es canvia de roba. Fa prop de 500 anys la capital anoienca ja era coneguda per la seva producció tèxtil. Quan hi arriba, deixa les seves peces de noble i compra el vestit de pelegrí. A Montserrat, «un santuari de pelegrinació mundial», hi fa la vetlla de cavaller davant de la Mare de Déu, «es converteix i deixa les seves robes mundanes» . Tot i que no tenia previst aturar-se a Manresa, una ferida l'hi obliga. S'hi està 11 mesos per recuperar-se. A la ciutat de Manresa va viure «la gran aventura de transformació personal».