Joaquín José Martínez va ser el primer ciutadà de nacionalitat espanyola condemnat a mort després de la mort del dictador Francisco Franco. Era als Estats Units, on vivia, acusat d'un doble assassinat. Excepcionalment en va sortir. Va estar poc més de 3 anys al corredor de la mort. Del 1997 fins el 2001. Durant aquest temps els guàrdies van simular, en diversos ocasions, que l'anaven a executar, ha explicat aquest dimecres a Manresa. Ha estat a la capital del Bages convidat per la Comunitat de Sant Egidi en la campanya Ciutats per la vida-Ciutats contra la pena de mort.
No s'ha estalviat cap detall del seu procés. Tampoc que quan era als Estats Units, a Florida, era un «estúpid, un arrogant i ignorant que només pensava en mi. No era bon pare ni bon marit». També que estava a favor de la pena de mort. «És la llei, és el sistema», ha explicat que pensava aleshores.
Als 24 anys va ser detingut per un doble assassinat fruit d'una denúncia per rancúnia. Un dels morts era fill d'un cap de la policia «i van voler tancar el cas ràpid», segons ha assegurat. I va acabar al corredor de la mort esperant una execució a la cadira elèctrica. «Us ho prometo. No hi havia proves, no hi havia res. Però si hagués sigut membre del jurat m'hagués cregut el que deia el fiscal perquè el sistema no s'equivoca. M'hagués condemnat a mort a mi mateix», ha afirmat.
Martínez s'ha emocionat quan ha recordat un pres del pavelló que va morir de càncer i sense cap mena d'atenció mèdica, condemnat a mort com ell per un crim que posteriorment es va demostrar que no havia comès. Dels 13 que eren al pavelló, només ell continua viu.
També s'ha emocionat quan ha parlat dels seus pares, que van «remoure cel i terra» per treure'l del corredor de la mort. I se'n van ensortir. El pare, ha relatat, va morir atropellat anys més tard a València per un motociclista de 17 anys. «Era el meu superman. El primer que em va venir al cap va ser anar a buscar aquest nano per escarmentar-lo. Quan la meva mare em va veure tan enfurismat em va dir: no has après res?».
Per a Martínez no hi ha res que pugui alleugerir el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat, però «el perdó és una gran lliçó. Parlo contra la pena de mort perquè no hi ha d'haver lloc per la falta de compassió, d'humanitat o la venjança».
Aquest dimecres ho ha fet primer a l'escola La Salle de Manresa, i al vespre a la Casa de la Pau de la Comunitat de Sant Egidi, a la plaça Montserrat. L'acte l'ha presentat Pere Sobrerroca, de la comunitat, que ha explicat que més de 2.200 ciutats d'arreu del món faran activitats contra la pena de mort.
Manresa és una ciutat per la vida, ha afirmat al mateix acte el regidor de Nova Ciutadania, Cooperació i Habitatge, Jamaa Mbarki el Bachir.
